Vallespinosa, Alt Gaià: Castell de Saburella - Castell de Selmella

Vallespinosa, bonic llogarret amb al voltant d'una trentena d'habitants, que ha vist rehabilitades en els darrers anys, amb força encert, la majoria de les construccions del seu nucli, envoltat de cingleres calcàries.

Si no fos pels pins i alzinars, quasi semblaria que ens trobem en un racó de l'Alt Urgell o del Ripollès. Però som en un extrem de la Conca de Barberà, a tocar de l'Alt Camp. Qui no ho conegui d'antuvi, segur que es sorprendrà.

Excepte els lladrucs d'alguns gossos a Vallespinosa i el soroll dels cables d'alta tensió que creuarem, aquesta és una excursió que sempre ens impressiona pel silenci que s'hi respira.

Els camins de sortida i arribada es creuen just després de passar la bonica i ombrívola font del poble.

Visitarem dos dels millors castells de la zona de l'Alt Gaià:

- el castell de Saburella

- i el castell de Selmella

poca broma!

Dos castells que tenen en comú, en la nostra opinió, que són magnífics i ... que es troben en estat de trist abandó i no tenen el reconeixement que creiem es mereixen.

Per altre banda, hi trobem diferències molt interessants.

El Castell de Saburella és molt singular, el nostre preferit des de fa molts anys. No corona cap cim important. A 680 metres d'altitud, està dalt d'un turó arrodonit a prop del torrent de Comadevaques. Hi predominen les formes arrodonides (perímetre ovalat, tres torres cilíndriques, destacant-hi la esplèndida torre de l'homenatge). Encara que té bones vistes, ell en sí és la millor vista, des de baix o des de dalt dels cims propers. Amb un parell de masies al voltant, no sembla que hi hagi restes de cap nucli de població pròxim. Històricament, a més, sembla que és de finals del segle XII o principis del XIII, és a dir, posterior a la Marca Hispànica.

El Castell de Selmella és un excel·lent prototipus de castell roquer. A 830 metres d'altitud, dalt de la Serra de Selmella, domina el paisatge dels voltants. Les seves formes són, sobre tot, rectangulars, quadrades (esplèndida torre d'entrada integrada amb les roques del terreny, per exemple). Vistes magnífiques sobre el Camp de Tarragona i més enllà, amb comunicació visual amb altres castells de la zona (però no pas amb el de Saburella). Just a sota, hi ha les (tristes) restes del (des)poblat de Selmella, amb l'església de Sant Llorenç - un altre cas de poble deshabitat de la muntanya tarragonina, com Selma, com la Mussara-. De finals del segle X, el Castell de Selmella forma part de la fornada de castells que vans ser aixecats a l'època de la reconquesta a la part alta del Gaià, però en representa un pas endavant per la seva situació ja a l'altre banda del riu i més cap al sud.

El camí el fem tot per pista de terra ample, excepte un tros de tornada, on, per no refer el camí fins el Coll de les Agulles, uns 700 metres abans d'arribar-hi, agafem un corriol estret a l'esquerra que ens permet fer una drecera, passant pel costa de Cal Coca, al temps que així també ens divertim i gaudim d'una estona de més contacte amb l'entorn (només cal anar en compte en dos bifurcacions en que cal agafar sempre la de la dreta).

Per acabar, fer esment de les semblances entre aquests castells i els castells càtars de la Catalunya Nord. Saburella podria ser com un Puyvert i Selmella com un Queribus. Deixem que penseu ens les diferències existents a nivell de promoció cultural/turística i cura/restauració.

Fins la propera.

Salut i botes.
Bloc amb rutes nostres a http://ambotes.wordpress.com