Vidrà, el Salt del Molí del Salt, el Molí del Salt, el Pont de Salgueda, el Molí Nou i Vidrà

El Salt del Molí del Salt és un lloc recòndit, bonic, sorprenent i interessant. És un notable salt d’aigua del riu Ges, ocultat per les fagedes i rouredes, i pel terreny abrupte i trencat de l’entorn. Està, emplaçat a mig camí entre Vidrà i Sant Pere de Torelló, en el camí i pas natural entre ambdues parròquies. Aquest pas natural és el congost que formen la Serra de Bellmunt a l’oest i la Serra de Curull a l’est.
El Salt del Molí del Salt és admirable: la falla per on es precipita l’aigua, l’escuma, la fressa i la força de l’aigua que cau; el gorg verd i blau al peu de la cascada; tot al mig de la boscúria, configuren un escenari captivador.
La formació de travertí en aquest salt és notable. La falla i la llera del riu són de marga blava, la roca calcària d’Osona. Per aquest motiu l’aigua porta carbonat de calci. En saltar, part de l’aigua s’evapora, fet que provoca la precipitació de sediments calcaris, els quals, amb l’acció conjunta de la fotosíntesi de bacteris, algues i vegetals superiors, han anat formant, durant mil·lennis, una gruixuda capa de pedra, pedra viva, damunt la falla. Aquesta pedra viva és el travertí, també anomenat tosca calcària o, simplement, tosca. En el lent decurs del temps, la formació de travertí fa que el caire per on salta l’aigua sigui cada vegada més sortit, fet que incrementa el salt de l’aigua, cosa que augmenta la formació de travertí i així successivament... (1)
El molí que dóna nom al salt es va fer aquí per aprofitar l’energia del salt natural d’aigua, per això s’anomena Molí del Salt. El salt que donava l’aigua amb l’empenta per fer anar el molí va agafar el nom precisament del molí: Salt del Molí del Salt.
Hom diu que la part més maca del riu Ges és la d’aquests indrets. Nosaltres el Ges l’hem seguit gairebé tot i coincidim que és una de les parts més maques. A més del salt esmentat, els gorgs profunds i transparents de tonalitats verdoses i blavisses, entremig del bosc, són admirables. A l’estiu la temptació de banyar-s’hi ha de ser irrefrenable.
Sortim de la Plaça de l’Ajuntament de Vidrà o de la plaça adjacent, Plaça de Maria Vila d’Abadal i Vilaplana, i prenem la carretera de Ciuret. A la nostra dreta hi tenim el Cavaller de Vidrà, la impressionant masia o casa senyorial de muntanya, d’estil barroc, última construcció a l'any 1787. Va ser quarter general dels carlins durant la gerra dels carlins(2). Seguim en direcció cap el veïnat de la Creu de l’Arç i, poc abans d’arribar-hi, hem caminat uns 400 m des la sortida, tombem a la dreta, direcció sud, pel Camí de Sant Pere, està indicat. Hem de passar entre les granges de porcs a la dreta i un cobert a l’esquerra. Poc després deixem a la dreta l’estació depuradora de Vidrà. Just passada la depuradora hi ha una divisió del camí, a poc menys d’1 km de l’inici de la caminada. Nosaltres vam seguir per la pista de la dreta, el mapa topogràfic de l’Institut Cartogràfic de Catalunya l’anomena el camí de la Salgueda. Al cap d’1,2 km més hi ha un trencall d’on surt un camí corriol, a mà esquerra, cap el Salt del Molí --està indicat-- que és cap on s’ha d’anar. A partir d’aquí l’excursió és més bonica i agradable. Per la pista que seguíem fins ara, entre les motos i les pistes secundàries de desemboscar que hi ha, fa que no sigui gaire agradable per a l’excursionista. Baixem pel corriol entre faigs i boixos fins el Salt del Molí. Travessem el riu, amb força perill: hi ha unes passes de ciment, solides i ben fetes; però, en temps de fred i a primera hora del matí, estan recobertes de gel, molt relliscós, fet que les fa molt perilloses! Passada la passera som al Salt del Molí, un lloc per detenir-s’hi i passar-hi una bona estona. El Molí del Salt està enrunat. Per les romanalles s’endevina que havia estat un molí considerable. En tota aquesta zona els senyals del GPS són febles i el registre és distorsionat. Per acabar-ho de complicar el registre del senyal GPS es va interrompre i el receptor va donar un missatge d’error a l’intentar reprendre el registre. Va caldre començar un segon registre. La unificació dels dos registres ha estat complicada.
Al Molí del Salt vam emprendre la tornada per un camí diferent de l’anada --la ruta és circular. El camí de tornada és antic i bonic. Va arran del Riu Ges, en direcció nord, en una zona on el riu és especialment bonic. Quan hem caminat només una mica se’ns ajunta a la nostra dreta el camí que ve de la masia de la Salgueda. Continuem, tal com anàvem, fins al Pont de Salgueda. Aquest és d’arc de mig punt, denota senzillesa i solidesa, està ben acabat i s'ajusta a la perfecció a la llera del riu i al paisatge. Hi ha un gravat amb la data de l’any 1841. Continuem pel camí de tornada a la vora del Ges, que creuem sense gaire complicació i arribem al Molí Nou. Del molí en queden unes romanalles que evoquen un passat llunyà de treball i prosperitat. El camí ara vira cap a l’est, volta uns antics camps, ara pastures, els Plans del Molí, fins trobar la pista cimentada que ve de Sant Bartomeu per l’est i va cap a Vidrà en direcció nord. La seguim i creuem per uns pontets, primer el Torrent dels Rònecs i, tot seguit, el Riu Ges. Per passar el Ges hi ha un pontet de passar-hi a peu o a cavall que escurça el revolt de la carretera. Darrere aquest revol, que no hi vam passar, hi ha, segons el mapa, la Font de Torrents, que no vam veure. Seguim la pista, que fa un viratge al sud per tornar de seguida amb un altre viratge tancat cap el nord. Al cap de 600 m més trobem un corriol que surt a l’esquerra, el corriol de Vidra --està indicat--, que ens torna a Vidrà on hi entrem pel veïnat de la Creu de l’Arç.

1. Col·laboradors de la Viquipèdia. Travertí [en línia]. Viquipèdia, l'Enciclopèdia Lliure, 2016 [data de consulta: 24 d' octubre del 2016]. Disponible en .
2. Col·laboradors de la Viquipèdia. El Cavaller de Vidrà [en línia]. Viquipèdia, l'Enciclopèdia Lliure, 2015 [data de consulta: 3 de novembre del 2015]. Disponible en .