Vallmoll fins a Pont Trencat.

L’agressivitat de la riuada del passat mes d’octubre continua tenint conseqüències en la  transformació del paisatge del nostre territori. Així, la llera del riu Francolí, al seu pas per les comarques de la Conca de Barberà i l’Alt Camp  ha canviat completament de fisonomia, ha perdut alguns dels seus atributs que l’han caracteritzat en els últims anys i n’ha recuperat d’altres que es creien oblidats.
En aquest sentit, un dels elements més destacats que aquests dies ha ressorgit de les seves cendres, com una autèntica au fènix, és l’anomenat Pont Trencat, a la partida dels Fontanals de Valls, entre el torrent del Puig i el Francolí. Els treballs de millora de la conca fluvial del riu després de l’episodi de fa set mesos i la retirada de la vegetació invasora de l’espai han permès deixar al descobert aquest  element arquitectònic, únic i de gran interès patrimonial  a causa de l’antiguitat  de la construcció i de la seva  història  singular.
El pont, proper al Mas de Barrotes, data del segle XVI i es troba situat a l’antic camí que va de Tarragona a Lleida, i que també servia per anar de Valls a Alcover i a Reus. És totalment de pedra i en els seus trams encara conservats, l’amplada és de més de 3 metres. Tots els arcs són de mig punt i estan emmarcats amb carreus, mentre que les voltes són de pedra lligada amb morter.
Tot i que cada pilar forma un angle sortint als costats encarats al riu, per tal de fer-lo més resistent a l’efecte de les riuades, a dia d’avui, i a causa d’una catàstrofe natural similar a la que es va viure el 22 d’octubre passat, la construcció està escapçada, i dels quatre arcs originals tan sols es conserven els dos primers de la riba esquerra del riu, així com la major part de l’arrencada del pont des d’aquella banda, mentre que a la riba dreta tan sols es conserva l’arrencada del darrer arc.

Santa Maria de Vallmoll

Santa Maria és l'església parroquial de Vallmoll (Alt Camp). Està protegida com a bé cultural d'interès local. La parròquia inclou l'ermita de la Mare de Déu del Roser i les parròquies sufragànies de Sant Jaume dels Garidells i Santa Magdalena de la Masó. Està adscrita a l'arxiprestat de l'Alt Camp de l'arquebisbat de Tarragona.
El projecte d'ampliació de l'antiga església de Vallmoll data el 1771. L'any següent va començar a ser enderrocada, i així mateix s'inicià la construcció de la nova, executada pel mestre de cases Salvador Guinovart, sota la direcció de l'arquitecte tarragoní Joan Antoni Rovira. L'obra es finalitzarà l'any 1775, i el 13 de juny de 1776 l'església fou beneïda per l'arquebisbe de Tarragona.
El 1936 foren destruïts els retaules barrocs que contenia, entre els quals es trobava un de realitzat per Antoni Pallars entre 1778 i 1793. De l'església anterior procedeix el Retaule de Vallmoll, una obra de 1447-1450 de Jaume Huguet, fragments del qual estan repartits entre el Museu Diocesà de Tarragona, el Museu d'Art de Catalunya i el Louvre.

Castell de Vallmoll.

El Castell de Vallmoll és un monument protegit com a bé cultural d'interès nacional del municipi de Vallmoll (Alt Camp). S'alça a tocar de la trama urbana i presideix l'agrupament més antic de cases a la part alta de la vila de Vallmoll.
Segles XI- XII. Els orígens del castell de Vallmoll es remunten al segle xi, en el moment de la Reconquesta. El castell i el terme de Vallmoll foren en un primer moment una possessió dels Castellvell, com molts altres indrets de la rodalia, i d'aquests passà als Montcada. El primer esment del lloc de Vallmoll és de l'any 1153, en què Guillem IV de Castellvell concedí el mas de Malgraneda, en el terme de Vallmoll. L'any 1176 Guillem V de Castellvell, senyor del lloc, llegà la seva dominicatura de Vallmoll a l'orde del Temple des de la terra de Ponç de Fonollar fins al riu Francolí. A partir de la presència d'una comanda hospitalera a Vallmoll des de la fi del segle xii, sorgiren alguns enfrontaments entre els hospitalers i els Castellvell-Montcada que tanmateix continuaren essent senyors de Vallmoll i del seu castell.
Segle XIII. El 1291, entre les moltes propietats que aportà Guillema de Montcada com a dot quan es casà amb l'infant Pere, germà de Jaume II, figurava el castell de Vallmoll. El 1300 la mateixa Guillema de Montcada cedí, amb reserva d'usdefruit per a tota la vida, al rei Jaume II les baronies de Montcada i Castellvell dins les quals era inclòs Vallmoll.
Segle XIV-XV-XVI. El castell i el terme de Vallmoll apareixen a mans dels Cardona. Quan el 1375 el rei Pere III erigí el comtat de Cardona, una de les possessions que es consideraren del nou comtat fou el castell de Vallmoll, dins la vegueria de Tarragona. Més endavant Vallmoll fou d'altres senyors. El 1420 era senyor de la baronia de Vallmoll, que comprenia els llocs de Vallmoll, Bràfim i Nulles, Gregori de Burguès. Vers l'any 1562 i per un altre matrimoni, la baronia fou traspassada als Pacs, barons de Brunyolí i a la darreria del segle xvi passà als Boixadors, comtes de Savallà.
Durant els segles XVII, XVIII i XIX, va estar habitat pels comtes de Peralada. A l'inici del segle xix el castell de Vallmoll era propietat dels Dameto, marquesos de Bellpuig. El 1922 el marqués de la Torre el vengué a Josep Orga qui, vers els anys quaranta, el va vendre al seu darrer propietari l'Ajuntament de Vallmoll, pel preu de 10.000 pessetes.