Vallter 2000- Pic de la Dona- El Puig d’Ombriaga- Bastiments- Collada de Coma Mitjana- Coll de la Marrana- Gra de Fajol

Si et posiciones sobre " Veure més " (color blau) que es troba al final de la descripció del recorregut, podràs veure tot el àlbum de fotografies d'aquesta sortida...
Ruta feta amb els companys dels hh el 19 de Juliol del 2008.
Arribant a l’estació d’esquí de Vallter 2000, aparquem davant el restaurant i just darrera del local surt un sender que ressegueix el Torrent de la Portella. El camí és força evident i està marcat per algun senyal groc i algunes fites, només cal seguir pel torrent amunt i no ens perdrem. Als pocs minuts el camí travessa el torrent i un rètol ens indica que a la nostra dreta el camí segueix cap el Roc Colom, el Costabona i el Canigó. Nosaltres seguim pujant tot seguint el torrent i les fites i en una mitja hora arribem a la Portella de Mentet, un coll amb la fita fronterera 511 on tenim una bona vista del Canigó a la par francesa, i el Gra de Fajol Petit, el Gra de Fajol, el Coll de la Marrana i Bastiments, per la catalana, amb el Pic de la Dona a sobre nostre.
Tenint Vallter als peus, girem cap a la nostra dreta i comencem a ascendir fent llargues ziga-zagues seguint les fites, el camí ara, al estiu és força evident.
La pujada no té cap dificultat per arribar al Pic de la Dona. El cim està indicat molt a prop d’un “paravents” de pedres. La vista és molt maca: al nord la serra de Bacivers i al sud la vall d’Ull de Ter. Des de el cim veiem el camí que hem de seguir.
Passat un petit puig, podríem girar a la dreta (direcció nord) per anar per la Serra Gallinera i la Serra de Bacivers, nosaltres, però, girem en direcció sud-oest cap el Puig d’Ombriaga, el qual assolim sense dificultats.
Anem resseguint la carena fins arribar al Coll de la Geganta. Aquí arriba, per la nostra dreta, el camí que ve de l’Estany de Bacivers i per l’esquerra el que puja des de el pla de la Regalíssia, (a les pistes de esquí). Nosaltres seguim sense desviar-nos del camí, tot carenant per la Esquena d’Ase fins el pas del Bou, a on ens aturem a esmorzar, (fins arribar aquí, hem tardat dos hores).
Una vegada recuperat forces ens preparem per fer la ascensió al Bastiments.
La pujada presenta un fort pendent no obstant es deixa fer. Des de la pujada tenim una molt bona vista del circ de Bacivers i el seu estany.
Arribem finalment al cim de Bastiments. Hi ha força gent, com sempre....... El primer que veiem quant arribem al cim (ja sigui per aquesta ruta o venint del Coll de la Marrana) és una creu que no és el cim real (el pilar que assenyala el punt geodèsic és un metres més enllà i la creu del cim encara és una mica més lluny). La vista és magnífica. Al sud veiem Montserrat amb claredat i el Montseny, cap el nord-est el massís del Canigó i la plana rossellonesa, la Portella de Mentet, el Pic de la Dona i tot el camí que hem recorregut per la carena fins arribar a aquí dalt.
Després d’admirar el paisatge decidim prendre el camí de baixada, així que enfilem direcció al Pic del Freser i una vegada a la Collada del les Comes de Malinfern (coll del Freser) baixem per la tartera amb enormes roques que ens fa anar amb conte de no prendre mal.
Una vegada superada la baixada, ens trobem a les fonts del Freser on un grup nombrós de bellíssims mulars ens deixen bocabadats.
Ara toca anar a buscar el sender que tenim al davant, just a tocar la Coma del Freser, amb el Puig de la Fontlletera i el Balandrau, per sobre(15), marcat amb el GR11 que va de Vallter a Núria, el seguim fins al coll de la Marrana.
Una vegada arribats al Coll de la Marrana, un rètol ens indica varis camins a seguir, aquí girem a la nostra dreta (és a dir cap el sud) Ens dirigim doncs cap el Gra de Fajol i pugem tot seguint el corriol, aquest està poc marcat però no tenim cap problema ja que només cal que pugem i la direcció del cim és prou evident. Així, en 20 minuts arribem al cim del Gra de Fajol. El cim està composat en gran mesura per quars que li dona un color blanc molt característic. Coronat per un piolet amb una placa commemorativa del X aniversari del Club Alpí Palamós i per una creu.
Des de el cim tenim una bona vista sobre la Coma de l’Orri i el puig de Pastuira. Bastiments i tota la zona de Vallter, el Canigó, Costabona, Montseny, Matagalls….. En direcció est podem veure el Gra de Fajol Petit que és accessible tot seguint la carena.
Fetes les fotos de rigor i de admirar el paisatge, baixem per el mateix sender de pujada fins al Coll de la Marrana i des de aquí, només cal que seguim el camí del refugi d’Ull de Ter.
Una vegada descendit del coll hem de sortir del camí marcat amb el GR11 i desviant-nos a l’esquerra. Tot i no ser un camí gaire marcat només hem d’aplicar el sentit comú, en pocs minuts travessem el Ter a l’alçada de l’antic refugi d’Ull de Ter. Ara només queda un tros de paret amb una placa commemorativa del Centre Excursionista de Catalunya, que ens diu que el refugi va ser obra de Jeroni Martorell i va ser inaugurat el 1909, amb un dibuix del refugi que ens dona una idea del seu aspecte original. Queda a la nostra dreta, tot just travessar el Ter.
Ara el camí cap a l’estació d’esquí, degut a les pistes d’esquí i els remuntadors, no el podem distingir com a tal..... Però no ens amoïnem, ja que la baixada no presenta complicació i només cal aprofitar les pistes, els camins i els passos dels telecadires per baixar fins a Vallter 2000 que és perfectament visible.
Sis hores després, arribem una altre vegada al aparcament a on tenim els cotxes. No més ens queda fer un bon dinar al restaurant Fonda Rigà de Tregurà de Dalt per donar per finalitzada aquesta impressionant sortida.
Salut i bones caminades!!