Viladecavalls - Serra de Collcardús - Turó de les Bassotes - Turó del Ros (100 Cims)

Ruta circular per la Serra de Collcardús, des de Viladecavalls. No coneixia la zona i es tracta d’un indret situat en una zona privilegiada en mig de Sant Llorenç del Munt i l’Obac i Montserrat, així que us podeu imaginar les vistes. A més de ser un pulmó increïble tant a prop de ciutats tan industrialitzades com Terrassa i Sabadell.

Començant a la zona de Can Buxeres, ens desviem uns pocs metres per una pista a la dreta per acostar-nos al Forn de Riscal.
Tornem enrere i agafem la pista que assenyala el Turó de les Guixeres.
El primer que trobem és la Pedrera de Joan Purull, ens hem de desviar una mica, la veritat és que no és massa atractiu però són molt pocs metres.
Seguim amunt i tenim les primeres vistes de Sant Lluís de Ristol, es tracta d’una casa senyorial amb trets modernistes de 1925 convertida en restaurant per a celebracions.

Seguim amunt i ens trobem les indicacions a mà esquerra per anar al Turó de les Guixeres, passem de llarg i seguim un tram molt curt fins al Turó de les Bassotes (561m), val la pena per les vistes de Sant Lluís de Ristol, tota la plana del Vallès i a l’esquerra s’intueix Sant Llorenç del Munt i l’Obac, amb la Mola en primer terme. No es veu amb claredat degut a la boira i els núvols baixos.

Desfem el camí i seguim fins a trobar un mirador, també cal desviar-se uns metres cap a l’esquerra, les vistes són similars a les de les Bassotes.
El Turó de les Guixeres (577m) no és un turó com a tal, i tampoc té gaires vistes, és un punt en mig del camí.
Seguim endavant i ens trobem la primera visió de Montserrat que et deixa amb la boca oberta per més cops que ho vegis, avui és veu clarament flotant sobre un llit de núvols, una imatge impactant.

Al arribar al Coll de Can Margarit trobem una cruïlla de camins, seguirem recte per un corriol força evident que hem de deixar de seguida per tirar a l’esquerra per un altre corriol. Està marcat amb una fita i amb marques blaves i grogues.

Abans d’arribar al Turó dels Quatre Termes (632m) trobem les millors vistes de la ruta, a una banda Montserrat, el Cadí al fons i la Mola a la dreta, val la pena entretenir-se una mica.
El Turó en si és el punt on acaba la pujada i comencem el descens però no hi ha vistes, es tracta d’un lloc amagat sota bosc.

Al final de la baixada creuem una pista i agafarem a la dreta un camí cap al Turó del Ros (635m) inclòs al llistat dels 100 Cims. A dalt hi ha una antena de comunicacions i el vèrtex geodèsic i unes vistes tímides de Montserrat, molt millor abans.

Desfem el camí fins arribar a la mateixa pista d’abans que seguirem avall. Els primers 500 metres són una mica incòmodes ja que es tracta d’un pedregar.
Un cop s’acaba, a pocs metres trobem un encreuament de camins, tirarem a l’esquerra i de seguida per un corriol a la dreta, marcat amb la mateixa pintura blava i groga.
Quan tornem a arribar a una pista, tirem a l’esquerra i ja no ens desviem fins arribar al cotxe.

Una ruta fàcil però sorprenent.

"Tot el que val la pena fa pujada"

Temps en moviment 2:15h