Vallfogona de Ripollès-Santa Magdalena de Cambrils (100 Cims FEEC)-Castell de Milany (100 Cims FEEC)-Torrent de la Masica

Vallfogona de Ripollès-Plaça de l'Era de Can Rafart

Mare de Déu del Pòpul

El conegut com Campanar del Pòpul, o del rellotge és el que resta de l'església edificada pels senyors del castell; sense culte d’ençà de 1.778, la imatge de la Mare de Déu del Pòpul obrada en els moments tardans del romànic, a la 1a meitat del S. XIII. La imatge i el seu l'altar van ser traslladats, l'any 1778 a l'església de la Salut, on van romandre fins la seva destrucció l'any 1936.

A la dreta, carrer del Puig Estela

Mare de Déu de la Salut

L’actual església parroquial dedicada a la Mare de Déu de la Salut, té el seu origen en un petit oratori existent el 1649, erigit prop de la font de la Salut, indret en el qual, segons la llegenda, va ser trobada la imatge de la Mare de Déu. La nova església començà a edificar-se l’any 1689. Les obres van durar dotze anys i va ser beneïda el 7 de setembre de 1701. Durant el segle XIX es van dur a terme diverses restauracions i obres. A causa dels avalots de 1936, va desaparèixer la mare de Déu, si bé sembla que es troba dipositada en un museu català. L’actual imatge de la Mare de Déu de la Salut és una talla moderna, sufragada per donatius dels vallfogonins, que va ser beneïda l’any 1964. A la façana d’aquest santuari hi ha una fornícula amb una imatge de la verge esculpida per un home del poble.

Església de Sant Julià

La vella església parroquial de St. Julià està situada a 200 m. del poble, en un indret anomenat dels Ferrissos. L’edificació antiga que existia ja al 904 va ser engrandida per l’abadessa Ranlo del Monestir de Sant Joan de les Abadesses poc anys després. Es va consagrar al 961 per bisbe Ato de Vic. Més tard al 1200 va ser reedificada pel senyor de Pinós. Hi ha la porta d’entrada romànica amb 2 columnes a cada banda amb capitells esculturats aguantant els arcs en gradació amb una sèrie de pinyes. Al segle XV a conseqüència dels terratrèmols es va enderrocar la volta del temple romànic i quedà tant sols dempeus la façana. L’any 1756 es construí una nova nau que res no tenia a veure amb l’anterior, però l’obra resta inacabada per raons desconegudes, com a conseqüència d’això, el temple actual està format per una part posterior barroca de grans dimensions i una part davantera romànica més reduïda. Des del segle XVIII, no s’hi ha efectuat cap restauració. L’església de Sant Julià va ser incendiada durant la guerra civil, perdent-se l’altar major, que a principis del quaranta va ser substituït per un tabernacle. Posteriorment a finals dels anys 60 un llamp va provocar l’ensorrament parcial de la part barroca, a partir de llavors l’església de la Salut ha assumit les tasques d’església parroquial.

Pas llis, deixem pista, girem a l'esquerra

Font

Càmping la Bauma

Torrent de la Bauma

Caseta de Pedra

Pont sobre el Torrent de la Bauma

A l'esquerra

Puigvassall

A l'esquerra

A l'esquerra

Creuem pista

Santa Magdalena de Cambrils (1547 m)

L'ermita de Santa Magdalena de Cambrils està situada al capdamunt de la serra de Santa Magdalena a 1.547 m d'alçada al sud del terme del municipi de Vallfogona de Ripollès (Ripollès) i que mena, vers l'oest, cap a a serra de Milany i els límits del municipi de Vidrà. Probablement fou edificada al segle XIII. Als arxius parroquials hi ha referències al seu culte als segles XVI i XVII. Com a mínim durant tot el segle XX s’hi ha celebrat anualment un aplec, que actualment es fa el primer diumenge d’agost. L’edifici principal és compost d’una petita nau rectangular, amb volta de canó. Tot i que s’ha dit que era romànica, sembla que ni el seu aparell ni les seves característiques es corresponen gaire a un edifici d’aquest estil. S’ha reforçat la teulada en els darrers temps. Constava també d’un atri a la part davantera de l’ermita que a l’any 2001 va caure. La seva alçada la fa una talaia de primer ordre i per aquest fet forma part de la Llista dels 100 cims de la FEEC.

Seguim el PR carener

Coll de Trebija

Creuem filferro

Serra del Belitres

Creu de l'Espinol

Puig Basall 1865

Pla del tabac

Collet de l'amorriador 1499 m

Creuem tanca

Coll de Milany 1484 m

Castell de Milany 1529 m

El Castell de Milany data del segle X. Durant els segles XI i XII l’habitava la família Milany per encàrrec dels comtes de Besalú. Mes tard passà als comtes de Barcelona i més tard als vescomtes de Bas. En el segle XIV, a les cròniques de l’època apareix sovint un Ramon de Milany, diplomàtic de la cort del rei d’Aragó. Durant les guerres remences fou pres per les forces de Verntallat. A la darreria del segle XVII pertanyia als comtes de Vallfogona. Actualment només es conserven restes escasses -un tros de mur d’una torre i les restes d’una cambra de volta apuntada- tot i que havia comprès una església i un cementiri. Com a cim de 1.529 m.,esta inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.

Ruïnes de Can Gallard

Rec de las Artigues

Deixem GR, prenem pista a la dreta amunt

Coll de Jonquer, a l'esquerra

La barraca

Inici recorregut del Torrent de la Masica

Ruta a peu dos quilòmetres per l’antic camí de la Barraca en l’entorn del torrent de la Masica i fins a l’antic camí de carreta de va des de Llastanosa a la Barraca. En el paratge trobem l’era de batre d’en Paixana, la bauma del Boer, i dins del mateix torrent el Gorg de Dalt, el Gorg de Baix, el Saltant just abans que s’ajuntin el torrent de la Masica i el provinent de la font del Bisbe i molt a prop del final del recorregut l’espectacular saltant de la Costa de Llastanosa. Tot en mig de la flora i fauna pròpia dels torrents prepirinenc.

Salt de la Costa de la Llastanosa

Cap a saltant

Saltant

Saltant

Salt escalonat

Gorgs torrent de la Masica

Info recorregut

Saltant

Cap al Gorg de Dalt

Bauma de Boer

Gorg de Dalt

Gorg de baix

Pont

Pista a la Dreta

La Tosca del Pinetar, Cova dels Encantats o de les Encantades

La Tosca del Pinetar és una formació rocallosa de vàries desenes de metres de gruix que s’ha anat formant a partir de la lenta i contínua deposició, al llarg dels segles, del carbonat de calci dissolt en l’aigua de la font de la Tosca. La pedra tosca o travertí és un tipus de roca calcària, molt porosa i poc densa, originada per precipitació de carbonat de calci a l’entorn de les fonts i llacs. Tal com passa amb les estalactites i estalagmites de dins dins d’una cova, La roca es forma quan l’aigua circula lentament i s’evapora, cristal•litzant el carbonat que porta dissolt, en forma de Calcita o Aragonita. Sovint la precipitació d’aquests minerals es fa sobre les restes de herbes i molsa que viuen sobre la mateixa tosca i la roca atrapa les restes vegetals i pren les formes de tiges i fulles. La llegenda: A la Tosca del Pinetar de Sant Julià de Vallfogona hi ha un saltant d’aigua, molts sots al llit del riu i fonts. Una d’aquestes fonts l’anomenen “Les Encantades”. Aquestes tenen a la Tosca els seus amagatalls i se les sent cantar, riure i rentar la roba ja entrada la nit. Fa molts anys un dels anteriors propietaris de l’Om va aconseguir de prendre’ls una tovallola, que va portar a casa seva on encara potser la conserven. Els propietaris de dita casa no són ni pobres ni rics, i així van passant, perquè la roba furtada de les encantades protegeix contra la pobresa, però no aporta cap riquesa.

Pont medieval

Sembla que va ser construït al segle XIV pels senyors de Milany, que precisament en l’època de l’edificació del pont van traslladar la seva residència del castell de Milany al de Vallfogona. La seva funció era per travessar la riera de Vallfogona, el camí que unia el poble amb el castell de Milany i Vidrà.