VALLS A LA BISBAL DEL PENEDÈS Ruta Castellera (de plaça a plaça)

PLAÇA DEL BLAT DE VALLS

La plaça del Blat resta situada al barri antic de Valls. En aquesta plaça hi ha els edificis de l’Ajuntament i l’edifici de Can Segarra. La plaça es porxada en dos que quatre costats i també hi destaca una font per sota del desnivell de la plaça; aquesta font, d’estil neoclàssic fou construïda l’any 1891, és de pedra i està adossada a un dels pilars de la Casa Segarra; els seus brolladors o aixetes provenen d’antigues foneries, actualment ja desaparegudes. La plaça ha tingut diferents noms; fins el segle XV, era coneguda com a Plaça del Blat, però aquest es va canviar posteriorment al de plaça de la Constitució (1812), plaça d’Isabel II, plaça de la Llibertat (1868), plaça d’Espanya (1939), i posteriorment va recuperar el seu nom primitiu Plaça del Blat. Aquesta plaça és més coneguda com a “quilòmetre zero” del món casteller. Les colles Vella i Joves dels Xiquets de Valls són les colles locals; s’hi celebren actuacions castelleres en les diades de Sant Joan (24 de Juny) o la de Santa Úrsula (primer diumenge després del 21 d’Octubre). El fet casteller fou declarat “Patrimoni Immaterial de la Humanitat” per la UNESCO el Novembre de 2010; una placa commemorativa a la façana de l’Ajuntament així ho indica.

BARRACA DE PEDRA SECA

Barraca de Pedra Seca al peu del camí entre Valls i Alió.

CRUÏLLA

ALIÓ

Alió és un municipi de la comarca de l'Alt Camp. Aquest municipi s'estén al bell mig de la plana, a llevant de la ciutat de Valls, el Pla de Santa Maria, formant gairebé un triangle travessat en direcció oest-est per la carretera de Valls al Vendrell, al llarg de la qual s'estén el poble, únic nucli urbà del municipi. Limita al nord amb el terme de Vila-rodona (per on passa modernament l'autopista de Barcelona a Lleida i Madrid) i el Pla de Cabra, a l'oest, amb el de Valls i al sud amb el de Bràfim i Puigpelat a 263 metres sobre el nivell del mar. Ha estat tradicionalment una població eminentment agrícola i conserva encara el seu caràcter tradicional. Destaquen l’església de Sant Bartomeu, patró del poble i el Celler de la Cooperativa Agrícola.

BIFURCACIÓ

VILA-RODONA

Vila-rodona és un municipi de la comarca de l'Alt Camp situat a l'extrem occidental de la Serra del Montmell. Limita amb Alió, Montferri, Aiguamúrcia, el Pla de Santa Maria, Bràfim, Rodonyà i el Montmell (Baix Penedès)(Província de Tarragona).

BIFURCACIÓ

RODONYÀ

Rodonyà és un municipi de la comarca de l'Alt Camp. Està situat al sud-est de la comarca, al límit amb el Baix Penedès, a l'esquerra del riu Gaià, al costat del Montmell. Forma part també del terme municipal una part de l'entitat de població la Pineda de Santa Cristina. El castell de Rodonyà sembla que existia ja el 1214, però la primera notícia documentada data del 1310, amb motiu de la compra de Vilabella i del feu de Rodonyà per part de Guillem de Rocabertí, arquebisbe de Tarragona, a Bernat de Centelles. L'any 1409 passà a mans dels senyors de Tamarit.

MASIA DE CAL CABELLUT

Al peu del camí Ral o carrerada de Vilafranca del Penedès a Montblanc, s’ho anaven trobant hostals que atenien als vianants que ho circulaven. Un d’aquests hostals era la masia de Cal Cabellut. Aquest Mas va ser construït a mitjans del segle XVIII, per Josep i Lluc Batet, pare i fill, a la partida anomenada “Fondo de la Gavarrera”. El 17 de Febrer de 1717, Pau Arans de Masarbonès havia venut aquesta peça de terra a l’honorable Josep Alegret Vigó, de Masllorenç, descendent de la família Jover que, durant la Guerra del Segadors, consten documentats com els batlles del lloc. El dia 13 de desembre de 1756, aquesta heretat va ser adquirida per Josep Bondó, pagés, del Clot de l’Ora de La Bisbal del Penedès, descendent de Per Bondó. Aquest darrer, en l’acta del seu matrimoni amb Magdalena Mayner, el dia 21 de gener de 1688, hi consta com a “dit lo Caballut”, d’on va prendre nom la Masia. Al llarg dels anys, aquest camí i aquesta casa han estat testimoni de la història. Segurament, uns dels fets més sagnants que li va tocar viure, va ser l’any 1809 quan els francesos van matar a les proximitats de la masia, a Joan Junquer, batlle de La Bisbal del Penedès, juntament amb Joan Vinyals i Lluc Capdet, quan tornaven de Valls.

ERMITA DE SANTA CRISTINA DE LA BISBAL DEL PENEDÈS

Està situada a la serralada de la Rubiola, a l'extrem occidental del terme. Està documentada des del 1348 tot i que sembla que va ser construïda durant el segle XIII en estil romànic. Una inscripció damunt el portal adovellat ens indica que l'església va ser refeta i ampliada el 1804. De la construcció antiga en resta l'absis (sobrealçat posteriorment), l'altar i part dels murs. L'edifici actual, reconstruït després de la guerra civil, té una nau coberta amb volta de canó apuntada, amb llunetes.

MASIA DE CA L'ARBOCET

Al igual que la Masia de Cal Cabellut, la Masia de Cal Arbocet, era un lloc de pas pel vianants i carreters que anaven de les terres del Penedès cap a les terres de l’Alt i Conca de Barberà. Lloc de parada i fonda per a passar la nit abans de començar la pujada cap al Coll de l’Alberic o de la Rubiola (també de Santa Cristina).

PLAÇA SANT JORDI / C. DR. ROBERT DE LA BISBAL DEL PENEDÈS

La plaça Sant Jordi i carrer Dr. Robert formen l'artèria més castellera de La Bisbal i on cada 15 d'Agost, dia de la Festa Major de la Vila, és celebra la tradicional diada castellera per la festa de la Mare de Déu d'Agost a La Bisbal del Penedès. Fins no fa gaire temps, aquesta plaça era coneguda en el mon castellera com "La plaça més castellera sense colla pròpia", avui a La Bisbal del Penedès podem gaudir de la colla local dels "Bous".