Vilada (Berguedà) - Creu de Roset - la Foradada - Font de l'Arç - Castell de Roset - La Masó - Font del Mas.

Avui anem a Vilada (Berguedà), per visitar el Castell de Roset.
Aparquem a la plaça de l'església del poble i comencem a caminar pujant per un carrer amb força pendent que ens puja fins al dipòsit d'aigua municipal. Passat el dipòsit ja deixem l'asfalt i ens endinsem al bosc.
Anem seguint algun pal indicador i marques de pintura blanca i groga fins a arribar a la Creu de Roset. Es tracta d'una creu llatina de fabricació contemporània i de notables dimensions, feta amb bigues de ferro.
Continuem en direcció al castell de Roset. Passem per la Font del Dipòsit, que no raja, i anem seguint un bonic camí envoltat de parets de pedra seca d'antigues feixes.
Arribem a la Mina d'aigua també anomenada la Foradada, que és una galeria que es va haver d'excavar el 1927 quan es va construir el camí que mena l'aigua de la font de l'Arç al poble de Vilada, per tal de travessar el sortint rocós de sota el camí de la Clusa.
Un cop passada la Foradada arribem a la Font de l'Arç, on brolla l'aigua per tres brocs. D'aquí surt la canalització que porta aigua a Vilada.
Poc més endavant trobem la Casa del Castell de Roset, actualment ensorrada, tot i que hi ha diferents restes de murs conservats a diferents alçades. Era una antiga masia del s. XVIII, que possiblement havia tingut un origen anterior. Apareix documentada al cadastre de l'any 1776. Era una masoveria de la casa de la Coromina fins que fou deshabitada a mitjans dels anys 60 del s. XX.
Del davant de la casa surt el camí que ens portarà al castell. Hi ha un pal indicador.
La pujada la fem per l'antic camí empedrat d'accés al castell i, fent ziga-zagues arribem a l'entrada del castell, amb una cisterna d'aigua amb volta de canó. A les seves parets hom hi pot observar encara els forats deixats per l'embigat, cosa que fa que en alguns indrets es pugui deduir l'existència d'unes tres plantes d'alçada. El castell és documentat l'any 1026, però la primera notícia sobre els seus possessors no la tenim fins al 1275. Es tracta del testament de Pere de Berga, en el qual es feia hereu del castell, a Roger de Pallars. Aquest darrer no va trigar a deixar-lo, també en herència, a Sibil·la de Pallars, senyora de Berga i del Berguedà. El 1309 Sibil·la signà una permuta amb el rei Jaume II, per la qual es desprenia d'un gran nombre de castells berguedans (Casserres, Montmajor, Querol, Madrona...), però es reservà el de Roset. Hom pensa que això ho féu perquè era la fortificació més propera a les possessions del seu marit Hug de Mataplana. Més endavant passà a mans dels Portella i també dels Pinós. Des de finals del segle XVII i fins al seu abandó definitiu, possiblement a mitjan segle XVIII, el castell esdevingué propietat dels Boatella. És trist veure com aquestes restes de fa MIL anys es deixen caure sense que cap administració faci res per salvaguardar-les.
Baixem del castell pel mateix camí que ens hi ha portat i, en arribar al pla, prenem una pista a l'esquerra en direcció a Viladà.
Passem per la Masó, una masia recentment restaurada, que és una de les masies més antigament documentades en el terme de Vilada, el 1325, encara que d'origen més antic.
Pista avall, abans d'arribar a la Coromina, fem un gir a l'esquerra, passant per una tanca elèctrica i ens endinsem de nou al bosc tot seguint les marques de pintura del GR.
Baixem cap a la font sulfurosa del Mas, que avui no raja, però podem sentir la pudor característica d'aquestes aigües.
Tornem a pujar i seguim per un corriol que ens porta a la Ferrera, una de les més emblemàtiques cases de Vilada, amb una robusta torre quadrada.
I, al seu costat, trobem de nou l'església de Vilada, a on tenim el cotxe i a on hem començat, i acabem, la magnífica ruta d'avui.