Viladamat: Descoberta del terraprim (Palau Borrell-Sant Feliu de la Garriga Puig Segalar)

Descoberta del terraprim de Viladamat (itinerari publicat a la revista "Alberes" núm. 24)

Sortida i arribada: la plaça de l’església de Viladamat
Distància: 9 km
Temps: 3 h
Elements d'interès: Palau Borrell, Sant Feliu de la Garriga, puig Segalar, vil·la romana de Tolegassos i casals viladamatencs.
Una època per fer-lo: Tot l'any, tot i que a l’istiu és una zona amb forta insolació. El més recomanable és visitar-lo just després que hagi bufat la tramuntana per gaudir millor del paisatge.

Un passeig que contrasta la plana al·luvial i fèrtil de l’entorn del poble Viladamat, amb el Terraprim, aspre i sec, que culmina amb el puig Segalar, sorprenent mirador.

«La pujada al puig Segalar val la pena; el premi és el paisatge, tant de l’Alt com del Baix Empordà» recomana l’alcaldessa de Viladamat, Dolors Pons, i afegeix que aquest cim és un símbol local, ja que dóna nom a l’escola i és la destinació d’un aplec que es fa cada any l’11 de setembre en el qual participen els pobles del seu entorn. En la festa, es canta Els segadors i se serveix un esmorzar popular.

El puig Segalar és un cim d’alçada modesta, d’uns 177 metres d’altitud sobre el nivell del mar, i és la balconada perfecta del Montgrí, la badia de Roses i la sardana de serralades a nord i a ponent, que esdevé una memorable lliçó de geografia catalana.

Al puig Segalar i la resta de la serralada de Ventalló va ser projectat un parc eòlic, amb 10 aerogeneradors, que haguessin modificat el perfil de la carena. D’entre les persones que es van oposar al projecte hi ha Carles B. Gorbs, periodista veí de Viladamat, el qual està a favor de l’energia eòlica, però pas en aquest emblemàtic carener. Després de sis anys, el projecte va ser tombat, no pel vent sinó pel tribunal, i l’associació Salvem el Terraprim va celebrar aquest triomf quixotesc, del David del Terraprim contra els molins-Goliat d’una gran empresa elèctrica.

La pujada al Puig Segalar és la cirereta final i el complement de l’itinerari Viladamat-Palau Borrell-Sant Feliu de la Garriga-Viladamat. La ruta, sense l’ascensió al cim, està senyalitzada per la xarxa d’itineraris saludables i té una longitud de 6,9 km, unes dues hores, l’addenda fins al vèrtex del Segalar entre pujar i baixar mitja hora més i gairebé dos quilòmetres per afegir al passeig. En el descens des de Sant Feliu de la Garriga hi ha l’opció de visitar les restes de la vil·la romana dels Tolegassos, que suposa una mitja hora més de passeig.

Sortida de Viladamat

Aparquem a la plaça de l’església, on trobem una rotonda presidida per una olivera, arbre important al municipi i a tot el terraprim, com són els voltants del nucli de Palau Borrell. Seguim per carrer Nou, passem per davant de l’Ajuntament, amb un monument a l’arada i les peces del trull. Seguim pel carrer de la Creu, fins a la fi del nucli urbà. Passarem per sota la C-31 i seguim cap a Palau Borrell, i a l’esquerra el camí va galgat a magraners bords i espinavesses per endinsar-se cap al bosc.


Arribada a Palau Borrell

Amb mitja hora, uns 2 km, serem en aquest conjunt de casals que eclipsen una esglesiola, petita, discreta, dedicada a Santa Eulàlia. Per arribar-hi, des de la pista provinent de Viladamat, cal seguir a la dreta, fins a una bifurcació pavimentada, on s’ha de prendre la de l’esquerra, voltada d’alzines, que mena fins al temple. Badia i Homs el qualifica de preromànic. A tall d’anècdota, els gegants del poble porten els noms Eulàlia i Feliu, sants titulars de les dues esglésies del nostre itinerari.

Tornem fins al punt on hem girat a la dreta per anar cap a Palau Borrell i ara continuarem en sentit esquerre, resseguint la pineda. Abans tindrem un trencant a l’esquerra, el camí vell de Pelacalç, que passa entre els olius i amb cinc minuts porta a un mirador sobre l’antiga activitat extractiva d’àrids i actualment dipòsit de runes; de fet un talús proper a la sortida de camions. L’entorn de Viladamat conserva testimonis geològics d’un sistema deltaic, amb sediments que davallaven de les serres del puig Segalar i que han estat aprofitats com a àrids, segons els geòlegs Pallí i Roqué en El patrimoni geològic de les terres gironines: 300 elements singulars.


El castell de Sant Feliu de la Garriga

Sant Feliu de la Garriga, el castell, és un conjunt arquitectònic amb l’església romànica i un mas fortificat, amb merlets i garites. Joan Badia va escriure l’any 1985 «El castell i l’església de Sant Feliu de la Garriga, en un indret boscós que combina un magnífic panorama, són destinats a usos agrícoles. El castell és una masoveria i el temple veí li serveix de pallissa i magatzem». A hores d’ara, l’església, bàsicament del segle XI, és visitable des de l’exterior. Una reixa permet entrellucar el sòl, sense paviment, i la nau.

El mas fortificat és una propietat privada, amb un perfil arquitectònic propi de castell, que ha esdevingut el logotip actual del poble, junt amb la llegenda: «Viladamat, poble viu, alegre i participatiu» o també el lema acaba en «combatiu», segons un grafit local. En tot cas, el poble és molt actiu, tal com correspon al poble natal de l’advocat Sebastià Salellas, el gran humanista, que es va dedicar a defensar els col·lectius socialment més marginats, alternatius o combatius, com immigrants, insubmisos o okupes. El municipi vilamadatenc és curull de murals, com «You are now entering free Viladamat», amb icones del Che Guevara i d’Ovidi Montllor i obres reivindicatives del reconegut muralista Joan Turu.

La pujada al Segalar

Pocs metres més amunt de Sant Feliu, la pista provinent de Palau Borrell es bifurca i arrenca un corriol vora d’un camp, en clara pujada, que cal agafar-lo per fer cim. Es recomana anar ben calçat, ja que la pista és empinada, amb xaragalls i molts còdols despresos de la roca mare, un conglomerat. A més s’ha de parar atenció als ciclistes que baixen rabent.

Vil·la romana dels Tolegassos

Des de Sant Feliu es baixa per la pista fins al pont de la carretera C-31. Si la seguim arribem al poble. Ara bé, si al cap d’uns 200 m a partir del pont, prenem la pista en direcció sud -és la primera que es troba- i caminem 200 metres més arribem a una granja, que voltarem i seguin en direcció est travessarem un rec i arribarem a aquest recinte arqueològic.

Els Tolegassos està format per una vil·la romana, dues petites necròpolis familiars i un forn de teules de la mateixa època. El recinte s’ha excavat, però no museïtzat. Es considera que Viladamat déu el nom a vila d’Amatus, nom propi llatí.

Des de la vil·la prosseguim cap a llevant, travessem l’antiga carretera, C-31a, fins a la pista que va paral·lela a aquesta carretera i, en sentit nord, mena a Viladamat. L’entrada al poble la farem pel carrer Jardí del Rei, arribarem fins al mas Escot, amb finestra renaixentista, trencarem a l’esquerra fins a can Masarac, amb un finestral, amb dos lleons esculpits. Continuem per la dreta, carrer Nou, i serem a la plaça de l’església.