Verges-Canet de la Tallada, el Ter, camp d'aviació de la república i refugis antiaeris

Si et posiciones sobre " Veure més " (color blau) que es troba al final de la descripció del recorregut, podràs veure tot el àlbum de fotografies d'aquesta sortida...
Ruta feta amb el caminants dels diumenge i els nostres inseparables companys de “quatre potes”.
La sortida d’avui ens a permet deixar volar la imaginació en el sentit més literal de la frase, visitant l'antic camp d'aviació republicà de Canet de la Tallada, situat entre Verges i Torroella de Montgrí...
Aquest aeròdrom militar formava part de la cinquantena de camps d'aviació que la República va fer construir a Catalunya a finals del 1936, durant la Guerra Civil, per a ser utilitzats en les diferents missions en les que participava l'aviació republicana coneguda com “La Gloriosa”. L'objectiu del camp de Canet era protegir la població civil dels bombardejos que feia l'aviació franquista, procedent de Mallorca, sobre els pobles costaners de l'Empordà i també les posicions militars republicanes destinades en la zona.
L’aeròdrom tenia el codi 318 dels camps d'aviació de l'exèrcit de l'aire de la República. Ocupava una àrea d'unes 200 hectàrees en el lloc conegut com el Pla d'Ullà, a prop del mas d'en Mach. La zona, així com el mas, foren requisats per a construir l'aeròdrom i el mas fou utilitzat com a quarter general i caserna d'oficials. Igualment es varen construir sis refugis antiaeris, un taller per als avions, una caseta de control d'enlairament i aterratge i una caserna per als soldats.
Actualment tots aquests vestigis encara es poden veure i visitar. Els que millor estan són els refugis, degut a la seva estructura reforçada, la caserna i el taller mecànic estan força més deteriorats i només queden en peu les quatre parets. Tot i així ens ajuden a fer-nos una idea de la grandària de l'aeròdrom i de la importància que va tenir en el seu moment.
Fons: http://campdaviaciocanet.blogspot.com.es/
De la ruta; és una agradable caminada per amples i planers camins, resseguint el marge esquerra del Ter.
Deixem els cotxes al aparcament gratuït situat al costat de la rotonda de Verges i travessem la carretera C-252 (Corçà-Verges) per endinsar-nos al seu cas antic...carrer del Progrés, carrer i Plaça Major on s’aprecien algun tram de muralla i les dues torres, molt ben conservades, la quadrada (dita també Torre de les hores), i la circular. De seguida arribem al rec del Molí o canal de Setmenat, rec que neix a la resclosa de Colomers i desemboca a l’Escala. Aquest és l’eix vertebrador de tot un sistema de regadiu que irriga hortes, cultius d’arrossars i de cereals, i arbres fruiters. Un planell informatiu ens assenyala que estem davant de l’antic abeurador... Fins a començaments del segle XX, en aquest punt hi havia una mena de platgeta que permetia al bestiar accedir a l’aigua del rec. I com a final de aquest recorregut per la vila, situat al costat de l’abeurador, trobem la Font Vella “La font que ja no raja o font de l’Abeurador ” un antic pou de planta hexagonal que, des de fa molts anys, va caure en desús a causa de la degradació i la contaminació de l’aigua, situada al punt d’inici del suggestiu camí de la mota.
Passem sobre un altre rec, el de l’Estany que conserva les antigues comportes situades a tocar del camí. Caminant per asfalt, arribem a una cruïlla amb plafons informatius sobre la Mota de Verges i pals indicador, seguim per l’esquerra fins travessar, la abans citada carretera C-252 continuant pel camí de terra que duu fins a Canet de la Tallada. Abans d’arribar al mas Badia, agafem un camí que neix a la dreta i que ens permet passar a ran de la Gorga del Mas Badia, l'únic testimoni que resta visible del que havia estat un antic braç del riu Ter.
Visitat l’indret seguim camí fins la primera cruïlla on continuem per l’esquerra caminant al costat de camps fruiters fins arribar al veïnat de Canet de la Tallada, un petit poble que darrerament s’hi han anat construint algunes cases que han ajudat a consolidar un nucli urbà que encara no fa deu anys era considerat com una agrupació de masos en els estaments oficials i en els registres de l’administració de l’Estat.
Visitem l’indret on es troba l’església de Sant Mateu. Rere l’església hi ha el Casal-castell de Canet de la Tallada, un gran casalot d'aspecte casteller, amb torres i garites i finestres i altres elements d'època diversa.
Sortint del poble, uns postes indicadors ens assenyalen la direcció que hem de seguir per fer la ruta dels refugis. Prenem el planer i llarg camí entre camps de conreu, on abans havia estat el camp d’aviació i el primer vestigi que trobem és el taller de l’aeròdrom 318, un xic més enllà i desviar-nos del camí principal (esquerra i assenyalat) el refugi nº1. Un cop tornats al camí seguim fins una nau per bestiar on trobem el refugi nº2. Ambdós tenen la mateixa estructura i dimensions. Continuem camí fins el mas d’en Mac on trobem el refugi més gran, aquest amb capacitat per 150 persones. Una obra feta, (com les anteriors), de formigó, que permetia suportar els bombardejos, a més, aquests elements quedaven enterrats per una capa de terra que ajudava alhora de frenar i absorbir els impactes.
Al costat, el mas d’en Mac que fou utilitzat com a quarter general i caserna d'oficials (avui masia privada i molt ben arranjada) i davant per davant, les restes de una caserna de tropa. Al extrem del mas trobem un roure monumental que val la pena dedicar-li uns minuts.
Seguim camí fins arribar a un altre roure monumental, aquest catalogat com el roure centenari i un tram més enllà visitem l’últim punt d’interès de la jornada, el mirador de l’Illa de Canet un magnífic emplaçament on s'ha creat una zona de visualització de la fauna que habita en aquest espai protegit.
Continuem el mateix tarannà de camí, planer i entre camps de conreu fins arribar novament a Verge on donem per finalitzada aquesta interessant sortida.
Salut i bones caminades!!