Vallgorguina-Dolmen Pedra Gentil-Santa Eulàlia de Tapioles-El Trull-Santuári del Corredor

Després de molts dies sense fer cap sortida caminant avui decidim pujar fins al Santuari del Corredor, una ruta senzilla amb poc desnivell i bon camí per tornar a agafar el ritme.

Deixem el cotxe al poble de Vallgorguina i el creuem fins anar a buscar un corriol que va en direcció a la depuradora. Compte no despistar-se perquè nosaltres ens vam passar el gir i vam pujar uns metres més del que tocava i després va haver de baixar-los.

Passada la depuradora i en planer passem a tocar de l’ermita de Sant Andreu però per arribar-hi tindrem que seguir uns metres més endavant i girar per un camí on hi ha una barrera. Ens hi acostem i després de fer unes fotos desfem el camí fins a tornar al corriol que ens porta a la pista principal.

Aquí ja comença la pujada per pista fins arribar a una corba on nosaltres ens vam passar i van seguir un tros amunt que després van recular. El ara és més estret i costerut fins que arribem a tocar el Dolmen de Pedra Gentil. Ens queden només uns metres de forta pendent per arribar-hi i aprofitem per esmorzar.

Tot seguit baixem una altre cop a la pista principal i continuem pujant però deseguida ens desviem per anar a veure les ruïnes de Santa Eulàlia de Tapioles. Val la pena arribar-s’hi. Desfem el camí i tornant a la pista continuem amunt fins que arribem a la masia de Can Pradell de La Serra.

Continuem un tram més per bona pista fins que ens desviem per agafar el GR-92. En un principi es veu molt trencat encara que anirà millorant però sempre amb forta pendent fins que tornarem a enllaçar amb la pista principal.

Un parell de corbem més i arribem a la Masia del Truy. Allà coneixem al seu propietari, en Jaume, i estem una estona fent petar la xerrada. Continuem el nostre camí amunt i en constant pujada ara ja per bona pista fins al Santuari del Corredor.

Avui està tancat i desert. Avantatges de poder-hi anar entre setmana perquè els caps de setmana segur que estar pleníssim amb les magnífiques esplanades que hi ha i amb tant bona pista per pujar-hi.

Fem una volta i després de saludar els gossos que hi ha a dintre ens arribem fins al capdamunt del Corredor i la Torre de Guaita. La vista des de dalt deu ser impressionant però està ben tancada amb cadenat.

Desfem un tros de camí fins a tornar al santuari i després d’uns metres agafem un corriol que amb forta pendent ens porta fins a una altra bona pista de baixada. Cal estar atents al track perquè hi ha un munt de trencalls i corriols que podríem seguir.

Arribem al Coll del Bruc i seguim baixant a estones amb forta pendent fins que arribem al Coll del Pi de Buac. Aquí seguim recte i després ens desviarem per anar a buscar un camí que porta fins a la Casa Nova de Pibernat.

Aquí agafarem una pista que comença en lleugera pujada però deseguida esdevindrà una baixada pels Polletons fins arribar a la casa La Plana de Dalt. Tot baixant podrem contemplar bona part del recorregut que hem fet per arribar fins allà, amb vistes al Santuari i la Torre.

Després de creuar per Can Nonell de la Serra seguirem la pista fins que fem un brusc gir cap a l’esquerra i després d’una curta però intensa pujada per un corriol entre mig del bosc començarem la baixada que ens portarà directes fins a Vallgorguina.

Just abans d’arribar vam passar pel mig del patí de l’escola-granja de Can Plana. En teoria no s’hi té que passar però el track que seguíem nosaltres així ho van fer. Les monitores que ens van obrir la porta molt amablement ens van dir que hi ha un camí que passa pel darrera però nosaltres no el vam saber veure.

Uns metres més i unes escales i ja som al carrer principal, arribem fins davant de l’església nova de Sant Andreu i per darrera cap al poliesportiu descobert i al pàrquing on tenim el cotxe.

Una molt bona ruta, no molt exigent físicament i per bon camí tret del tram del GR que puja força i el petit corriol de baixada.

Segons el GPS són 19,5 km i 623 D+.