Vallfogona de Riucorb - Molí de la Cadena - S'Aladern - Segura - Ermita de sant Pere - Vallfogona de Riucorb

L'excursió comença a la plaça de Francesc Vicent Garcia de Vallfogona de Riucorb. Des d'aquest espai batejat amb el nom d'un dels veïns de la localitat més universals, el rector de Vallfogona, eixim pel carrer dels Templers en direcció oest.

En deixar enrere les cases del poble, enllacem amb la carretera T-241, o de Guimerà a Santa Coloma de Queralt, just en el punt on està la creu de terme de sant Jordi. Aquesta via, que agafem cap a l'esquerra, es correspon amb el camí de Vallfogona de Riucorb a Conesa.

La carretera mena cap al sud-oest / sud per la part baixa de la serreta de Badicelis, en paral·lel al riu Corb, que queda a mà dreta. Més enllà del curs d'aigua, observem perfectament el puig dels Penjats, a poc més de 670 metres d'altura sobre el nivell de la mar.

Al cap d'uns deu minuts de camí per la carretera, i després d'haver deixat a la dreta l'entrada a la granja del Simó, observem, a banda i banda de la via, els edificis del molí de la Cadena. Aquesta instal·lació, situada a tocar d'on el riu Seniol desaigua en el Corb, està formada per tres edificis. El més antic queda a mà esquerra, i dóna nom al conjunt. A l'altre costat de la carretera paren el molí de la Cadena de Baix i la torre del molí de vapor de la Cadena. Ací feien farina.

En aquest punt, abandonem la carretera T-241 i, amb el camí de Vallfogona de Riucorb a Conesa, girem cap a l'esquerra. Des d'ara, en direcció sud / sud-est, remuntem el curs del riu Seniol per la banda del Solà de Seniol. El camí és senzill i ens fa guanyar altura molt a poc a poc. A l'altra banda de la vall, observem la serra del Martí i també trauen el cap alguns molins generadors d'energia eòlica.

Després de passar per un encreuament, on hem d'anar pel camí de la dreta, que és per on continua el de Vallfogona de Riucorb a Conesa, iniciem un descens lleu cap a la partida de Seniols. A la dreta ens queden els camps de conreu. A l'esquerra ens acompanyen els contraforts del serrat que corona el cap de Cans, a 773 metres d'altura sobre el nivell de la mar.

En aquest fondo per on ara caminem, deixem a mà dreta una caseta. No molt més enllà, a eixa mateixa banda, passem per l'era del Mill. En acabant, el camí de Vallfogona de Riucorb a Conesa passa per un barranquet que baixa des dels plans dels Corrals cap al riu Seniol. Ací veiem les ruïnes d'una caseta, a l'esquerra. També a l'esquerra, un poc per dalt de nosaltres, està la caseta del Guitard.

Poc després de deixar-la enrere, fem cap a un encreuament. A la dreta arranca el camí que mena cap al Fonoll i Forès. De fet, en aquest punt, la rasa de Forès fa cap al riu Seniol. Nosaltres no fem cas d'aquesta nova via i continuem per la de Vallfogona de Riucorb a Conesa.

Cap a orient, encara continuem alguns metres més pel terme de la primera de les localitats. Tanmateix, quan el camí gira cap a la dreta i s'aproxima al riu Seniol, comencem a caminar per la divisòria dels termes de Conesa, al sud, i de Savallà del Comtat, al nord. Estem a la partida de la Montserrada. A l'esquerra, al tros del Miret, veiem les ruïnes d'una construcció de grans dimensions. Ens queda un poc lluny però ens fa l'efecte que fou un corral o un abellar.

Poc més endavant, el camí de Vallfogona de Riucorb a Conesa travessa el riu Seniol per un gual ben atapeït de vespes, que s'aprofiten de l'aigua entollada en aquest indret. Tan bon punt creuem el Seniol, arribem a s'Aladern. Es tracta d'un llogaret que fa segles que es va despoblar. Hi havia vàries cases, així com un castell i una església. Aquesta no se sap exactament per on parava. Per contra, les ruïnes de la fortalesa les tenim a tocar. Amb el primer camí que ens apareix a la dreta, comencem a pujar de manera decidida cap al sud-oest. A mà dreta ens queda, enfonsat, el riu Seniol. A l'esquerra, un tossalet. Ací va estar el castell de s'Aladern.

A la cara nord de la muntanyola, la vegetació amaga les restes i només som capaços de veure un tros de paret. Al remat, guanyem un pla ple de femta amuntegada. Allà observem més ruïnes del castell, a la cara occidental i a la meridional del tossalet. La fortor i les mosques ens conviden a no quedar-nos massa estona allà, i baixem per on havíem pujat a fi de retrobar el camí de Vallfogona de Riucorb a Conesa, que també és el mateix que hi va des de Guimerà.

Aquesta via passa per davant del mas de s'Aladern, que és l'única casa que continua habitada en aquesta contrada. Al peu de les ruïnes del castell, la seua supervivència ha comportat que siga mereixedora d'ostentar el topònim de la quadra desapareguda.

Just després d'ultrapassar s'Aladern hi ha una cruïlla. Nosaltres hem de continuar pel camí que va paral·lel al riu Seniol, que és el de Vallfogona de Riucorb a Conesa. Per una zona boscosa d'ombria, encetem una ascensió suau però constant pels contraforts septentrionals de la muntanya del Muntanyès. Pugem fins als 715 metres d'altura sobre el nivell de la mar, al peu del pla de la Vila.

A partir d'ací, amb el camí de Vallfogona de Riucorb a Conesa, que també és conegut com de l'Obaga en aquest tram i que després serà anomenat del Molí, iniciem un descens per a tornar novament a l'altura del riu Seniol.

Després de travessar-lo, molt a prop ja de Conesa, girem bruscament cap a l'esquerra i ens reorientem cap al nord-oest. I és que no arribem fins a aquesta localitat. Ara ens incorporem al camí de Conesa a Segura i comencem a pujar per la partida dels Solans. Aquest paratge fa honor al seu nom, i el Sol cau a plom sobre nosaltres.

El camí és prou fàcil de seguir. A l'esquerra, molt per baix de nosaltres, queda el riu Seniol. També observem a aquesta banda el camí per on havíem passat abans. Davant, encara lluny, albirem el poble de Segura. Per damunt de nosaltres i a la dreta, tot i que no la veiem, va la carretera T-243, o de Rocafort de Queralt a Cervera.

Al cap d'uns quinze minuts d'ascensió, travessem una franja estreta que forma part del bosc del Pubill. Un poc d'ombra ens va bé, però malauradament ens dura poc. Continuem la pujada cap al nord-oest i, deu minuts més tard, apleguem als primers habitatges de Segura. Són cases unifamiliars de nova construcció situades al costat esquerre de l'avinguda de Catalunya.

Després, entrem al nucli vell del poble. Passem per la plaça del Pi i agafem el carrer Major. Allà hi és l'església de santa Maria de l'Assumpta, barroca i de planta de creu grega. En acabant, per l'extrem occidental de Segura, muntem cap al pla del Subies. Allà abandonem la localitat i agafem, cap al nord, el camí de Segura a Vallfogona de Riucorb.

Primer perdem un poc d'altura, però de seguida la recuperem. És aleshores quan apleguem a una cruïlla. Cap a la dreta se'n va el camí que mena cap al balneari de Vallfogona. Nosaltres tirem cap a l'esquerra, pel de Vallfogona de Riucorb, cap als plans dels Corrals i l'era del Peret. A aquesta hi fem cap en cinc minuts, i allà mateix hi para un altre encreuament.

Continuem pel camí de l'esquerra, que comença a baixar i que és el de Segura a Vallfogona de Riucorb. En aquest tram retrobem el terme de la segona de les localitats. En cosa de deu minuts, arribem a les ruïnes de l'ermita de sant Pere.

Deixem enrere aquest temple desaparegut i continuem vers el nord-oest. Hem abandonat ja el camí de Segura a Vallfogona de Riucorb i ara anem pel de Sant Pere. Descendim i passem per la cabana del Maginet. Després pugem un poc fins a arribar a l'era i corral de la Filomena. A partir d'aquest punt, la baixada s'accentua.

Pocs metres més enllà, a l'esquerra, observem la font d'en Ballard. En ultrapassar-la, el camí de sant Pere tira cap a la dreta i encara perd més altura mentre avança entre conreus. Al fons veiem el poble de l'Ametlla de Segarra, a la veïna comarca de la Segarra, que ací fa frontera amb l'Urgell i amb la Conca de Barberà, que és per on caminem nosaltres.

El camí de sant Pere ens reorienta, a poc a poc, cap a l'est fins que observem novament, baix de nosaltres, Vallfogona de Riucorb. Entrem al poble per la banda de dalt i passem per davant de la seua església. En aquest temple va efectuar gran part del seu ministeri, tal com havíem dit abans, mossèn Francesc Vicent Garcia, més conegut amb el nom del rector de Vallfogona, una de les figures més destacades de la literatura catalana del segle XVII.

Ara, només cal que baixem fins a la plaça que hi té dedicada al poble. Allà hi fiquem el punt i final a l'itinerari.