Vallgorguina Casanova d'en Pibernat El Corredor Dolmen de Pedra Gentil Vallgorguina

Excursió que sortint de Vallgorguina segueix cap a la Casanova d'en Pibernat , coll del Pi de Bruc , santuari del Corredor , un tram del GR 92 , la Serra dels Corrals , Dolmen de Pedra Gentil , l'Església Vella i novament Vallgorguina.

Llocs destacats del recorregut .

Vallgorguina
Vallgorguina és un municipi de la comarca del Vallès Oriental. Forma part de la subcomarca del Baix Montseny.
És coneguda l'estructura megalítica de la Pedra Gentil.

Casanova d'en Pibernat .
A dalt mateix de la collada de Collsacreu surt el brancal del camí que puja cap a la Casanova de Pibernat. Aquest tram és excel·lent. Un camí de terra, però ben acondicionat us porta fins la Casanova en vint minuts. Podeu aparcar allà. La vista és magnífica sobre el Montseny i el Montalt. A prop de la Casanova teniu, en el sector d’obaga, un bonic bosc de castanyers. El més proper que podeu trobar a Barcelona. A la Casanova surten diferents camins, en diferent estat, que menen a Vallgorgina, baixant per un maravellós bosc de roures, alzina, pi i castanyer, o bé a Subirans, terme d’Arenys de Munt, o cap a Mataró. Si ja en teniu prou podeu tornar pel mateix camí després de passejar pel bosc. (Sortides Familiars)

Santuari del Corredor
El Santuari de la Mare de Déu del Corredor es troba molt a prop del cim (633,5 msnm) de la serra del Corredor, a 633,5 msnm,[1] dins del Parc Natural del Montnegre i el Corredor en el terme municipal de Dosrius. És d'estil gòtic tardà, i fou bastit a finals del segle xvi.

És un centre de devoció a la comarca i té una gran tradició l'aplec de dilluns de Pasqua, tant per a la comarca del Vallès com del Maresme. Té uns goigs dedicats per a cantar-li a Mare de Déu: "Cantarem Verge lloada, vostres goigs amb gran amor. Siau la nostra advocada, patrona del Corredor...".[2] El santuari depèn de la parròquia de Sant Andreu del Far.[3]

El santuari es troba adossat a una casa de masovers. Tot el conjunt es troba envoltat per una paret que els protegeix.[3]

La planta de la nau és de creu llatina, i hi ha dues petites capelles laterals al creuer. En un petit cambril, cambra elevada i accessible situada al darrere de l'altar, s'hi venera la Mare de Déu dels Socors. Envoltant el cambril destaca el retaule major, obra cinccentista. El campanar és una torre quadrada rematada per merlets i amb gàrgoles als angles.

El presbiteri queda tancat per una reixa de ferro forjat, de l'estil del temple; a l'interior hi ha un retaule d'estil plateresc, del segle xviii, el qual fou salvat de les destrosses l'any 1936.[3]

Té un campanar de torre amb planta quadrada, fet amb pedra granítica, que sobresurt de la coberta de la nau. Al segon pis, on hi ha instal·lades les campanes, s'hi obren les finestres d'arc de mig punt i allargades. El cos de coronament conserva un grup de mènsules força interessants i un grup de merlets de forma escalonada.[3]

A l'exterior de l'església, al davant mateix, hi ha una gran columna de pedra aïllada. A la façana lateral hi ha l'accés a l'església i a l'habitatge. Aquest té un pas que el comunica amb el temple.

Dolmen del Trull
Població: Vallgorguina.
Comarca: Vallès Oriental.
Tipus: Difícil de determinar per l'estat del dolmen. Probable galeria catalana.
Període: Calcolític (2200 ac / 1800 ac).
Descobridor: Josep Estrada i Garriga, al 1946.
Excavacions: Prospeccions al 2001 i 2004, per Imma Bassols, pel Museu de Mataró i l'Ajuntament de Mataró dins del projecte "El poblament prehistòric de la Serralada Litoral (Maresme-Vallès Oriental)". Es detecten intervencions de clandestins.
Materials: No.
Orientació: Longitudinal SE-NO.
Dimensions: Les dimensions de la cambra podrien ser de 1,70 m de longitud, 1,40 m d'amplada i 1 m d'alçada.
Túmul: Format per pedruscall i terra de 15 m x 9 m.
Lloses: 6, de granit i treballades, totes caigudes i escampades pel cim i els vessants. Les 2 del cim podrien ser les laterals de la cambra; la caiguda al N, casi al peu del monticle, la de capçalera; la gran llosa a mitja pendent, al NO de les possibles de la cambra, podria ser una part de la coberta (també podria ser un possible menhir) (Megalitisme)

Dolmen de Pedra Gentil
La Pedra Gentil és una estructura megalítica del municipi de Vallgorguina, al Vallès Oriental. El dolmen d'uns 4.000 anys, és un sepulcre dels anomenats de cambra simple.[1]

Tradicionalment sempre s'havia dit que era un lloc de reunió de les bruixes i actualment, a la nit de Sant Joan s'hi celebren sàbats populars.

La pedra superior està trencada i algunes de les 7 que fan de suport han estat re-ubicades i amb afegits per mantenir l'alçada original. Es desconeix l'aspecte original, si bé està documentat que va ser restaurada en 1885 pel propietari de la finca on es troba, en Josep Pradell.

Ubicada dins del Parc Natural del Montnegre i el Corredor i molt a prop de les runes de l'església de Santa Eulàlia de Tapioles, per arribar-hi, cal accedir per l'entrada al parc que hi ha a la carretera de Sant Celoni a Vallgorguina, a uns 2 km. d'aquesta vila. Els pescadors del Maresme antigament deien que quant sobre les muntanyes on es troba el dolmen s'hi feien grans núvols, volia dir que tindrien mala mar. Per això hi havia vegades que no sortien.

Esglesia Vella
L'Església vella de Sant Andreu de Vallgorguina és una obra del municipi de Vallgorguina (Vallès Oriental) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Es tracta d'un edifici religiós d'una sola nau, allargada i amb contraforts. A la cantonada de ponent de la façana principal hi ha un cos mig enrunat que correspon al campanar. La façana té un portal d'entrada, actualment tapiat, d'arc escarser i dovellat. A sobre hi ha una fornícula que devia tenir la imatge d'un Sant. Més amunt hi ha un ull de bou. Està abandonada i en ruïnes i tapada per la vegetació.

És un edifici documentat des de 1120. Més endavant fou una capella del cementiri i finalment restà abandonada sense cap mena d'activitat.
Està situada enmig del bosc dins una propietat de la vessant nord de la Serra del Corredor. Molt a prop es troba la rectoria vella.
A la paret lateral, no hi ha els contraforts, hi ha afegit un cobert que serveix de magatzem de palla.

Informació de Viquipèdia