Vallfogona del Ripollés-Santa Magdalena de Cambrils-Torrent de la Masica-La Font Tosca

Si et posiciones sobre " Veure més " (color blau) que es troba al final de la descripció del recorregut, podràs veure tot l’àlbum de fotografies d'aquesta sortida...
Ruta feta amb els companys dels hh.
Avui ens hem desplaçat fins Vallfogona de Ripollès per fer una ruta per un paratge encisador; la pujada fins a Santa Magdalena de Cambrils per baixar pel torrent de la Masica.
La major part de la ruta, seguim marques de pintura de la xarxa Itinerannia (blanca/groga) i d’altres marques grogues (PR), per la qual cosa el recorregut és fàcil de seguir.
Sortim de Vallfogona, passant pel davant de l’església Santuari de la Salut i al costat de l’església de Sant Julia, ubicada dalt un turó, seguim avall el camí del cementiri, una pista estreta però pavimentada. En arribar al anomenat Pas Llis (pas sobre la riera de Vallfogona), deixem aquesta pista i seguim la riera (esquerra) que un xic més enllà, travessem sobre unes passeres.
El camí ens acosta fins la masia de Ciutadilla i una estona més enllà arribem al camí que duu fins al Càmping Masia la Bauma, on una cadena impedeix el pas als vehicles motoritzats. Seguint el camí arribem al salt del Torrent de la Bauma, un petit salt que ens va sorprendre per la quantitat d’aigua que hi baixava (amb aquesta sequera). Després ens aturem davant una barraca de pedra, situada al costat del camí. Travessem el Torrent de la Bauma sobre un pont de pedra amb les baranes de ferro i just al davant es troba la font dels Burros amb un alegre raig.
Arribem a un indicador del càmping Mas la Bauma on trobem just al davant un altre que ens indica Santa Magdalena (esquerra)...estem seguint les marques de pintura. El camí a partir d’aquest punt no deixa de pujar amb trams de un considerable desnivell fins la masia Puigvassall. Passat el mas arribem al Pla de Puigvassall on trobem un monòlit que és l’indicador que hem de seguir per la dreta. Fem drecera entre pistes forestals anant guanyant alçada fins arribar a una petita cinglera que vorellem per dalt. És l’inici de la part més dreta d’un camí que transcorre per mig de una fageda i que al final d’aquest ens situa al cim de la Serra de Santa Magdalena coronada per l’ermita.
L'ermita de Santa Magdalena de Cambrils, romànica del segle XIV, es troba situada a 1.547 m. d’alçada, és un enclavament preciós malgrat que està mancat de vistes. És el millor lloc per refer forces amb un bon esmorzar...
Continuem camí seguint les senyals de un pal indicador de la Xarxa Itinerannia amb destí Vidrà, Llaés o el Coll de Milany. Sender que transcorre en bona part al costat de un filat metàl·lic i acompanyats en tot moment de les marques de pintura grogues del PR o les grogues/blanques d’Itinerannia. Passem el Coll de Trebija i ens endinsem al Serrat dels Belitres (o de les Baralles segons el ICC), pot ser el indret més bell de tot el recorregut, un camí que transcorre pel mig d’una fageda amb algun faig d’alta volada.
Passat el Coll de la Creu de l’Espinal tenim un tram de forta i curta pujada i poc després, arribem al Serrat de l’Obiol, una gran clariana embolcallada de fagedes i delimitada per un filat metàl·lic que hem de traspassar.
Un pas entre el filat ens permet accedir al altre vessant...aquí deixem les marques de pintura (aquestes segueixen cap el Coll de Milany). Nosaltres ara ens hem de guiar de algunes fites de pedres amuntegades i del que ens mana el GPS. Seguim dins unes magnífiques fagedes que poc a poc ens acosta als Plans de Ginebret (una altra herbosa clariana)

La baixada és suau i contínua, poc a poc ens acostem a la Riera de Llastanosa on trobem els primers salts d’aigua (quant baixa aigua)...desafortunadament i degut a la pertinaç sequera, aquesta vegada no hem pogut gaudir del fantàstic espectacle que ofereix aquest indret.
La riera de Llastanosa s’uneix al Torrent de la Masica que passem sense fer cap parada (quina llàstima!!). Un cop fora del torrent, fem aturada (ara si) a la Font de la Tosca, una formació rocallosa de vàries desenes de metres de gruix que s’ha anat formant a partir de la lenta i contínua deposició, al llarg dels segles, del carbonat de calci dissolt en l’aigua de la font. Unes escales et permeten accedir al seu interior i sortir per l’altre banda.
La ruta està arribant al seu fi, ara ens queda travessar la riera de Vallfogona pel seu Pont Medieval, passejar pels bells carrerons de Vallfogona fins arribar al bar/restaurant el Forn, on acomplim un bon dinar, finalitzant així aquesta magnífica sortida...
Salut i bones caminades!!