Viladamat-Palau Borrell i Santa Eulàlia-Castell i Sant Feliu de la Garriga-Puig Segalar- Sant Grau i font

Si et posiciones sobre " Veure més " (color blau) que es troba al final de la descripció del recorregut, podràs veure tot el àlbum de fotografies d'aquesta sortida...
Ruta feta amb el caminants dels diumenge i els nostres inseparables companys de “quatre potes”.
Aquesta ruta ens ha permès visitar un munt de punts d’interès com un pou de glaç un llogarret molt interesant, dos ponts, dos esglésies, tres fonts, un forn de calç, una ermita, un castell i el principal motiu de la sortida, pujar al modest cim del Puig Segalar, una magnífica talaia sobre l’Alt i el Baix Empordà.
Ruta que necessitarem l’ajuda del GPS per seguir la bona traça dins una muntanya cosida per una teranyina de camins i corriols i que es fa difícil narrar “fil per randa” el seu curs.
Aparquem al carrer de la Creu de Viladamat, al costat del camp de futbol i comencem a caminar, travessant de seguida la carretera C-31A (antiga carretera de Figueras), seguim pel vial que ens a de duu al llogarret de Palau Borrell (pòster indicatiu). Al poc, travessem la C-31 (la nova carretera de Figueras), per un pas soterrat. El camí fineix a una cruïlla molt a prop de Palau Borrell, just al davant d’una antiga construcció i un pal informatiu. La construcció son les restes de la gran bassa del Pou de Glaç de Palau Borrell, una obra inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Busquem insistent-ment el Pou de glaç pels voltants i el tancat metàl·lic que voreja el bosc ens ho impedeix, així que desistim del intent i seguim camí fins el petit llogarret de Palau Borrell on el primer que trobem és una barraca de fusta i el mateix tancat metàl·lic (tot ell al darrere de aquelles restes de la bassa que hem vist avant), amb la sort que dins el terreny estava l’amo de la propietat al que preguntem pel Pou de Glaç. Ell ens explica que pertany a la finca i amablement ens indica la seva situació i ens deixa passar per dins la tanca (te sis rucs catalans) i ens indica com sortir després d’aquesta.
El Pou de Glaç de Palau Borrell és un conjunt format pel pou de glaç i un gran dipòsit o bassa per l'aigua, situada a poca distància del pou, a tocar del camí (el que hem vist a la cruïlla). El pou és de planta circular i presenta un bon estat de conservació, així com les canalitzacions existents entre les dues estructures. La bassa és de planta rectangular i grans dimensions, i està dividida per un mur que conserva una alçada considerable i presenta restes de forats de bigues, que probablement es corresponguin amb un sostre actualment enrunat. Pel que fa al perímetre de la bassa, cal dir que està delimitada per un mur de poca alçada bastit damunt la roca natural del terreny, que conserva restes d'un revestiment arrebossat. El paviment interior de la bassa és bastit en maons. Es deixava entrar aigua a l'interior de la bassa en petites quantitats i quan es glaçava (fines capes de glaç) s'empouava i s'hi deixava tot l'hivern. Segons el Catàleg de Protecció de l'Ajuntament de Viladamat, la construcció del pou de glaç s'ha d'adscriure als segles XVII-XVIII. Tot i així, es troben altres notícies que donen al pou un origen medieval i situen una reconstrucció vers finals del segle XVIII.
NOTA: si voleu visitar el Pou de Glaç...en arribar a la cruïlla amb el pal informatiu i les restes de la paret de la bassa, trobem un camí al costat amb una cadena que barra el pas als vehicles...és el camí per accedir al dipòsit d’aigües de Viladamat tot seguint el tancat metàl·lic. En arribar al dipòsit trobem entre un arbre i un pòster de fusta una entrada que ens permet passar la tanca metàl·lica i arribar-nos fins el Pou de Glaç.
Visitat l’indret, sortim per aquest lloc i tornem a Palau Borrell, llogarret que visitem. Centrat per la capella de Santa Eulàlia, el nucli està format per tres masies i un parell de casalots agrupats, rehabilitats en els darrers anys. El lloc està documentat des del segle XII. Les masies ben restaurades, conserven l'estructura i molts elements dels segles XV al XVII. La església preromànica de Santa Eulàlia, probablement del segle X, molt senzilla. Consta d'una nau capçada amb un absis trapezoïdal. Es conserva una finestra original al mur de llevant de l'absis. La coberta, amb volta de canó de maó pla, és moderna. També són d'època avançada el portal adovellat i el campanar d'espadanya.
Seguim camí, passant pel petit pont i la font de Palau Borrell i tot seguit el Forn de calç de Palau Borrell, obra inclosa també a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Son les restes d'un forn de calç força malmès, construït en un marge del camí. És de planta circular, amb les parets força degradades i excavades al terreny natural de la zona, i sense coberta. La part davantera del forn presenta un arc de mig punt bastit amb maons disposats a sardinell, que està obert a la part inferior d'un mur bastit en pedra sense treballar lligada amb abundant morter de calç. A banda i banda d'aquest accés hi ha dos grans contraforts adossats al mur i bastits amb el mateix tipus d'aparell. A l'interior, les parets es veuen “termoafectades” degut a les altes temperatures que suportava l'estructura.
Continuem pels boscos de Palau Borrell fins arribar al torrent del Puig Segalar que travessem pel seu pont i tot seguit ens desviem (dreta) per visitar la font d’Ermedà. Un cop de tornada al camí, seguim fins la propera cruïlla, on agafem el camí de l’esquerra per anar fins el Castell i església de Sant Feliu de la Garriga, un conjunt de propietat privada.
El castell és un edifici de grans dimensions i planta rectangular, format per quatre grans cossos adossats al voltant d'un pati central. L'edifici presenta un coronament emmerletat a totes les façanes, exceptuant la principal. Els merlets són rectangulars i de mida mitjana, amb petites espitlleres construïdes en maons. Presenta un portal d'accés rectangular, amb la llinda sostinguda amb permòdols, tot i que reformat. La construcció és bastida amb còdols i pedres sense treballar. A les cantonades hi ha carreus escairats. L'edifici actual pertany a la reconstrucció del segle XVII però, tot i això, hi ha certes estructures conservades a l'entorn del pati interior que podrien correspondre al primitiu castell, documentat des de principis del segle XIII.
L'Església de Sant Feliu de la Garriga es troba al costat del castell del mateix nom, a llevant de la serra de Sant Grau o de Valldevià, en un replà del vessant del puig Segalar. És una construcció d'una sola nau amb transsepte elevat i absis semicircular. La façana principal està orientada a ponent i presenta una portalada d'accés formada per tres arcs de mig punt en gradació decreixent. Sobre el portal hi ha una finestra d'arc de mig punt i de doble esqueixada, mig tapiada actualment. Ambdues obertures estan emmarcades per un gran arc de mig punt cec, amb les impostes motllurades, que sobresurt del mur uns quants centímetres. La façana està rematada amb una obertura circular, a manera de rosetó.
Visitat l’indret tornem a la cruïlla i comencem l’ascens fins el cim del Puig Segalar. Un cop, hem va cridar l’atenció un escrit que declarava... Si al Vallès tres turons fan una serra, a l'Alt Empordà una pujada fa un cim des d'on es veu tot el país. Aquest és el cas del Puig Segalar, un modest turó de 177 metres d'alçada, des d'on es veu ben be el clar país empordanès, des de l'Albera fins el Montgrí. Els quatre termes municipals que conflueixen per algun dels seus extrems dalt del puig Segalar formen una unitat geogràfica que té precisament en comú la serralada que s’inicia, al nord, en el municipi de Ventalló i acaba, al sud, al terme de la Tallada. El puig Segalar és, doncs, la talaia que domina la plana litoral i els turons i valls interiors”.
Bocabadats per les panoràmiques que se’ns obren davant nostre, fem les fotografies de rigor i tirem avall. A la cruïlla que trobem amb pal informatiu seguim per l’esquerra fins l’ermita de Sant Grau.
L’ermita de Sant Grau es una modesta capella romànica. Del primitiu temple només en queda la nau, rectangular i senzilla. L’absis ha desaparegut i en el seu lloc es va aixecar un mur en angle recte respecte els més llargs, que constitueix la façana principal de l’edifici i en el que s’hi va obrir la porta d’accés, de manera que el temple ara està girat, amb la porta a llevant i la façana romànica original convertida en capçalera una vegada tapades totes les obertures. Malgrat que no hi ha dades documentals que ho puguin confirmar, sembla que l’estructura romànica original és del s. XI, mentre que l’actual façana pertany al s. XVIII.
Gràcies a la restauració del 1986 es van poder recuperar alguns elements arquitectònics i l’aspecte original de bona part de la nau. Es van tornar a obrir algunes obertures que estaven tapades, finestres i la porta primitiva; fou retirada la capa d’enguixat modern de les parets interiors i la volta i es va refer l’enrajolat del terra.
És un bon lloc per esmorzar i “fer-la petar” una estona abans de continuar, que fem seguint un estret corriol que surt per rere de l’actual porta d’entrada, dins una zona de bosc que es va salvar del gran incendi del 2006 i que ens porta a la font de Sant Grau...un paratge amb un porxo i una font dins un cobert. Llàstima dels brètols que no saben apreciar l’entorn i l’embruten(ampolles, gots, pintades...).
Vist la font, tornem uns passos enrere per agafar un corriol que de seguida travessa el torrent i se enfila, al començament sense gaire desnivell per acabar de superar la torrentera per un tram amb molta pendent.
El traçat segueix per uns llargs, amables i ombrívols corriols que poc a poc ens van acostant a Viladamat, on després de prendre unes fresques cerveses a l'antic cafè de Can Catoi, donem per finalitzada aquesta interesant sortida.
Salut i bones caminades!!