Vallirana, ermita sant Silvestre, cova del polvorí.

Ruta seguint la de Ambotes.
EL RECORREGUT:
Un recorregut curiós i inclòs interessant. Però perquè no està una mica més cuidat?
Ambotes diu que és una ruta agredolça i és molt cert.
M'ha resultat un pèl curta, per això la he ampliada a la tornada en un anar i tornar per un camí lateral que ens ha servit per veure una cabana de pedra seca de les més ben fetes i conservades.
Si no es fa aquesta petita desviació d'anar i tornar, la ruta es de 5,5 km.

SANT SILVESTRE:
La visita a l'església de Sant Silvestre, amb origen al segle X és quasi obligada. La pobre, presenta un aspecte d'abandó tan greu que quasi fa vergonya. Coberta d'Uralita inclòs (i encara gràcies, del contrari ja estaria a terra). Al cartell informatiu ens diu que es tracta d'una de les poques d'abans de romànic. Amb un especial interès arqueològic. No entenc que esperen! Que no en tingui cap interès? Repeteixo: una vergonya per el municipi.

LA RIERA:
Quin lloc més agradable, fotogènic, i fresc que es la riera que travessem al principi. Just a la cruïlla per anar a Sant Silvestre. Amb uns plataners impressionants. Si penetrem una mica en sentit contrari al curs de l'aigua en trobem immediatament un pont caigut i una vegetació exuberant.

COVA D'EXTRACCIÓ DE GUIX O DEL POLVORÍ:
També verdaderament impressionant la cova/polvorí que trobem més endavant. Francament espectacular. Fa inclòs una mica de por entrar al seu interior, (bastanta) la llum del mòbil es molt insuficient.
Es una cova excavada amb varies galeries, es pot entrar. I no crec que tardin molt a tancar-la.

He tret una ressenya de la web de espeleo bloc "espeleo-croniques":

"Sembla ser que, originàriament, es tractava d’una explotació de guix. Si més no, això es diu, tot i que els afloraments de guix de les rodalies no semblen justificar una explotació d’aquesta magnitud. Però la utilització més curiosa del forat té a veure amb la que l’ha donat nom: el Polvorí.
Efectivament, durant la Guerra Civil, l’exèrcit de la República el va utilitzar per a emmagatzemar tot tipus de bombes i municions. A bon segur que engrandirien el forat inicial, fins al punt de fer-lo transitable pels camions que entrarien a carregar o descarregar aquests materials tant explosius. Al costat de la boca encara queden les restes d’una petita construcció que estaria destinada a albergar la guarnició que protegia l’entrada.
Si bé no se sap la data exacta en què es va explosionar, sembla clar que seria al voltant del dia 20 de gener de 1939, quan s’acostaven els Nacionals i la retirada era la única alternativa per als Republicans.
També no ha faltat qui s’ha endinsat al Polvorí en cotxe per abandonar-lo i incendiar-lo. Ens han informat que l’han retirat, però, fins no fa gaire, es podia observar les restes d’un R-5 desballestat i cremat. I és que la capacitat dels humans per a fer coses rares sembla no tenir límits."

FORN DE GUIX:
I els forn de guix i calç, en especial el que es troba una mica més endavant de la cova.