Viladecans - Bruguers - Sant Ramon

Em desplaço fins a Viladecans, vull deixar el vehicle el més a prop del final de la ruta que tinc prevista, però està en marxa una nova devastació del municipi i he de seguir l’Avinguda de la Roureda un bon tros, fins davant mateix de la Parròquia de la Mare de Déu de Montserrat. D’aquí començo la travessia urbana, passant a Gavà deixo a la dreta la bassa de laminació, des d’on comença la pujada, primer pel carrer de Joan I i després per l’inici del camí de les Ferreres. És la primera vegada que l’agafo des de l’inici, unes quantes més des de més amunt, potser la primera va ser en alguna Marxa del Garraf. A peu ja de la urbanització de Bruguers el camí gira cap a la dreta, podria continuar i arribar a un dels punts per on tenia previst passat, Can Amat i l’Ermita de la Salut, però deixo la pista pel trencall a l’esquerra que puja fins a la citada urbanització. Havia dubtat si voltar-la per la dreta o per acostumo a travessar-la sempre, anant a trobar el GR, generalment és el que faig quan pujo al Castell d’Eramprunyà. Agafo la segona opció, sé que potser faré curt de llum solar i per la dreta (nord) faria més volta. Trec el cap a la carretera per a agafar el punt de referència de l’Ermita de Bruguers, més destacable que la pròpia urbanització, per a tornar enrere i baixar ja pel GR 92, aquest serà l’eix de la ruta, com del meu objectiu amb aquesta i algunes de les darreres rutes, unir el Massís del Garraf, Collserola i la Serralada de Marina. Tot baixant, deixo a la meva esquerra la Font de la Salamandra, no en massa bon estat i, com no, sense aigua potable (en el cas que ragi), surto a una pista més ampla, només cal seguir el GR 92 cap a la dreta, com tinc previst, però arribat a un indicador tot i que el plànol indica que el gr segueix fina a Ca n’Amat, les marques (sembles més noves) em fan fer un gir de 180º a l’esquerra, aquest corriol em fa voltar la Riera de Sant Llorenç, fins anar a sortir a una pista i de nou al GR 92. De pujada surto a una nova pista, més ampla i sembla més transitada, deixo per a altra ocasió pujar al Pujol del Mas. Segueixo la pista fins al Coll de Can Bori, cruïlla de camis, però on les marques del gr em guien a agafar el Camí de Sant Climent de Llobregat. El segueixo fins que a la dreta agafo un corriol que m’estalvia un tram de pista, però crec que sense retallar gaire la distància. Torno a sortir a la pista fins a arribar a una noca cruïlla, a la dreta queda la Masia de Can Riera. Cal seguir el gr per la pista que surt a ma esquerra, de pujada, per anar a passar pel costat successivament d’una gran bassa i el Cementiri de Sant Climent. Passat aquest, al Coll de la Creu, surt a la dreta una pista, que es converteix en corriol i puja al Turó del Pedró, des d’on el poble de ant Climent queda a sota mateix. Baixo pels serpentejants carrers fins a sortir a la carretera BV-2003, la travesso. Tot i que tenia previst pujar des de la Masia de Can Molins, intueixo que travessant la Riera de Sant Climent, podré trobar algun corriol dels que pugen a Sant Ramon i, així és, enfilo cap amunt, passo per unes runes, és la primera vegada que pujo a Sant Ramon per aquest vessant. El corriol és estret i costerut, fins que a l’alçada d’una torre d’electricitat surt a la pista i d’aquí a l’Ermita de Sant Ramon, per a no repetir, volto l’Ermita i començo a baixar per la ruta “normal” de Sant Ramon per la vessant viladecanenca, el dit Camí del Bosc del Cònsol, per algun lloc em sona haver llegit de Can Cònsol. Deixo la pista per a baixar més directament fins a l’Avinguda de la Fraternitat, a la part alta del barri de Campreciós. Si feu aquesta ruta i aneu en vehicle privat és un lloc més adient per a aparcar, si es possible clar. Arribat aquí, en el meu cas, només em queda remuntar l’Avinguda de la Roureda fins la Parròquia. La següent ja serà unir Sant Ramon amb Sant Pere Màrtir.