Vallter 2000: cims de la Dona i Bastiments amb pujada per la Portella de Mentet i baixada pel Coll de la Marrana (Ripollès)

Vallter 2000: cims de la Dona i Bastiments amb pujada per la Portella de Mentet i baixada pel Coll de la Marrana (Ripollès)

Aprofitant que passem uns dies per les rodalies de Camprodon, avui ens acostem a Vallter per fer una ruta pel Circ de Vallter, en sentit antihorari, amb pujada als Pics de la Dona i Bastiments. Inicialment també teníem previst fer el Gra de Fajol a la baixada de Bastiments, però una tempesta inesperada amb pedra incorporada, ens ha fet desistir del tercer cim del dia. Gran excusa per tornar aviat a fer-lo.

Arribem a l’estació de Vallter 2000 amb els aparcaments plens de gom a gom, tant els de les corbes de pujada com els més grans de la part superior de l’estació. Finalment trobem un espai al superior, a tocar de les instal·lacions de servei.

Sortim de l’aparcament en direcció nord, pel costat de l’últim edifici de serveis que veiem a la dreta i comencem a caminar pel GRT-76 (marques blanques i vermelles) en direcció a la Portella de Mentet, en paral·lel al Torrent de la Portella. És un tram molt costerut que t’agafa en fred i amb les cames recargolades pel viatge en cotxe. Vulguis o no, de seguida t’has d’espavilar, però millor no començar accelerat.

A poc d’iniciar la pujada ja tenim les primeres grans vistes dels dos Gra de Fajol, el Gran per la dreta i el Petit per l’esquerra, i del Pas de l’Isard, camí natural al coll que els uneix.

Seguim la pujada i, quan travessem el torrent, trobem una bifurcació. Nosaltres seguim rectes pel camí que puja directe al coll fins arribar a la Portella de Mentet (2.412 metres), on tindrem les primeres grans vistes a la vessant francesa.

Des de la portella iniciem el tram final d'ascens al Pic de la Dona, amb una bona inclinació, però de fàcil caminar per sender molt fressat. Abans d’arribar al cim, haurem passat un cim secundari (a la cota 2.551 metres) que algunes ressenyes etiqueten com el Pic de la Portella. Aquí trobarem una placa i una creu commemorativa.

Seguim amunt per fer l’últim tram al cim on arribem, esbufegant, però sense dificultats. A l’ampli cim del Pic de la Dona (2.702 metres) trobem una gran fita de pedres, un bivac-paravents i un pal de ferro amb una petita inscripció casolana amb el nom.

Fet el cim iniciem el descens a ponent, en direcció al Coll de la Geganta. És un tram de camí sense gaire desnivell, amb només un lleuger ascens al Puig d'Ombriaga (2.638 metres), un cim secundari a la zona de les Xemeneies. Vistes espectaculars en totes direccions.

Poc després del Puig d’Ombriaga, en lleuger descens, arribem al Coll de la Geganta (2.604 metres), cruïlla de camins amb tres direccions possibles: per la dreta a l’estany i Pic de Prats de Bacivers, pel centre la intensa pujada final al Bastiments per l’Esquena d’Ase, i per l’esquerra la baixada directa a l’estació de Vallter 2000 pel corriol fressat que baixa pel Canal de la Regalèssia i la Font de la Perdiu.

Tot i que en algun moment ens passa pel cap anar en direcció als Bacivers per fugir de la gentada que avui hi ha per la zona, finalment seguim el pla previst i comencem l’ascens al Bastiments. Ens ho prenem amb calma perquè hem de salvar un desnivell d’uns 300 metres en poc més d’un quilòmetre. Així que cames i amunt.

El primer tram de pujada és sense traça visible, per la vessant herbada, pedregosa i amb alguna aïllada fita de pedres. Després, a partir de la cota 2.650, ja trobarem un corriol molt fressat pel que, poc a poc, anirem guanyant alçada. En algun tram el corriol està molt desfet i es fàcil relliscar (principalment de baixada) però, en general, es puja sense dificultats.

Finalment, amb la Creu del Bastiments ja a tocar, arribem a la cota 2.848 metres, on trobarem un cim secundari amb una creu de ferro i molt bones vistes de l’entorn.

Fem un últim esforç i arribem al Cim Secundari Oriental, o Creu del Bastiments, amb 2.868 metres. Una gentada per les rodalies i cua per fer-se la foto, que deixem per a la tornada. Curiosament, molta gent arriba fins aquí i, assumint que aquest és el cim real, se’n torna a casa sense trepitjar ni el cim real ni l’altre cim secundari del Piolet del Bastiments, tots dos a pocs metres de la creu.

Seguim a ponent per la carena pedregosa i, en un parell de minuts, arribem al cim del Bastiments pròpiament dit, amb 2.882 metres. Trobarem un vèrtex geodèsic atrotinat, un pal indicador amb el nom (on diu 2.883 metres), i el clau metàl·lic de l’Institut Cartogràfic de Catalunya. Les vistes són espectaculars en 360 graus. Val la pena dedicar un bon temps a gaudir-les.

Seguim camí a l’oest, passem el conegut com Pas del Bou, on cal estar amatent al travessar els blocs de pedra, i arribem al Cim Secundari Occidental o Piolet del Bastiments, a 2.880 metres. Hi ha un bon bivac-paravents de pedres, el gran piolet metàl·lic que dona nom al cim i un esquí de ferro amb una inscripció en memòria de Víctor Funosas, un xicot d’Olot que va morir el setembre de 2013 al pantà de Susqueda i que els seus familiars i amics li van dedicar.

Aquí descansem una bona estona i aprofitem per dinar protegits del vent. Com deia abans, malgrat que a la creu hi ha una gentada, al vèrtex i al piolet, estem sols una bona estona i, com a molt, van passant alguns caminats que pugen dels Bacivers.

Tot just acabar de dinar, comencem a caure les primeres gotes de pluja i els núvols que s’acosten per ponent no anuncien res de bo. Recollida ràpida i cap a la creu per fer un parell de fotos (ja no queda ningú) i per baixar volant del cim. Als primers metres de descens ja comença la tempesta amb una bona pedregada que no ens abandona fins el Coll de la Marrana, on ja plou amb menys intensitat. Aquí decidim deixar el Gra de Fajol per un altre dia i seguim avall des del coll pel corriol de la dreta, menys inclinat i relliscós en aquestes condicions.

A la part baixa del coll de la Marrana deixem el camí del Refugi d’Ulldeter i agafem un corriol per l’esquerra que ens baixarà directes a l’estació de Vallter. És un corriol fressat molt agradable que travessa la zona del Pi Tort i ens porta a les Fonts del Ter i a les restes enrunades de l’antic Xalet-refugi d’Ulldeter, on parem a fer algunes fotos amb els Gra de Fajol de fons.

Seguim camí anant a buscar les pistes d’esquí per on, en pocs minuts, baixem directes a l’aparcament, on donem per acabada la ruta d’avui. Una gran i clàssica ruta estiuenca amb molta gent a l’inici i un final una mica abrupte per la tempesta. Caldrà repetir quan es normalitzi una mica l’allau de gent d’aquest estiu tant atípic, i tornar al Gra de Fajol que aquesta vegada ens hem deixat al tinter.

Salut i bona caminada !