Vidrà- Ciuret. Des de Collfred a Escletxes de Freixeneda, de la Correjada, d'Euga o de Clapisses

Si veieu aquesta descripció de la ruta, la seguiu, o us interessa, us agrairé el vostre comentari, valoració o crítica per millorar-la.
Gràcies.

Havia llegit de companys wikiloc, que era una ruta magnífica, un paratge preciós i que les escletxes eren tant i tant curioses de veure, com d'un altre recòndit país molt llunyà.
Doncs no, no s'equivocaven.
I SI, si es magnific. Val molt la pena de fer uns quants kms de cotxe per veure-ho.
Tot, des de l'inici fins el final, es digne de veure, de contemplar i en alguns moments de quedar-se una bona estona mirant i descobrint racons d'un entorn propi de contes, de pel·lícules (sense imatges creades digitalment) amb localitzacions llunyanes o com d'un món estrany al nostre.

INICI:
Des de Vidrà, una estreta carretera asfaltada en direcció a Sant Privat d'en Bas. Passat Ciuret, passat el coll de Collfred, i just a la cruïlla que va a les cases de Casanova i Casavella de Collfred, deixem el cotxe.
Es pot iniciar abans, des de el mateix Ciuret, o des de una corba de quasi 360 graus, poc després de Ciuret.
Únicament puc dir que el què nosaltres hem fet és molt fàcil, agradable I còmode i te la gràcia de passar per un faig monumental i per una cabana de fusta construïda, probablement per algú amb formació arquitectònica Nòrdica, ho reafirma el fet que li diguin la cabana de l'anglès

DIFICULTAT
Cap. Arribar es fàcil.
Però una vegada a la zona on estan les escletxes, (les Correjades, o escletxes de Freixeneda) podem optar per veure-les des de d'alt o ficar-nos i baixar al interior de les esquerdes. Per tant pot continuar essent fàcil, o si entrem, com a màxim, moderat.
El itinerari es fàcil, no hi han indicadors però si alguna senyal de pintura. Al arribar a la Correjada es perd, no hi ha un traçat marcat, es tracta d'anar buscant les esquerdes.
Cal que els nens estiguin controlats. Les nenes també, per suposat, encara que aquestes en general no son tant esbojarrades. Les escletxes son fondes ( fins a 18m) i en algun moment podem estar a prop sense haver-nos adonat.
així doncs, si no es baixa a les esquerdes, es molt fàcil. Si es baixa serà un xic moderat. deixo la qualificació de fàcil.
Però.... clar que cada un es responsabilitzi, interpreti i actuï segons les seves possibilitats.

ENTORN
A mida que anem caminant, el bosc ens cobreix, en protegeix del sol i ens acompanyarà ja la resta del recorregut.
Veurem una fantàstica varietat de tipus d'arbres. El Teix, castanyers, Noguer, pi, avet, aurons, roures, avellaners, molt boix i boix grévol i altres que desconec el nom. Però sobretot, el magnific bosc de faigs, amb algun exemplar monumental. Altres, solitaris i situats en un verd prat, el prat de la Correjada, amb una envergadura de copa i una forma preciosa, com de dibuix, presidint amb algun altre competidor. Un preciós prat on les vaques posen aquell punt bucòlic.
Aquest prat, si està a ple sol, però a 1.200m l'aire es suficientment fresc. Es un prat que el podem passar en 5 minuts. Ah!! Però no. Estarem més estona, perquè des de aquí podem contemplar el Canigó, Costabona, el Comanegra, el Bassegoda i el cim del Santuari del Mont.
Es el moment de deixar l'espectacularitat propera, per admirar la llunyana. Seure sota un enorme arbre i dedicar-se a identificar aquelles muntanyes que tenim a la vista pot ser una distracció que ens ajudarà a conèixer un xic millor aquest fantàstic i variat petit país en el que la fortuna ens ha permès viure. També , perquè no? Podríem dinar al mateix temps. Activitat aquesta recomanable després de la caminada i els descobriments adrenalítics realitzats. (Això si, comproveu abans si les vaques han tingut prèviament aquesta mateixa idea i han utilitzat l'ombra del arbre per estar-se una estona, deixant constància de la seva massa corporal).
Cuideu l'entorn, es preciós. si deixeu brutícia deixara de ser-ho. Que ningú pugui veure que heu estat allí. Axó es molt, moltíssim important.

LES ESCLETXES
UF..... difícil certament explicar-ho.
Denominades escletxes de Les Correjades o de la Freixeneda (pels arbres), de l'Euga que va caure a una de les esquerdes o de les Clapisses. Jo em quedo amb el nom de Freixeneda per allò dels arbres.
Un grup de grans fissures, esquerdes amples a les que es pot penetrar, baixant en alguns casos fàcilment i en altres desaconsellable si no sou experts.
Un cop abaix, dins aquelles altes (8-15m) parets de pedra quasi verticals i estretes (2-6m) et pots sentir com un follet, molt petit, completament voltat a totes direccions per una natura descontrolada. Natura rocosa, amb passos estrets o més amples. Forats, esquerdes i racons que demanen ser "explorats". Es fàcil, en el recorregut, que pot arribar a ser d'uns 300 m, perdre l'orientació. allí el sol no arriba mai a ser el rei, allí regnen la roca la molsa els arbres, generalment els faig, que en una ostentació de fortalesa i de ganes de viure arrelen a llocs quasi impossibles i surten d'entre les roques o d'entre les fissures ensenyant-nos com s'arrapen les seves arrels, per permetre que el tronc s'enlairi per anar a buscar al seu rei sol.
Ens perdrem, entrarem a una de les escletxes, caminarem per l'estret laberint humit de l'interior, amb parets folrades de molsa i falgueres i trepitjant una moqueta marró de fulls de faig (atenció on trepitgeu, aneu amb pal) i no sabrem molt bé per on sortim.
No cal anar amb presses, mes ben dit, es molt recomanable.
Allí dins, sense presses serà fàcil arribar a tenir aquella sensació, quasi extravagant, de no saber on ets i d'haver perdut també la noció del temps. Estem en un altre mon.
No podrem conèixer i entrar a totes les escletxes, algunes son molt fondes (fins a 18 m) i difícils de baixar. Coi !! i el que deu ser pitjor: difícils de pujar!! Per tant queden reservades a joves i experts. Jo ja ho faré quan sigui més gran, ara sols en tinc 75.

Conegudes per els habitants de la zona de sempre, però estudiades i cartografiades a partir tant sols uns 50 anys.
Els companys jsdetera i Magi Alsina
de wikiloc fan una descripció acurada i ens adrecen a "espeleoindex" per obtenir encara millor informació. I on trobarem bibliografia del tema.
Agraït doncs a jsdetera i a Magi Alsina per adreçar-nos a espeleoindex.
Poden arribar a tenir 18 m de profunditat i una amplada variable de entre 2 i 8 m. La llargada també dependrà de l'escletxa. pot arriba a ser d'uns 300 m.
Hi han com tres zones d'escletxes i segons "espeleoindex" sumant les longituds de totes les esquerdes pot ser superin els 1.800 m.
Incloc un esquema de la situació de les escletxes treta de espeleoindex entre les meves fotos.
No intento exposar aquí com es van formar perquè he trobat diferents versions (una, un xoc de plaques tectòniques, altre, un esfondrament) i cap d'elles la entenc del tot. S'hauria de profunditzar més, i no soc cap expert ni coneixedor del tema. Per què parlar del que no s'entén. No?