Velòdrom - Turó de Valldaura i 8 fonts.

Cruilla

Antic Aqüeducte de Fontanils

Font de Can Gras (mina de la Marquesa)

Bassa de la Marquesa

Carretera de les Aigües

La carretera o passeig de les Aigües rep aquest nom de l'antic recorregut d'una conducció d'aigua, del qual se n'ha mantingut el traçat horitzontal. Amb els seus prop de 10 quilòmetres de longitud i una cota màxima de 450 metres, és un dels senders més populars entre els barcelonins amants del ciclisme i les caminades. De Sant Pere Màrtir a la carretera de la Rabassada, el mirador del vessant barceloní de Collserola és perfecte. A través d'un senzill passeig amb pocs desnivells, les vistes sobre la ciutat es presenten des d'aquí, àmplies i immillorables.

Corriol a la dreta

Seguint PR-C 35

Turó de Valldaura (438m.)

Pas del Rei

Enllaç amb pista

Drecera a Sant Medir

Zona picnic Sant Medir

Ermita de Sant Medir

L’Aplec de Sant Medir és una trobada de caire festiu i gastronòmic que cada any es celebra, els dies 2 de març a la nit i sobretot el 3 de març, a l’ermita de Sant Medir. Situada al bell mig de la Serra de Collserola, a l’anomenada Vall de Gausac o Vall de Sant Medir, l’ermita és envoltada per dues fonts, la de Sant Medir, al costat d’un arbre monumental, i la “del Manyu”, més recent i situada al camí que ve des de Barcelona. Ambdues fonts, i la riera que en surt, coneguda per la Riera de Sant Medir, haurien tingut un protagonisme original en la celebració, sobretot si tenim en compte que meder significa, en llengua ibèrica, “riu”. Qui sap doncs, si la festa es remunta a temps precristians, com un aplec primaveral situat a redós d’aquesta riera, anomenada de Sant Medir, ben propera a Sant Cugat. És més que probable que els nostres avantpassats anessin aquest dia a aquesta indret, la confluència de dos cabals d’aigua (un indret sagrat segons la religiositat arcaica) per celebrar-hi una trobada. Qui sap, també, si la trobada era per fer una ofrena a les divinitats de l’aigua, potser per demanar-los pluja o per agrair-los l’aigua que brolla d’aquestes fonts, fonamental per a la subsistència d’aquells temps. Tot això forma part de les suposicions, perquè, evidentment, no en tenim cap rastre escrit. El cristianisme substituí les divinitats pel Sant Medir, deixant constància de la referència al riu, canvià els ritus, però no pogué variar el fet de trobar-se, aquest dia en aquest indret, al bell mig de Collserola.

Font del Camp del Miracle

Construcció moderna de pedra vista on, a la part superior dreta, hi ha unes incrustacions de mosaic. A la part frontal hi destaquen les quatre aixetes amb polsador que manen abundant aigua tractada, que cau a una gran bassa. Esta situada a la mateixa plaça de l’ermita de sant Medir.

Aqüeducte de Sant Medir

Font de Sant Medir

Can Jané

Can Jané

Recte

Corriol a la esquerra

Font d'en Ribes

Font monumental que destaca pel seu acabat de mosaic de diversos colors, principalment el blanc i el verd. La paret frontal té una estructura simètrica d’uns quatre metres d’alçada i està decorada amb motius variats. Als dos laterals hi ha uns grans seients. Els dos tubs ragen. El terra està format per un reixat de fusta. L’entorn és ample amb una taula i bancs.

Font de la Rabassada

Conjunt artístic i espectacular format per tres fonts en una gran esplanada. La construcció és de pedra arrebossada de ciment que té tota l’alçada del marge i agafa unes formes voluminoses i irregulars que recorden la Pedrera. Dues de les fonts ragen. Segons Miquel Tormos, està feta juntament amb el Casino amb el mateix estil de construcció que la resta de les obres del Casino. Formava part del gran jardí per passejar, no era per fer les clàssiques fontades on es reunia el poble per anar a berenar o a passar el diumenge, era on anaven a passejar les persones riques que dinaven al restaurant o dormien a l’hotel del Casino. Hi ha que diuen que l’estil de la construcció imita la forma de les muntanyes de Montserrat, altres que té un estil de Gaudí. La taula actual on hi ha indicades les direccions de diverses ciutats del món no és l’original. Va ser restaurada. Dany Àlvarez a la revista Guiaparcollserola del mes de maig de 2006 diu: … fou construïda per Casajoana i formava part dels preciosos jardins de l’antic casino de principis del segle XX ubicat en aquest racó del parc.

Restes jardí Gran Casino

Gran Casino del tibidabo

Escales amunt

Ruines Can Ribes

Segons Miquel Tormos, quan el senyor Ribas va veure l’hegemonia del Casino i la possibilitat de fer negoci, el 1904 va comprar els terrenys de l’altra part de la muntanya i ho preparava amb la font d’en Ribas, la construcció del viaducte que portaria a l’hotel. L’hotel el va començar a construir i quan es feien els fonaments, es va morir i no es va continuar. L’hotel previst també era de categoria potser no tant com el del Casino.

Viaducte de Can Ribes

Fa uns 100 anys, la família Ribes va començar a aixecar un edifici, enmig de Collserola, amb vistes al Vallès, Montserrat, Obac i Montseny, entre d’altres. Algunes versions diuen que estava destinat a la seva filla, altres que havia de ser un hotel. El projecte, fos el que fos, va quedar inacabat. A les ruïnes s’hi accedeix pel viaducte de Can Ribes, o de la Rabassada, que va ser construït entre 1908 i 1909. Travessa el fondal que hi ha en la capçalera del torrent de la Rabassada. Té una llargada de 85 metres , una amplada de 5’7 metres, una alçada màxima de 19 metres i 16 ulls. Es pot passar per sobre o per sota, observant les estàncies construïdes entre els arcs.

Viaducte de Can Ribes

Beneficiencia Casa Puig

"La Ciudad de los Muchachos Casa Puig" va ser un internat destinat a nens orfes, abandonats o sense recursos econòmics sorgit en el franquisme. Originalment, el concepte va ser creat el 1917 a Estats Units, sent la ciutat d'Omaha (Nebraska) la primera a instaurar un centre d'aquestes característiques gràcies a la iniciativa d'Edward Joseph Flanagan (1886-1948), sacerdot catòlic que va dedicar tota la seva vida a l'educació de nens i joves delinqüents i abandonats. La idea va sorgir després de l'esclat de la Primera Guerra Mundial, que va deixar (sobretot a Europa) un elevat nombre de nens abandonats, el que va motivar la fundació d'aquestes institucions. A Barcelona es va construir als voltants de la masia de Can Puig, situada al terme municipal de Sant Cugat de Vallès, al camí de Sant Medir a tocar de la carretera de la Rabassada. El 1877 la propietat de la casa era de Rosa Gualba Spigol, i després de passar per diferents propietaris el 19 de setembre de 1923 l'van vendre a l'Ajuntament de Barcelona.

Corriol a la dreta

Font d'en Sert

Tot interceptant el Torrent dit de Prunell, al paratge de la Font Groga i molt a prop de Can Puig, la font d’en Sert raja d’un parament quadrat folrat de rajoles de ceràmica blanca i verda que componen el nom de la font. Raja abundosament per un gros broc corb d’acer inoxidable, arribant al punt que, a vegades, el raig se surt de la pica. Tot i això, hi ha hagut èpoques que ha quedat seca. Per fer més agradable l’estada, disposa d’una graderia i un mur perimetral que fa de seients pels visitants. Completa l’espai una taula oval al centre de l’esplanada de la font.

Pont de la Salamandra

Font de l'Estrangulador

Encara que passis per aquí passa desapercebut. Queda a la llera de la riera de la Salamandra, a la dreta del camí. Conjunt format per dues deus separades uns dos metres, entre les quals hi ha uns esglaons; ambdues deus estan encastades al marge i una d’elles té una pica al nivell del terra.

Font Groga

Situada a la capçalera del torrent de la Salamandra, al bosc de la Font Groga al qual li dóna nom. Indret emblemàtic del Parc de Collserola i Reserva Natural. És una mostra excepcional del bosc mediterrani humit. La font raja per un broc al centre d’una paret d’estructura simètrica i línia semicircular. La paret alterna cincs remats de forma arrodonida i quatre capçals de forma rectangular. L’espai interior compta amb un banc de totxo perimetral. Possiblement és de la segona meitat del segle XIX. El nom li ve del contingut ferruginós de l’aigua que en brolla.

Coll de l'Erola

Collada de Santa Maria

Panoràmica

Castell del Fortí

El Castell del Fortí va ser una fortalesa militar construïda per la defensa de la ciutat durant la primera guerra carlina (1833-1840) quan el capità general de Catalunya, Manuel de Llauder, va fer construir fortificacions. Fou polvorí. Queden en peu només algunes restes dels murs externs.