Via Verda de la Terra Alta ( Bot - Prat de Compte - La Fontcalda )

Antiga Estació de Bot

El ferrocarril de la vall de Zafán era una de les infraestructures més esperades a les Terres de l'Ebre i al Baix Aragó. Des de 1863 es projectava la línia que havia d'unir l'Aragó amb un port marítim per tal de comercialitzar els seus productes. Les obres van començar el 1891 a La Puebla de Híjar (Terol) i van arribar a Tortosa el 1942. L'últim tram, que anava fins a Sant Carles de la Ràpita, ja no es va arribar a construir mai. L'ocupació franquista del Baix Aragó i l'establiment del front al llarg del riu Ebre va fer que els sapadors ferroviaris instal·lessin rails provisionals. Així, al final de juny de 1938, ja es podia arribar amb tren a Horta de Sant Joan, els soldats eren traslladats amb camions fins a l'estació de Bot, on el ferrocarril va arribar el gener de 1939. L'estació de Bot es troba situada al mig del recorregut de la Via Verda i és l'única que està a pocs metres del nucli urbà, pel què és un indret idoni per emprendre passejades i petites excursions (l'estació d'Horta de Sant Joan es troba a 9 km i el balneari de la Fontcalda a 5 Km). El traçat de la Via Verda de la Terra Alta té un total de 24 quilòmetres i enllaça amb la Via verda del Baix Ebre. És apte per circular a peu, amb bicicleta o a cavall, té una dificultat baixa i es recomana portar llanternes per creuar el túnels. Des de l'estació de Bot fins el Santuari de la Fontcalda s'ha adaptat un tram de 5 quilòmetres per totes les persones independentment de quina sigui la seva capacitat, fet que permet gaudir de la Via Verda a tot tipus d'usuaris. El mateix dia 25 de juliol van arribar a l'estació de Bot diverses unitats franquistes, com la 74a Divisió, amb els 850 homes del terç de Montserrat, la 1a Divisió de Navarra o la 84 Divisió. Aquest reforços constants van fer impossible l'ocupació republicana i el dia 29 de juliol van renunciar a aquest objectiu. Un cop acabada la Guerra Civil espanyola els presoners republicans van construir el darrer tram fins a Tortosa (1942).

Puente

Waypoint

Waypoint

Túnel

Túnel

Waypoint

Túnel

Lago

Túnel

Túnel

Waypoint

Antiga Estació de Prat de Compte

L'Estació de Prat de Compte es troba situada a l'antiga línia de ferrocarril de la Val de Zafán, avui Via Verda, molt aprop del Santuari Balneari de la Fontcalda. Disposa de parc infantil i taules de picnic.

Túnel

Túnel

Túnel

Intersección

Estrets de Canaletes

Estrets de Canaletes

Passarel.les Estrets de Canaletes

Picnic

Santuari de la Mare de Déu de la Fontcalda

Santuari documentat al segle XVI. Un grup de frares trinitaris van començar una comunitat, encara que a causa de la situació no va poder progressar. L’Església d’estil neoclàssic, d’una sola nau amb un petit creuer, dues capelles laterals cúpula i cimbori. Les pintures que es troben a l’altar son obra de Joan Lahosa. En 1936 a la Guerra Civil es va cremar el Santuari de la Fontcalda, i va ser destruït l’altar i la imatge de la Mare de Déu antiga. Actualment es troba una copa de l’original. El Santuari de Fontcalda és una església obra del municipi de Gandesa (Terra Alta) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'interior del santuari és amb relleus, cornises i motllures al gust barroc, tot pintat. La coberta de teula, l'absis és recte i la portalada amb mitges columnes, arquitrau, fris, pinacles, fornícula amb imatge de la Verge de la Font-Calda i òcul superior. Presenta un petit campanar d'espadanya. Junt amb l'església hi ha edificis d'alberg del balneari la major part nous o refets. L'església present és la tercera que ha existit. Totes fundades pels trinitaris, la primera fou aproximadament del segle xiii, molt petita, les runes de la qual estaven molt cobertes per construccions posteriors. A l'esplanada de davant hi ha l'actual. El mateix lloc fou ocupat per la segona, adossada a l'anterior i la meitat de grossa que la present. La present és de 1756 i es deu a la iniciativa de mossèn Antoni Solé Conta la llegenda que un pastor del poble de Prat de Compte, a la Terra Alta, va trobar la imatge de la Mare de Déu. El pastor captivat per la visió va voler agafar la imatge i portar-la a Prat de Compte. En arribar a casa i en treure la imatge, aquesta no hi era, no la podia trobar. Confós va tornar al lloc on la va veure i la imatge seguia al mateix lloc on l’havia trobat. La Mare de Déu estava a la Fontcalda, a la vora del riu Canaletes. Diferents vegades el pastor va intentar agafar la imatge, encara que totes van ser fallides. En agraïment a aquella visió Gandesa construí una capella, per a commemorar a la Mare de Déu. Una altra llegenda del Santuari conta que en el moment que els frares van abandonar-lo, un d’ells no volia marxar de cap manera. Va demanar un desig, el desig era quedar-se per sempre en aquell lloc màgic. El seu desig es va complir i el flare es va quedar petrificat.

Fuente

Aigues Termals de la Font del Xorros

La Fontcalda és moltes coses, fins i tot té aigües termals exteriors. Les seves aigües sorgeixen a 28 graus i porten clorur i carbonat càlcic, sulfat de magnesi i clorur sòdic. Un bany ideal per gaudir en família o amb amics en un entorn natural incomparable. El balneari és a Gandesa (Terres de l’Ebre, Tarragona), entre les serres de la Mola i el Crestall, al costat d'un santuari del s. XIV on a l'estiu encara se celebren misses.

Estrets de Canaletes

Estrets de Canaletes

Passarel.les Estrets de Canaletes

Río

Intersección

Monument al Pelegrí

Monument als pelegrins que feien el camí de Sant Jaume. Obra de l´artista Rafael Esteruelas, inspirada en l´obra d´Antoni Tàpies, uns peus enormes amb un monòlit de ferro que diu: Pelegrí, aquestes petjades i creus són el testimoni del teu pelegrinatge a Santiago de Compostel·la.

Olivera de la Vall de la Jepa

Ruinas

Waypoint

Toll del Picapalles

Ruinas

Mirador de Sant Josep

Casa Paladella

La Casa Paladella és un edifici del municipi de Bot (Terra Alta) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És una casa de tres plantes al carrer Major. La planta baixa té una porta de mig punt adovellada amb peces pentagonals irregulars, finestres rectangulars altes i reixades molt ordenades respecte als balcons del primer pis, que és on hi ha l'habitatge. Una cornisa motllurada lliga les finestres arcuades de la golfa oberta del segon pis. Les dues façanes són de carreu. La part més elevada és més recent, ja que la coberta fou canviada no fa molt, i si abans era de fusta amb caps de biga treballats -es va perdre aquest ràfec-, ara és a dues aigües, de teula i amb un petit ràfec de totxo. Sobre la porta hi ha un escut senyorial molt ben conservat. Aquest edifici s'inclou dins la tipologia de casal senyorial, molt repetida per tota la Terra Alta -i també al Maestrat-. S'en troben a Gandesa, Horta, Arnes, la Fatarella, Batea, etc. Sempre caracteritzada per ésser a cavall entre les línies gòtiques i les populars, junt a formes clàssiques. Eren propietat de les famílies poderoses i freqüentment atribuïdes a comandes hospitaleres, es construïren des de mitjans de segle xvi fins a primers del XVIII.

Església parroquial de Sant Blai

L'Església parroquial de Sant Blai és un edifici del municipi de Bot (Terra Alta) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Es tracta d'una església de nau única i planta rectangular datada el segle xvii. No té transsepte i la capçalera és de tipus poligonal tallada. La creueria està distribuïda en quatre parts a la nau i, a les capelles laterals, els contraforts que separen aquestes, surten a l'exterior per la part més alta i entre ells se situen les finestres d'il·luminació -o sigui a la part de dalt de les capelles-. Al lloc on hi havia el cementiri, posteriorment al 1939, es van fer una capella i la seva corresponent sagristia. El 1936 el presbiteri havia estat retallat per eixamplar la via que venia de Gandesa, destruint-se així, el retaule major i la sagristia que hi havia al darrere. Només la façana que té la porta i l'absis és visible, ja que les altres fan de mitgeres. Al costat de la porta hi ha una fornícula amb una figura de Sant Blai. Dins, té un cor on hi havia una barana i una plataforma per a l'orgue que probablement eren originals, encara que avui estan perduts. El campanar, espigada atalaia, és quadrat, construït amb carreus tallats i de filades regulars. La seva portalada d'accés és clàssica, molt simple, amb un arc de mig punt que té impostes, guardapols i cassetons florals a l'intradós. Als laterals hi ha dues columnes toscanes que suporten l'entaulament i el frontó triangular partit per col·locar-hi una fornícula. Les cobertes són de terra, tota de carreus. El patró titular de l'església parroquial és Sant Blai, amb festa el 3 de febrer. Es creu que Bot és el "Buzot" -"de termino de Orta"- que figura, el 1153, en la donació del castell de Miravet. El 1279 s'hi documenta una església a la zona. A una altra descripció en termes generals, de Tortosa, compareix esmentada, el 1355, com "la vila antiga de Bot". L'església titular fou profanada pels francesos -flamencs i valons, mercenaris de l'exèrcit de Felip II-, el 1640 i deu anys després, els habitants de Bot, exasperats, mataren tres soldats del país veí, trametent-ne el cap als espanyols. Com altres poblacions properes, el lloc fou escenari, també, dels conflictes carlins i de la guerra civil de 1936-1939.

Casa Mariet

La Casa Mariet és una obra de Bot (Terra Alta) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És una gran casa, té una planta baixa -que estava destinada a usos agrícoles-, planta principal d'habitatge i unes golfes de menys alçada que la resta de nivells.[1] La façana, emblanquinada però en mal estat, dona a tres carrers amb poques obertures que, a més, no segueixen cap criteri ni ordre. Les obertures principals estan al primer pis, amb els emmarcaments de les finestres motllurades amb pedra i degradades en qualque cas. Façana i mur interiors estan construïts amb maçoneria i carreus de pedra, sobretot a les cantonades i a les obertures amb mig punt de la planta baixa. La coberta es a dues aigües. En algun moment l'habitatge fou ampliat, establint un annex amb la casa situada a l'altre banda del carrer mitjançant un pas superior cobert, que forma part de l'habitació. Els forjats són cabirons i revoltons ceràmics.

Antiga Estació de Bot