Vandellòs - Tossa de l'Alzina - Cocó de Recules - Moles del Taix - Coll de Cassear

Vam arribar a Masboquera plovent a bots i barrals, vam aprofitar-ho per anar a esmorzar, sana costum que els amics no hem de perdre, allí gràcies a la tecnologia vam intuir que a quarts de deu el front hauria passat.

Arribada l’hora vam marxar cap a Vandellòs per començar a caminar. Pujant cap els Dedalts pel camí dels Fontanals encara ens va anar ruixant la cua del front mentre veiem la terra fumejar, just abans d’arribar al cim, per a la nostra alegria, el sol va començar a obrir-se pas.
Arribant al pla del corral de ca la Torre ens esperava, com sempre, el ramat de crestons, aquesta vegada per primer cop amb el pastor, que és movia tan ràpid que és feia difícil de seguir, clar que ell havia pujat amb cotxe, excuses que em poso.

Vam continuar pel sender del corral on sempre s’hi veu algun ammonit que ens recorda els trasbalsos que ha patit la terra.

El paisatge en aquesta zona sota la serra del Molló Puntaire és molt obert, almenys comparat amb el més proper a casa, o a mi m’ho sembla, però és dur, la vegetació escasseja, sota el meu punt de vista, primer com a conseqüència de la gran quantitat de incendis que hi van haver a mitjans dels seixanta, coincidint amb la construcció de la central nuclear, segon per estar batut pel vent fins i tot els dies que no bufa. Tot això li confereix un especial encant.

Xerrant i trescant vam fer cap a la Tossa de l’Alzina, amb unes espectaculars vistes sobre la mar de la Frau i la costa Daurada, del Delta fins més enllà de Tarragona, sense oblidar darrera les vistes de Llaberia, el Montsant la serra de Cardó, el Ports, vaja bo i tot. Però l’alzina va costar de veure, distret amb la llunyania no la veia sota el penya-segat.

Desprès de picar una mica de perico vam començar a baixar cap el Cocó de Recules, una mena de cisterna natural al capdavall d’una fondalada, a la que si entra de cap i s’en surt reculant, d’aquí el nom, utilitzada com abeurador pels animals.

D’allí vam anar barrancada amunt passant per la cova del Colom fins arribar a la font del Taix, les formacions rocoses arribant en aquesta zona son espectaculars.

Passats els graus de Vandellòs van començar a aparèixer els primers conreus, pomeres, cirerers i alguna parada d’avellaners força cuidada i protegida dels porcs senglars pel pastor elèctric.
De seguida vam fer cap al coll de Cassear, on ens vam retrobar amb les vistes sobre Cambrils, Salou, Tarragona, desprès el GR, un antic camí de bast que ens va portar altre cop a Vandellòs.