Via Verda del Llobregat – Pantà de la Baells – Sant Quirze de Pedret

Aquesta caminada que surt de Cal Rosal, ressegueix el recorregut de l’antiga via del ferrocarril de Manresa a Berga i Guardiola de Berguedà, línia que va ser clausurada al 1972 i que s’ha convertit en una Via Verda, que arriba fins al pont trencat que hi ha més amunt del pont de Pedret.
Aquesta via, passa sempre al costat del riu Llobregat, que avui porta força cabdal (per les pluges dels últims dies) i pel mig de boscos de pi roig, travessa tres túnels (un d’ells il·luminat), un pont per travessar el riu i dues fonts (una d’elles, la dels Pescadors, dins del tercer túnel). Arribats al pont trencat, creuem el riu per una passarel·la i seguim endavant per bon camí fins a la font de la Vaca.
Poc desprès, a l’altura de la central elèctrica, el camí al costat del riu es perd, però continuem per un altre camí a la dreta, marcat amb algunes fites de pedres, que s’enfila per les roques i el bosc, fins a la presa de la Baells, on hem pogut contemplar la seva espectacularitat, amb l’embassament completament ple i el paisatge amb les muntanyes pirinenques ben nevades, emmirallades a l’aigua.
Refem el camí de pujada fins al pont de Pedret, el creuem i pujant vora el riu, ens enfilem fins a l’església de Sant Quirze de Pedret (veure explicació), que trobem oberta i podem visitar, fins que comencem la tornada pel camí que va en direcció al Monestir de la Portella, fins que passat el serrat Putxot, prenem un corriol a la dreta que baixa pels serrats del Termenat i del Bou, fins a trobar la Via Verda, que seguim ara en sentit descendent per arribar al punt de sortida.

Atenció.- Total la caminada és molt fàcil, excepte el tram, en que passada la font de la Vaca i a l’altura de la central elèctrica, el camí s’enfila fins a la presa de la Baells, on tant a la pujada, com a la baixada, s’ha d’anar amb comte, especialment els dies en que el terra és moll o humit.
El camí no presenta cap dificultat per senderistes avesats a passar per camins de roques i penjats, però si que pot ser delicat per persones sense experiència, que poden fer la caminada retallant aquest tram de pujada a la presa.

Sant Quirze de Pedret.-
Aquesta església preromànica del municipi de Cercs (Berguedà), a l’extrem sud-est del terme i molt a prop del Llobregat, és un dels exemplars més interessants de tota la comarca i un dels més destacats de Catalunya per la seva barreja d’elements preromànics i romànics.
Consta de tres naus, de les quals la central és més alta i la lateral sud només conserva el tram de llevant i que es comuniquen entre elles per mitjà d’arcs de ferradura adovellats, que reposen directament sobre els pilars. El desnivell del terreny sobre el qual es va construir l’església va comportar que el paviment de la nau nord resultés un xic més elevat que el de la central, per això es van construir uns graons per a poder-hi accedir. La porta d’entrada és al mur sud, formada per dos arcs de mig punt adovellats disposats en gradació i coronats per una arquivolta a manera de cornisa. L’arc exterior queda sostingut per dues columnes amb capitells esculpits, ara força malmesos per l’erosió. En conjunt, correspon a les reformes fetes a l’església durant el període romànic.
D’aquest temple provenen unes pintures murals que constitueixen un conjunt cabdal per a l’estudi de la pintura romànica catalana. Algunes es conserven in situ i d’altres es guarden en museus, com el Museu Comarcal i Diocesà de Solsona i el Museu Nacional d’Art de Catalunya, però també les podem admirar reproduïdes al mateix temple.