Vallgornera Nou Torre i Cova de s'Estalella per sa Bassa Tapada des Torrent des Moix i es Debaixador de C'an Esglesieta

Na Venturera

Passam per damunt d'un altre cova marina

Botador

Trobam una paret amb un botador a cada costat, just d'aquí agafam el camí que va directa a ses cases de Vallgornera

Antic portell

Trobam les restes d'un portell a una paret i a la seva esquerra surt un camí. Continuam dret.

Intersecció

Deixam el camí principal i ens desviam a la dreta on hi ha un altre camí

Deixam camí per l'esquerra

Veim no massa enfora la bassa que anam a visitar a l'esquerra per darrere uns pins

Sa Bassa Tapada des Torrent des Moix

Aquesta bassa vaig donar amb ella el Febrer del 2019 en un altre itinerari que trobareu aquí i que començava i acabava a s'Estanyol de Migjorn. https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/volta-de-sestanyol-de-migjorn-a-vallgornera-33204050 Investigant documentació de basses de l'Ajuntament de Llucmajor em sorprèn no la tinguen documentada a cap catàleg d'elements hidràulics ni patrimonials, cosa que no vol dir en algun lloc es trobi, però jo no he tengut sort. Mirant distinta cartografia municipal com mapes, he donat que la mateixa està ben enmig d'un antic torrent que també surt documentat al Llibre d'en Cosme Aguiló de Sa Toponímia de sa Costa de Llucmajor, sent molt significatiu per la seva monumental grandària i al seu interior trobam el que era la bassa original abans d'estar coberta, i coincideix amb el curs d'aquest antic torrent que avui donam per perdut, no en queda rastre, però ben segur antigament corria aigua a bastament per tenir aquesta infraestructura en marxa.

Portell

Entram en un recinte tancat on accedim per aquest petit portell; en alguna cartografia veig el nom Tanca des Pou però no estic segur si és aquesta o la des costat esquerre de per ara caminarem, a l'altre costat de la paret.

Pas d'animals

Trobam aquest petit pas per animals petits perque puguin passar d'un a l'altre costat del tancat de pedra

Portell

En aquest punt trobam un altre portell que dona a un gran sementer; continuam dret.

Possible jaciment

Trobam unes restes que notificarem als arqueolegs de referencia per la seva valoració; semblem restes d'antigues estructures en un punt elevat que no puc determinar.

Portell lateral

Passam a uns 20 metres d'aquest portell

Bassa

Trobam restes d'aquesta petita bassa descoberta a la intersecció de camins; agafarem per la part de darrere.

Possibles restes

Trobam al costat d'un petit pinar restes del que pareix una estructura quadrada ue podria estar relacionada amb sa Torre de s'Etalella que no és massa enfora, d'aquí retornarem al camí principal que passa pel costat de sa bassa que hem vist una mica abans i continuar en direcció a la Torre que no és massa enfora.

Possible bassa temporal

Trobam restes que semblen d'una bassa temporal de les moltes que hi ha al terme de Llucmajor

Torre de s'Estalella

Reproduim de Wikipedia: "La torre de s'Estelella és una torre de vigilància i defensa a la costa del terme municipal de Llucmajor, Mallorca. La torre de s'Estelella s'alça al lloc anomenat Serral des Corral a la possessió de s'Estelella, a 6 m sobre el nivell del mar, prop de la Punta Plana, al sud de Mallorca. La construcció d'aquesta torre fou el fet que el 1543 els turcs otomans s'aliaren amb els barbarescs, convertint-se en una constant amenaça per a tota Mallorca. Per a defensar la vila de Llucmajor es pensà a construir a la costa les torres del Cap Blanc, la torre de Cala Pi i la torre de s'Estelella.[1] La torre fou construïda el 1577 pel mestre d'obres Simó Carrió. La seva forma la d'un conus truncat a la part inferior per després continuar de forma cilíndrica fins al terrat. La seva altària és d'uns 9 metres, amb un diàmetre d'uns 7,5 metres a la base i d'uns 6,5 a la part cilíndrica. Es bastí amb carreus de marès de peces de mida irregular. Tenia una cambra principal amb volta de maçoneria i terrat. En el parapet hi havia dues troneres per treure-hi els canons de les armes de foc i un matacà damunt la porta per protegir-la. També hi havia un rafal per a armes. Amb els anys es tancaren les troneres i es modificà el parapet construint-hi una plataforma circular en voladís damunt mènsules"

Cova de Sa Torre

Al llibre d'en Cosme Aguiló de la Toponímia de la Costa de Llucmajor també l'anomena per fonts locals com Cova Foradada. Lletgim al Corpus Cavernario Mayoricense d'en José Antonio Encinas la següent descripció: "F.09 Na Foradada de sa Torre de s'Estalella ..Caverna afectada de las acometidas erosivas del oleaje marino y del efecto abrasivo sobre bancal de molasas miocénicas entre estratigráficos niveles limosos. Adintelado techo, gran acumulación clástica derivada de sucesivos colapsos y boquete cenital en el acceso por tierra dan lugar a espaciosa oquedad subterránea, superior a los 40 metros de anchura por unos cuatro de altura, profundidad de 21,5 y desnivel total hasta el horizonte marino de nueve.." Trobam restes fossils en una part de la mateixa.

Es Coconar

Trobam un forat on veim el mar al seu davall, la zona segons llegim a la Toponímia de la Costa de Llucmajor d'en Cosme Aguiló-o es diu Es Coconar, i està als voltants d'una antiga pedrera i unes passes més envant es troba la punta del mateix nom (no he fet waypoint)

Refugi de pescadors

Trobam una petita barraca de pescadors en una petita balma i veim mogueren unes grans llosses per fer el petit refugi.

Cova i Torrent des Moix

Trobam a un costat la finalització de l'anomenat Torrent des Moix ( la bassa visitada a l'inici del recooregut d'avui estava a l curs d'aquest misteriós torrent on avui en dia sols en queda el nom, visualment ja no sembla ja cap torrent però la toponímia antiga és senyal que abans les aigües de pluja discorrien per aquella zona), i a l'altre costat una gran cova marina amb el mateix nom.

Sa Punta de Na Blanca

Zona de pedreres

Trobam els característics talls fets per trencadors de mares a vorera de mar, les peces eren tretes en barca molt més senzill el seu transport.

Sa Cova Foradada

Trobam damunt del penya-segats per on caminam a vorera de mar un gran forat que ens deixa veire a l'interior la superfície del mar; no és accessible per terra, és una cova marina coneguda pel nom de Sa Cova Foradada.

Ses Bisties Mortes

Trobam el final d'una paret de partió que acaba en el penya-segat que segons conta en Cosme Aguiló era el lloc on amollaven a la mar ses bísties moribundes , malaltes o ja mortes per desfer-se d'elles i aquest era el punt que utilitzaven per a les terres properes de la Possessió de s'Estalella. Aquest punt era conegut amb el nom " Ses Bisties Mortes"

Es cocons de Ca n'Esglasieta

Anam concretment a uns que davant tenen una petita plataforma a uns centimetres davall del nivell del mar i ens servira per entrar comodomanent a ell per fer una nedada

Davallador de Ca n'Esglesieta

Trobam una baixada i restes dalgun escaló i veim al llibre de sa Toponímia de Sa Costa de Llucmajor d'en Cosmea Aguiló que en fa menció i segons informadors locals li donen aquest nom. L'agafam per mirar de refrescarmos a una zona de cocons que veim abaix.

Restes de pedres

Hem perimetrat la troballa per darrere la vegetació fins aquest punt

Restes de plataforma

Veim les restes d'una plataforma al costat de la torre

Els Esculls Nous

Trobam una zona fragmentada de la costa no fa massa temps, possiblement l'hivern del 2022, informadors ens comenten que l'any 2021 no hi eren, i són monumentals i la fractura d'hagué fer un gran moviment d'aigua.

Linea de costa

Entram per aquest punt giran a l'esquerra per anar damunt la línia de costa que començarem per darrere d'uns xalets on tenim lliure el pas per ser de servitud pública.