Via Ferrata de les Roies de Pinyana-Cim de la muntanya del marge dret de la pressa de Santa Ana

Aquesta ruta s'inicia a la zona de pic-nic que es troba ubicada al costat de la carretera que duu als habitatges que hi ha situats a l'entorn de l'ermita de Santa Ana.

Davallem a la carretera i ens dirigim cap a l'ermita de Santa Ana per una pista que hi ha al costat de la carretera senyalitzat amb un pal indicador, la seguim fins a trobar les escales que ens portaran a una raconada força bonica i plena d'escaladors. El sender ens porta a la carretera, travessem el pont del riu Ribagorçana i al cap d'uns pocs metres agafem un sender força empinat que trobarem a la dreta i que ens portarà a un pas equipat, gens complicat per les persones que no tinguin vertigen. Arribats a aquest punt, davallem cap al riu per anar a l'altra banda. Ho farem per una barrera cimentada que trobarem al bell mig del curs del riu. Aquesta volta us la podeu estalviar, si a l'arribar a l'altura del pont de la carretera, no el travesseu i continueu recte fins a trobar el desvio a l'esquerra que haureu de fer per travessar-lo més avall i per una barrera, també cimentada que hi ha al mig del curs del riu. Baixeu per unes escales metàl·liques enganxades a la paret i pujareu per la zona de desguàs i entrada d'aigua al canalet auxiliar.

Una vegada passat el riu, seguim per un sender que discórrer al costat d'una tanca metàl·lica. Arribarà un moment en què el sender es difumina, val la pena no fer cas d'algun rastre que trobareu perquè està fet per les bestioles que passen la tanca per sota. Podeu seguir per una pista que hi ha propera a la tanca, en un primer moment la pista es clara i després sembla que es perd, malgrat que el trac pugui indicar-vos que us allunyeu, no en feu cas perquè al final es tornaran a trobar. Quan arribeu a una cruïlla de pistes gireu a l'esquerra i seguiu-la fins que trobareu una fita i l'entrada a un sender a l'esquerra.

Davallem una mica i comencem a enfilar la forta pujada seguint les fites que trobarem i que ens portaran a la canal que ens permetrà arribar a la carena de la muntanya.

Després d'una exigent pujada, arribem a la carena, girem a la dreta i anem seguint una camí molt fitat, amb fites molt ben fetes i visibles, que seguint-les ens portaran al cim d'aquesta muntanya, veurem que hi hem arribat perquè una gran fita ens dona la benvinguda, per cert, valdria la pena que cadascun de nosaltres l’anéssim revestint per donar-li molta més visibilitat. Albirem les esplèndides imatges que ens ofereix l'entorn, els tres Picons, pantà, Alfarràs, Mont pedró, etc...

Davallem per un sender fressat i fitat, fins a trobar una pista que la seguirem fins a trobar una fita i un sender poc fressat a l'esquerra, lloc per on haurem de baixar, aquest sender està bastant emboscat i trobareu alguna fita que us portarà al sender principal i que vosaltres veureu a sota de la cinglera. Ara bé, aquest sender també us el podeu estalviar, malgrat feu una mica més de volta. Per evitar-lo, cal que seguiu per la pista i quan aquesta gira cap a l'esquerra, vosaltres també, us portarà a l'inici del sender, malgrat que veieu una pista al vostre davant que us allunyaria, no en feu cas, seguiu que hi haurà un moment que desviarà i us deixarà a l'entrada del sender.

Arribats al sender principal, ens desviem a l'esquerra, aquest ens portarà a la carretera que duu a sota la pressa de Santa Anna, abans enfilem unes escales que ens portaran a dalt de la pressa, penso que està tancada, és a dir, que no se'ns permetrà travessar d'un costat a l'altre per la paret de formigó, això ens ho priva una tanca metàl·lica que sobre-surt per ambdós costats. Desfem el camí, arribem a la carretera, travessem el pont, ens desviem pel mateix camí que hem vingut, aquest camí ens retornarà a l'àrea del pic-nic, lloc d'on hem sortit.

Arribats a l'aparcament, reprenem la marxa cap al segon objectiu del dia, la Via Ferrata de les Roies de Pinyana. Agafem l'equip de ferrata, fa una mica d'aire. Iniciem la via, aquests primer tram es força exigent perquè les fixacions enganxades a la paret, són petites, separades i amb desplom cap a la dreta, cosa que fa que s'hagi de tirar de braç. Fet el primer tram, trobarem una zona de descans, reprenem l'ascens amb lleugera variació cap a la dreta. Una ferrata curta, però exigent. Avui hi havia dues persones que estaven ampliant aquesta ferrata.

Aquesta ruta cal que afegiu 80 metres al desnivell perquè aquest és l'error que em dóna el wikiloc del mòbil. La classifico de difícil per la via ferrata, la resta de recorregut no té cap dificultat.