VALLROMANES AL MIRADOR DEL SAGRAT COR (TEIÀ). Rocs d'en Flores i Riera, Turó d'en Baldiri, Sant Mateu i Roca Foradada

Circular des de VALLROMANES AL MIRADOR DEL SAGRAT COR (Teià), on està la gran estàtua blanca de Crist Redemptor. La ruta passa per la Riera de Vallromanes i s'enfila al Coll de Can Gurgui, per després davallar en direcció a Teià i remuntar de nou, passant per les Fonts del Senglar, del Grill i de la Perdiu de Teià, així com el Refugi de la Ferreria del Vedat. Després, ens apropem als Rocs d'en Flores, la Roca del Dinosaure i la Roca d'en Riera, amb algunes vies d'escalada. Bones vistes des del Mirador d'en Baldiri i, encara més amunt, arribem al Turó d'en Baldiri (torre de guaita). Des del turó davallarem fins l'Ermita i Font de Sant Mateu i seguirem baixant pel Torrent de Sant Mateu fins la Roca Foradada de Vallromanes, roca de granit del calcolític.

Exceptuant el tram de pista fins el Mirador del Sagrat Cor, on els caps de setmana sol estar a vessar de gent, la majoria de la ruta passa per corriols de bosc, amb cruïlles que poden confondre, així que cal estar pendents del GPS en algun moment.

Brutal la ruta d'Aventura't, plena de petits senders. M'ha encantat seguir-la. Gràcies!
~~~~~~

▪︎INICI: Vallromanes. (Vallès Oriental - Parc de la Serralada Litoral).

▪︎RECORREGUT (en sentit antihorari):
Vallromanes. La primera parada és l'Església de Sant Vicenç de Vallromanes.

Després, seguim la Riera de Vallromanes, amb grans plàtans a banda i banda, bo i caminant pel marge, on hi ha uns pals de fusta amb reflectant groc al llarg del Passeig de la Riera, de sorra ferma.

Mas Salagros, horts ecològics.

Trencall dreta: deixem la riera per una pista en pujada, amb rètol de camí particular en un arbre.

Després, el camí es fa més estret i s'endinsa pel Bosc d'en Pona.

El corriol desemboca en una pista forestal, que abandonem als 100m aprox. per un trencall a l'esquerra: Pal indicador: enllaç amb GR-92 i SL-C 117.

ORATORI. Capelleta amb pedres a dins i una placa metàl.lica,amb la inscripció: "Luz y paz a las estrellas de la tierra ..."

Esplanada amb bassa de bombers.
COLL DE CAN GURGUÍ.

En el coll, abandonem el Camí de Vilassar de Dalt a Sant Bartomeu per un corriol a la dreta, en baixada, pel bosc. És un corriol molt xulo en baixada constant fins arribar a les primeres cases de Teià.

Passem un cadenat i seguim un camí, primer en pujada i després en baixada fins la FONT DEL SENGLAR, amb bassa d'acumulació d'aigua. Taules de fusta.

Ara toca pujar per la pista ampla, molt concorreguda de gent els caps de setmana.

FONT DEL GRILL. Raja accionant una manivela, taula i toldo.

MIRADOR DEL SAGRAT COR. Una gran estàtua de Crist redemptor amb els braços oberts, símbol de perdó i de protecció, s'alça mirant la vall de Teià.

FONT DE LA PERDIU o Perdius (rajolí). Canalització d'aigua i bancs de pedra.

REFUGI DE LA FERRERIA DEL VEDAT, amb font i taules de fusta. Mirador baranes. Mussol i penell (veleta) a la teulada.

Pal indicador a Teià SL-C 111 (verd-blanc).

PEDRA DEL DINOSAURE, amb vies d'escalada.

ROCS D'EN FLORES. Conjunt curiós de pedres amuntegades, amb formes alveolars.

ROCA D'EN RIERA. Hi ha una estatueta de buda sota la cova que formen les pedres. A la part superior, la pedra és completament plana, amb diversos nivells. Precaució, risc de caiguda.

MIRADOR del TURÓ d'EN BALDIRI. Un penell informatiu de la Diputació ens marca els noms dels cims que podem contemplar davant nostre (Parc de la Serralada Litoral).

TORRE DE BALDIRI: punt de guaita, caseta de vigia de fusta.

Gran esplanada, clariana i cruïlla de diverses pistes: continuem per pista a l'esquerra

FINCA CAN RIERA (cavalls).

TURÓ DE SANT MATEU o LLEDÓ (500m), amb un vèrtex geodèsic i sense vistes, doncs queda enmig de la vegetació del turonet.

ERMITA DE SANT MATEU, de nit, il.luminada per dins, molt maca. Annexada a l'ermita hi ha un edifici de "Club Social Sant Mateu" (restaurant o bar).

Baixant una vintena de graonades arribem a la FONT DE SANT MATEU i bassa. Hi ha una placa de ceràmica amb la imatge del Sant.

Després, seguim un corriol força abripte per mig del bosquissar, que baixa per l'altra banda de la font, per sota la pista forestal.

TORRENT DE SANT MATEU. Porta una mica d'aigua, ahir va ploure. Humit i amb algun tram fangós.

PEDRA DEL DIABLE (menhir tombat).

Sender pel BOSC DE CAN LAIRET (cal saltar una pila de malesa acumulada que hauran col.locat aquí per evitar el pas). Hi ha algun rètol de prohibit, però el sender els va sortejant, és un corriol molt maco, que en sentit antihorari costa una mica de veure.

COLL DE FORNS. Gir de 180 graus a la bifurcació i, als pocs metres, prenem un trencall a l'esquerra per damunt pista (corriol bosc).

ROCA FORADADA DE VALLROMANES.

Bosc de Can Galvany.

Sender sotabosc molt xulo, fantasmagòric de nit.
Ull a la cruïlla de corriols, perdedor.

ORATORI (moreneta) i pessebre.

Enllaç amb pista: fi del corriol sotabosc.

Acabem a l'Av. de Can Galvany, tancant la circular a Vallromanes i aquesta magnífica passejada.

~~~~~~
CURIOSITATS:
☆ FONT DEL SENGLAR: La font és el cap metàl•lic d’un senglar d’on surt un rajolí d’aigua per la boca i cau dins una gran pica plena d’aigua. Zona de picnic al costat: dues taules amb bancs de fusta.

☆ FONT DEL GRILL: Té una palanca a la dreta per accionar l’aigua, mentre grill mou les antenes. Zona de picnic: Una taula molt gran de fusta i bancs, sota una tela que fa ombra (hi caben entre 16 i 20 persones, així que és ideal per grups o famílies grans). “La font i l'entorn han estat arreglats per l'ADF (Agrupació de Defensa Forestal) Teià; i, igual que la Font del Senglar, ha quedat molt acollidor i bonic”.

☆ TORRE DE BALDIRI, punt de guaita amb una caseta de fusta. El Turó d'en Baldiri o Turó de Salve Regina és una muntanya de 431 metres que es troba entre els municipis de Premià de Dalt i Teià.

Baixarem per el caminet descompost que surt davant la Torre de Baldiri, en direcció al mar. Després d’unes quantes marrades, ens desviem a veure la zona d’escalada ROCA D’EN RIERA (un bloc granític de grans dimensions, amb orientació est, i equipat amb parabolts i les vies d'artificial amb burins sense xapa).

☆ ROCS D’EN FLORES: blocs granítics apilats i erosionats per efecte de l'aigua. Admirem, al costat, unes capritxoses roques que es mantenen en equilibri. Aquesta és una zona d’ escalada on trobem l’anomenada "PEDRA DEL DINOSAURE": una curiosa formació rocosa amb diverses vies d’escalada, davant del mar (força calor en dies d’estiu). Les boles de granit són fragments de roca de grans dimensions que han resistit a la meteorització.

☆ REFUGI DE LA FERRERIA DEL VEDAT (de lliure accés). Hi ha font amb aixeta. Es tracta de l'antiga ferreria d'una pedrera; al costat del refugi encara podem veure marques a la roca . En aquest refugi hi ha taules i bancs de fusta i xemeneia. És de lliure accés, però el rètol indica que “per fer dinars, cal enviar email a l’ADF de Teià”. Magnífic el penell (veleta) del mussol, a la teulada del Refugi del Vedat.

☆ FONT DE LES PERDIUS (cau rajolí d’aigua). Hi ha un banc de pedra i mirador al mar.

☆ SAGRAT COR: Una gran estàtua de Jesús que mira directament a l’església de Sant Martí de Teià i que ofereix unes vistes impressionants de la Mediterrània i la plana litoral fins a Barcelona. Bonic Mirador. Aquesta estàtua de marbre, de 1956, va ser erigida en ocasió d'una disputa entre la propietària de la finca i el rector de la parròquia del poble, rèplica del Corcovado de Rio de Janeiro. El 1956 Maria Sedó Torres va fer entronitzar la imatge del Sagrat Cor de Jesús, obra escultòrica realitzada en marbre blanc de Carrara, de l' escultor Claudi Rius. Sembla que es va erigir en homenatge per Alfred Sedó, propietari d'una fàbrica d'Esparreguera (Colònia Sedó), que pateix un atemptat del qual surt il•lès. En agraïment s'edifica el monument. No obstant això, hi ha altres versions sobre curacions i intercessions de determinades Verges i Sants que també reivindiquen la construcció del monument. Des de la part posterior de l’estàtua, podem veure la PEDRERA DEL TERCIO, d’on es van extreure bona part de les llambordes que cobrien els carrers de Barcelona.

☆ ERMITA DE SANT MATEU del Bosc o Sant Mateu de Premià, d’estil romànic i amb una Capella del s. X. Pertany al municipi de Premià de Dalt. Hi ha una ALZINA MONUMENTAL davant l’ermita. Proper al Mas de Can Riera, està el TURÓ DE SANT MATEU (500 m.a.), on hi ha un vèrtex geodèsic.

☆ MENHIR DE LA PEDRA DEL DIABLE, amb marques serpentiformes, tombat en un marge del camí de Vallromanes a Vilassar. El menhir devia fer tres metres (està escapçat per un extrem). Curiós el nom diabòlic de la pedra! A Santa Pau (Garrotxa), es troba també un “Menhir del Diable": és en basalt, de grans dimensions, i amaga una curiosa llegenda.

☆ ROCA FORADADA DE VALLROMANES o Roca del Turó de Cal Tàvec: es troba al Parc de la Serralada Litoral i és la resta arqueològica més antiga de Vallromanes. "Emboscada entre els turons de Sant Miquel i de Cal Tabac, hi ha la roca Foradada, la resta arqueològica més antiga del terme de Vallromanes. Es tracta d'una gran roca de granit buidada per la mà de l'home a l'època calcolítica (2700-2200 a.C.). Entre les restes arqueològiques del poblament primitiu d'aquesta zona també destaca el dolmen del collet de Can Gurri, un monument funerari de l'època megalítica."
"La cambra (de planta aproximadament ovalada i sostre esfèric) mesura 1,45 x 0,90 metres de base i 1,10 m d'alçària màxima. El forat d'entrada, gairebé circular, fa 0,90 m de diàmetre. La cara frontal té unes incisions que podrien formar part del sistema de tancament. Podria haver format part d'un complex megalític, ja que a prop s'hi poden veure tot un seguit de grans roques i és una àrea d'indubtable ocupació prehistòrica, com ho demostren les petites restes trobades a les terres de Cal Cabrit, tot i que són de difícil interpretació i atribució. El 1948 s'hi documentà la troballa de duesdestrals de pedra polida (actualment en parador desconegut) i una prospecció superficial més moderna no va donar cap més troballa. La primera publicació sobre la roca, feta el 1976, la considerava un forn, funció que li atribuïa la gent de Vallromanes (encara que no hi ha senyals d'haver estat sotmesa a altes temperatures). L'any 1991 es va classificar finalment com a cova sepulcral artificial. El febrer del 2003, l'Ajuntament de Vallromanes la va declararBCIL (Bé Cultural d'Interès Local) i va delimitar-hi una àrea de protecció en un perímetre de 30 metres. (Font: Viquipèdia).

Altres noms: Pedra dels sacrificis o Roca del Turó de Cal Tàvec. Tipus: Cova artificial excavada en roca granítica. Possible cambra sepulcral, tipus hipogeu.
Període: Possible Neolític Final o inicis Calcolític (2700 / 2200 ac).
Descobridor: Ll. Galera (1966) en parla i l'associa amb altres troballes prehistòriques properes. J. M. Cuyàs, a la "Història de Badalona" (1976) la interpreta com un forn, com fa la gent de la contrada. Classificada per J. Tarrús, E. Carreres i M.-D. Piñero (1991, GESEART) com a cova artificial sepulcral. Excavacions: Prospeccions el 1999, 2003 i 2004. Materials: Alguns a la zona però no en el mateix entorn immediat de la roca.
Dimensions: Roca: 3,64x3,75x2,66 m, perímetre aproximat d'11 m. Cambra: 1,40x1,10x0,93 m. Boca: 0,94x1,02 m. Nota: Al terra de la cambra hi ha un regueró de 0,65 m de llargada orientat 280º O. A la part superior de la roca hi ha una vintena de cassoletes amb diàmetres entre 0,11 i 0,05 m de diàmetre i una de 0,36 m de diàmetre. Al banda i banda de la boca de la cavitat hi ha rebaixos de forma cilíndrica.
Muntatge i fotografies de Francesc Baldrís, 2014. http://megalitisme.sigmascorpii.com/mostra_dolmen.php?quin_jaciment=Roca+Foradada+del+Tur%F3+del%0D%0AT%E0bac&x=0&y=0

- “Els rocs foradats ubicats a la Serralada de Marina, a l'Ardenya o al Cap de Begur, són del tipus cova. Amb aspecte de forn o no, a dintre hi caben ben bé una persona o vàries. A l’àrea de la Serralada de Marina hi ha alguns exemples molt coneguts però summament interessants: la Cova de l’Ermità i les Roques Foradades de Can Gol, de Can Planes i de Vallromanes. Val la pena descobrir-les tot passejant” (Fornots, coves sepulcrals i anacoretes (III), també trobem altres Roques foradades com la de Sa Tuna, a Solius.
http://lamiradadeloliba.blogspot.com.es/2013/05/fornots-coves-sepulcrals-i-anacoretes.html.

- La Roca Foradada, és un Bé d'Interès Local (07/08/2009). El Consell Comarcal del Vallès Oriental ha enviat una notificació d'acord de Ple 3/2009 on es dictamina la Declaració de Bé d'Interès Local de La Roca Foradada de Vallromanes. El 6 de febrer de 2003 en un ple de l'Ajuntament de Vallromanes es va acordar la sol.licitud de declaració de la Roca Foradada, la explanada i l'assentament megalític com a Bé Cultural d'interès Local al Consell Comarcal. Després de l'estudi de la documentació aportada per l'Ajuntament s'ha procedit a la tramitació de l'expedient. (www.vallromanes.cat/noticies).

☆ "L'església parroquial de Vallromanes, dedicada a sant Vicenç, està documentada des del segle X. La construcció actual, de línia neogòtica, data de 1908 i es va fer seguint el projecte de l'arquitecte Josep M. Pericas. L'edifici conserva l'absis semicircular de l'església antiga romànica". (www.catalunya.com/vallromanes).

~~~~~
Primera ruta que faig després del fatídic 1 de març, amb la seva lluna plena i tèrbola malestrugança,... sentir com algú gemega a l'altre banda del telèfon i la impotència de no ser-hi físicament ni poder ajudar. La meva Mare. Un ictus. Crític.

Els metges ens van dir que "havien acabat el procediment"... el cor em sortia per la boca, el diafragma en un puny, les cames no m'aguantaven... Aquell àngel ens va anunciar que el coàgul estava fora. Les seqüeles ja es veuran.

En tota la setmana i part de la següent no va sortir el sol, estava gris, gris, gris...

M'he evadit, abstreta, entotsolada caminat sense estar pendent de la hora, acabant a quarts d'onze de la nit, toc de queda. He arribat a casa sanglotant.