Valleta - Valleta

Riera de Valleta

Panoràmica des de la Serralada del Coll de Madres vistes al Mar d'Amunt i Llançà

Sant Genís del Terrer

Cel·la de Sant Genís del Terrer Església del Terrer / Sancto Genesio Hom suposa que cap el segle VIII, prop de l’església del Terrer existia una cel·la monàstica però no hi ha cap document que ho pugui constatar i cal deixar-ho com hipòtesi. Les ruïnes de l’església del Terrer que encara es conserven podrien identificar-se amb les de Sant Genís, esmentada el 974 en relació amb Sant Pere de Rodes. El 1091 l’església de Sant Genís i algunes altres foren objecte de litigi entre Sant Pere de Rodes i Sant Esteve de Banyoles.

Coll de Les Portes

Massís de l'Albera - sota els recs del Llop i de l'Heura

Dreta

Panoràmica damunt Sant Silvestre de Valleta

Sant Silvestre de Valleta

Cel·la de Sant Silvestre de Valleta Sancti Silvestri (Llançà, Alt Empordà) De la cel·la de Sant Silvestre es tenen notícies des del segle IX, com entitat depenent de Sant Esteve de Banyoles, juntament amb Sant Martí de Vallmala. Un diploma de Lluís el Tartamut de l’any 877 i una butlla papal de 1017 l’esmenten com a propietat d’aquell monestir. Segurament la cel·la s’hauria fundat a partir de l’any 854, data en que aquest lloc fou lliurat al monestir de Banyoles. El 1029 es va consagrar una nova església i segurament llavors va prendre funcions parroquials al mateix temps que perdia la condició monàstica. Es tracta d'un edifici de nau única, rectangular, amb un absis semicircular a llevant i un campanar d'espadanya escapçat a ponent. Cal destacar també l’evident aparell d’opus spicatum, a l'absis. Aquesta construcció es podria datar des del segle X en les parts més antigues, fins el segle XII o XIII. El 1983 van acabar les obres de restauració de l’edifici.

Rec de Carxell

Font del xai

Parc - àrea de Pic NIc

Pont de la Valleta

Quan a la descripció llegia que el pont està format per un sol ull o arc de mig punt, bastit amb maons disposats a sardinell. El pont presenta la data 1912 gravada a la clau de la banda de ponent. La barana, de perfil apuntat, és bastida en pedra sense treballar i està lligada amb abundant morter de calç, mentre que el paviment ha estat refet recentment. L'origen del veïnat de Llançà es produeix vers el segle XVIII, quan l'increment de la població fa que s'abandoni el nucli medieval de Llançà que vivia protegit per les muralles. És en aquest context que es crea el conjunt de masos i cases de Valleta. Quan al topònim estem davant d’una forma diminutiva de Vall, Valleta “ vall petita”.