Vallespinosa, Conca de Barberà. Un tomb circular fins el Coll de Valls i el castell de Vallespinosa

Bonica passejada de menys de dues hores per aquest racó encantador i poc conegut del nord-est de la Conca de Barberà, Vallespinosa, llogarret pertanyent actualment al municipi de Pontils. Amb perdó i molta estima, "un cul de món".

Passarem
- mitja hora per l'estret i molt antic corriol que segueix el GR 7 (tram Vallespinosa – Cabra del Camp)
- mitja hora més per la pista de terra ben airejada del camí nou de Can Coca i que ens va permetent magnífiques vistes del Montclar, amb el seu aspecte majestuós, montserratí (hi hem vist avui Sant Miquel per la banda dreta)
- vint minuts visitant amb sorpresa les runes del Castell de Vallespinosa i l'antic camí empedrat que baixa cap a Vallespinosa amb magnífiques vistes
- visitarem el sempre bonic (i molt sovint solitari) poble de Vallespinosa
- finalment, per la molt poc transitada TV-2015, ens arribarem en menys de deu minuts a Les Eres de Vallespinosa, on hem aparcat el cotxe i començat a caminar.

De tant en tant, ens agrada tornar a Vallespinosa, un d'aquells llocs on "nostre Senyor va perdre les espardenyes".
Ens agrada la carretera de 8 km (que existeix només des dels anys 30 del segle passat) que hi porta des del Coll de Deogràcies (que separa les conques del Gaià i el Francolí, a mig camí entre Santa Coloma de Queralt i Rocafort de Queralt).
Ens agrada l'emplaçament de Vallespinosa, en un estret amb espessa vegetació on se sent la força mineral de les muntanyes que l'envolten (pot-ser un punt massa feréstec de vegades, quan el sol ja no hi arriba).
Ens agrada el contrast entre els espais oberts de la zona de les Eres i l'espai tancat, quasi oprimit, que segueix la vora del Torrent.
Ens agrada la sensació de que és un lloc amb molta història (les vetes dels sílex anomenats xerts de les pedreres de Vallespinosa es varen explotar des del Paleolític fins el segle XVIII -ens informa Antoni Freixas- i ens sembla recordar que a la zona de la Font s'hi varem fer troballes arquològiques).
Ens agraden les moltes excursions que s'hi poden fer (ja uns quant cops hem anat des d'aquí fins a Saburella).
Ens agrada el seu aspecte tan diferent (pirinenc hem llegit) dels llocs voltants (en tot cas, semblant a un Farena al bell mig ja de les Muntanyes de Prades).
Ens agrada la seva tranquil·litat (encara que ens agradaria més veure-hi portes i finestres obertes i alguna persona pel carrer...).

Al coll de Valls, després de pluges, podem trobar la construcció de pedra seca sempre plena d'aigua. No sabem si és realment una font (com llegim al mapa de Piolet) o més aviat un cossiol per a recollir l'aigua de la pluja.

Pel que fa al castell, ens agrada quasi més pel que ens sembla que amaga que no pas pel que es veu. Del segle XI, roquer, castell del Gaià, castell de la Marca. Un dels menys coneguts de la zona. Creiem que si s'hi fes una adequada intervenció arqueològica, podríem parlar d'un gran castell. Ara hi veiem alguns panys de muralla, un fossat, la base d'una torre circular i una sorprenent cisterna. Si es mira just per sota, es pot apreciar la magnífica i ben treballada integració entre les construccions i les roques.

La baixada del castell cap a Vallespinosa és preciosa. Quines vistes del poble i de la vegetació i muntanyes del voltant (algunes agulles rocoses a la dreta ens recorden la zona de Valldellós a Mediona, quasi res). I a mig camí les runes de l'església de Santa Maria, amb la inscripció EXVOTO a la llinda trencada de la porta.

I ja a Vallespinosa (d'on hi van ser barons al llarg d'uns quants segles els Cervelló i els Biure-Margarit), un petit volt pel nucli urbà.
Passem per la plaça major, amb Cal Vila i Cal Casanovas que hi donen vida amb les moltes plantes que hi tenen a la porta, amb l'Hotel Casa Guimerà, 977266293 / 606365200 ), on creiem que abans hi havia un petit restaurant que obria molts pocs dies i on havíem gaudit de la seva taula, i amb l'església d'arcades gòtiques i una destacada espadanya (Si aneu al Museu Diocesà de Tarragona hi podreu contemplar les peces que fins a començament del segle passat s'hi trobaven: el Retaule de Sant Jaume de Vallespinosa i el Sant Enterrament, de bonica fusta policromada, a banda d'altres pintures). A peu de la carretera, hi trobem una casa amb una bonica vinya de Virginia (que a la tardor ja comença a perdre la fulla).

De tornada, arribant a les Eres, a banda dreta trobem pot-ser la casa més important de Vallespinosa, Cal Nicolau, amb l'escut del Biure a la façana i amplis camps i horts als voltants.

Esperem que també us agradi si hi aneu.

Salut i botes.
www.ambotes.com