Vallfogona de Riucorb Tossal de Suró (100 cims) L' Ametlla de Segarra

El Tossal de Suró es un cim de 828 metres de la Segarra inclòs a la llista dels 100 cims de la FEEC.
La primavera es la millor època de l’any per anar-hi. Nosaltres el varem fer des Vallfogona del Riucorb passant pel poble de l’Albió i tornant per l’Ametlla de Segarra.
Aparquem vora el riu a Vallfogona de Riucorb, que pertany a la comarca de la Conca de Barberà. Comencem a caminar direcció llevant seguint la carretera T-224. Passem vora l’hotel Regina i el trencall cap el Balneari. Es veuen moltes cases d’estiueig de la urbanització construïda a principis del segle XX.
Vora les darreres cases trobem un pal indicador cap a l’Albió, travessem el riu Corb amb aigua molt neta i enfilem una forta pujada per una zona de terra remoguda, travessem la carretera i prenem un corriol fins el poble de l’Albió..
Pugem fins dalt del poble on trobem la Ermita de Sant Gil, seguim per la pista i quan es bifurca anem cap a la nostra esquerra. Anem guanyant alçada, lentament vorejant uns bonics sembrats, amb bosc banda i banda. Anem ben sols, ens acompanya el alegre cant dels ocells.
Ja veiem les cases de Suró, seguim per l’esquerra. Direcció SE s’endevina el Castell de Queralt i Sant Miquel de Montclar, damunt Santa Coloma. Trobem la pista- corriol que puja al Tossal de Suró amb un gran vèrtex geodèsic. Dalt, el cim té molt poques vistes, doncs es rodejat d’arbres.
Penso que la FEEC, hauria de fer alguna cosa pel manteniment dels 100 cims i per poder-los gaudir plenament. Pot ajudar als club excursionistes locals i demanar als Consells Comarcals, Ajuntaments o a qui sigui, la neteja d’aquests llocs emblemàtics, doncs crec que el repte dels “100 cims” pot servir per promocionar turística i econòmicament moltes contrades de Catalunya.
Baixem altre cop a la pista i reculem direcció ponent, al poc trobem una bifurcació i agafem la de la dreta, que va més planera. Ben lluny, al davant ja veiem l’Ametlla de Segarra. Sempre direcció ponent, a la nostra dreta Cabestany, una mica més enllà veiem Montoliu de Segarra abans d’arribar a la carretera L-243 que seguim per la nostra esquerra direcció SW fins arribar al trencall de l’Ametlla.
Una mica més d’asfalt i ja som a l’Ametlla de Segarra, un poblet molt endreçat amb una església romànica dedicada a Sant Pere i una torre de vigilància, recentment restaurada. Formava part amb Guimerà i Ciutadilla de les defenses del riu Corb davant els sarraïns. Hi ha una casa rural amb hípica, i una cerveseria artesana tancada, llàstima que no tenen bar.
Des l’Ametlla si que tenim bona vista de la plana de l’Urgell, cap el nord Montornés de Segarra i una mica més al NW Tàrrega. Avui podem veure els cims nevats des el Pirineu d’Osca fins potser el Canigo, destaca el Montsec i reconeixem Sant Mamet davant del d’Ares. Un gran paisatge.
Ara només ens queda baixar per un sender fins a Vallfogona de Riucorb, ens sorprèn la imatge del seu Castell. Fem un volt pel poble, famós pel seu Rector. Hi ha panells explicatius i fragments de les seves obres pels carrers.
Una excursió molt bonica amb el premi d’un 100 cim.