Viladelleva: Volta circular des del Camp del Jordà a Santa Maria de Viladelleva i tornada pel Clot de les Ànimes (Callús-Bages)

Viladelleva: Volta circular pel Camp del Jordà, Can Candela, Necròpolis de Viladelleva i Esglesia de Santa Maria de Viladelleva, amb tornada per Cal Ferrer, Cal Pasqual, Cogoma i el Clot de les Ànimes (Callús-Bages)

Fa un any i mig vam fer una ruta per aquesta zona entre Callús i Viladelleva. Avui tornem a venir per veure com ha quedat la restauració recent del llogaret però, en lloc de començar a Callús, ho fem a la cruïlla de camins del Camp del Jordà, a uns quatre quilòmetres de Viladelleva. Ens estalviem, així, un 2,5 quilometres de camí des del poble fins aquí. Total, uns 5 quilòmetres menys entre anar i tornar.

Hem arribat a Callús per la carretera C-55 i, des del poble, hem seguit pel conegut com Camí de Callús a Viladelleva que, passant per la Tosa, ens porta fins el conegut Clot de les Ànimes i, per una tram de pista de terra, ens puja al Camp del Jordà, on deixem el cotxe a un marge del camí, sense molestar ningú.

Envoltats d’ametllers florits, comencem a caminar en direcció nord-oest, per una pista ampla i de bon fer. Malgrat la sequera, els camp comencen a verdejar i ja veiem les primeres flors de temporada.

Seguim amunt per la pista i a la primera cruïlla girem a la dreta. A les properes cruïlles anem sempre per la dreta (per l’esquerra aniríem al Mas Gras) i aviat tenim bones vistes del Montcau i de Montserrat.

Als 1.3 quilometres de marxa, passem sota les restes enrunades del mas i les tines de Can Candela, que ens miren des del turonet.

Seguim camí i quan portem uns 3 quilòmetres, per la dreta, ja tenim les primeres vistes a Cal Ferrer i Cal Jepet, i poc després, al llogaret de Viladelleva.

Als 3.5 quilòmetres deixem la pista principal i baixem a l’esquerra per un corriol desfet i pedregós que, en un no res, ens deixa a la Necròpolis de Viladelleva, no senyalitzada, on podem distingir 4 tombes entre els matolls. Llàstima que el lloc estigui tan abandonat. Des d’aquí, entre els arbres, tenim bones vistes a Viladelleva, l’objectiu final de la ruta d’avui.

Per cert, hi ha una altra necròpolis a uns 500 metres al sud-oest d’aquesta, sota el proper Turó dels Moros, però en pitjors condicions de conservació.

Seguim camí i, als 4.5 quilòmetres, arribem al llogaret de Viladelleva, que darrerament ha tingut una restauració íntegra. Ara podem veure, en plenitud, les restes de les tines, els masos de Cal Feliu i Cal Torrenter i la joia de la corona, l’església romànica de Santa Maria de Viladelleva (segle XIII) que ja havia estat restaurada anys enrere. A un costat de l’església trobareu una placa informativa del lloc.

L’entorn és magnífic i la restauració ha millorat substancialment la visió de totes les construccions existents. Aprofitem per fer un petit mos al porxo de l’església i, com estem sols, gaudim del silenci i la pau del lloc. Val molt la pena l’esforç per arribar-hi.

Finalment comencem el camí de tornada. Per fer la ruta circular, ara seguim per la pista cimentada que baixa en direcció sud. Pocs metres després, el camí travessa els masos de Cal Socarrats, Cal Ferrer, El Graner i Cal Jepet.

Poc després, als 5.4 quilòmetres de ruta, passem pel costat de Cal Pasqual i Can Grisor, dos construccions adjacents.

Més enllà, el camí s’endinsa a un bosquet de pins i a l’alçada del Camp de Cogoma, trobem una cruïlla de pistes amb pal indicador que seguim en direcció Callús. A un dels senyals trobem un cartell anunciant que una gossa, anomenada Gualta, es va perdre per aquesta zona a finals de gener. Per si pot ser d’utilitat, afegeixo la foto a la ressenya. Tant de bo que aparegui aviat !

Seguim camí, passem a tocar de les Tines, Cogoma i Ca l’Agustí, i ens tornem a endinsar a un bosquet amb bona ombra (el Bosc Gran) que, camí avall, ens deixa a la cruïlla amb pal indicador del Clot de les Ànimes.

Aquí ja només ens resta abandonar la pista principal i girar a la dreta pel camí de terra que puja fins la zona on hem aparcat i on donem per acabada la ruta d’avui.

Recollida i cap a casa a dinar, que ja hem fet gana.

Salut i bona caminada !

Nota: Per completar la informació, us adjunto uns extractes de pàgines web sobre l’Església de Santa Maria de Viladevella i de l'entorn per on passa la ruta:

1-. Web de la Diputació de Barcelona:

“Descripció: Església d'estil romànic de petites dimensions. Presenta una sola nau rectangular amb absis quadrat.

L'absis situat a l'est és més baix que la nau principal i s'obre a aquesta a través d'un arc de mig punt.

Al centre de la capçalera hi ha una finestra rectangular que sembla refeta actualment i una petita espitllera.

La nau té coberta de volta de canó a l'interior i de teules a dues vessants a l'exterior. La porta d'accés es troba a l'oest. Presenta un arc de mig punt i és adovellada.

Un petit porxo o atri s'obre al davant. El campanar també es troba situat a la façana oest. Presenta una estructura de petita torre amb aires d'espadanya. Aparell constructiu regular de carreus ben escantonats i units amb morter de calç.

Observacions: Hi ha dubtes sobre si l'estil de la capella és realment romànic. La tipologia de l'absis, de forma quadrada sembla respondre més als cànons d'esglésies preromàniques. Es probable doncs que el seu origen sigui anterior al segle XI. També cal tenir en compte la presència de necròpolis de tradició tardoantiga o fins i tot visigoda en les zones properes.

Història: La primera referència documental del lloc de Viladelleva no apareix fins el 1025 en un contracte de compravenda d'unes peces de terra prop del riu Marceres. Tanmateix l'església com a tal no és mencionada fins el 1033 en una donació entre els germans Montcada.

No sembla que aquesta capella tingués funcions parroquials, tot i que al seu redós es documentin algunes tombes. El bisbat de sempre l'ha considerada una església rural i no pas una sufragània.”

2-. Article del Punt Avui del 15/05/2017, signat per Noemí Badrenas:

“Els primers ciutadans de Callús es van establir en unes masies, avui per avui abandona-des, aixecades a sis quilòmetres del nucli de població. Concretament, l'emplaçament ori-ginal porta el nom de Viladelleva, el mateix amb què es va anomenar la primera església que es va construir al terme municipal, Santa Maria de Viladelleva, considerat el monument més antic de Callús. Està orientada a la banda nord oriental, vorejant el territori de Castellnou de Bages.

Datada dels segles X i XI, l'ermita romànica ha quedat apartada del nucli de Callús. Per arribar-hi, cal fer uns sis quilòmetres des del poble, a peu o bé en cotxe, a través d'una pista forestal sense asfaltar però ben condicionada. Ja no hi ha vida al seu voltant, perquè les masies habitades pels primers callussencs –Cal Feliu, Cal Torrenter, Cal Jepet i Cal Ferrer– han quedat buides amb el pas dels anys. Hi continua fent missa dos cops l'any, quan s'hi celebren els tradicionals aplecs, que solen aplegar una cinquantena de persones. Una de les trobades es fa a la primavera i l'altra, a la tardor, per la festa del Pilar. Antigament, però, els aplecs tenien lloc el Dilluns de Pasqua, coincidint amb la cantada de caramelles a les cases de pagès de la zona, i el 8 de setembre, dia de les mares de Déu Trobades. L'alcalde de Callús, Joan Badia, explica que ha parlat amb el capellà per tornar-hi a celebrar una trobada aquesta data, ja que és quan se celebra la Mare de Déu de Viladelleva, tot i que encara no s'han decidit a organitzar res. Badia, que es va casar en aquesta petita església el 1973, en té molt bon record i ens acompanya en la visita per explicar-nos-en tots els detalls.

Segons l'alcalde, tots els habitants del poble “s'estimen molt Viladelleva i no volen veure com es perd”. Per això, fa dos anys l'Ajuntament va encarregar un estudi a la Diputació de Barcelona. Viladelleva se situa, explica Badia, sobre unes argiles expansibles –que els arquitectes anomenen fetge de vaca– que es dilaten amb la pluja i es contreuen quan hi ha sequera. El govern anterior va fer retirar la terra d'un dels laterals de l'ermita per netejar-hi la zona, diu l'alcalde, i això va fer que en perillés encara més l'estabilitat, ja que es van engrandir les esquerdes de la façana en ploure i escolar-se l'aigua cap al sòl de sota l'església.

Restaurar-la costa 160.000 euros: Fa dues setmanes, la Diputació va entregar al govern el projecte de restauració de l'ermita, valorada en prop de 160.000 euros. L'Ajuntament vol demanar un ajut econòmic a la Diputació a final d'any, i pagar algunes de les fases amb recursos propis, diu Badia.

Mai abans no s'havia fet un estudi tan complert de les lesions de Viladelleva: s'han fet, durant dos anys, sondejos geotècnics del sòl amb control arqueològic, plànols i també un estudi d'estabilitat estructural del monument. Entre altres lesions, la més greu és la que presenta una deformació molt gran a la volta de l'absis, que el projecte de restauració preveu reforçar amb dos tirants de ferro i consolidant els murs i la mateixa volta. Aquesta fase, la primera, és la més cara, amb un cost de 38.800 euros.

També calen obres de reparació del porxo exterior –un dels elements més curiosos de l'ermita, ja que no és gaire habitual trobar-lo en altres esglésies romàniques–, de la nau–només si el seguiment que es preveu fer de les esquerdes demostra moviments significatius d'aquestes durant un any–, del cor, el campanar i els entorns. Pel que fa al presbiteri, la Diputació proposa excavar la superfície actual amb l'objectiu de fer aflorar la traça de l'antic absis semicircular, construït entre els segles X i XI. En cas que es confirmi que es conserven vestigis de la capçalera romànica, en el projecte es proposa consolidar-los i deixar-los a la vista, de manera que el visitant els pugui observar.

L'antic absis va quedar sota terra després que els segles XV-XVI es dugués a terme la reconstrucció de la major part de l'edifici, que podria haver caigut o estar molt malmès. La planta que es va definir aleshores és la que ha perviscut fins avui. El campanar i la volta de l'absis, però, no s'haurien construït fins als segles XVII-XVIII.

Situació: A sis quilòmetres del nucli de Callús, vorejant el territori de Castellnou de Bages.

Ús: Es va utilitzar fins a la construcció de l'antiga església de Sant Sadurní.

Tipologia: Església de nau rectangular, capçada a llevant per un absis carrat i precedida, a ponent, per un porxo obert a tres vents.

Construcció: Es va aixecar en tres fases, la primera, entre els segles X-XI; la segona entre els XV-XVI; i la tercera, entre els segles XVII-XVIII.”

3-. Viquipèdia: “La Mare de Déu de Viladelleva és una capella romànica aïllada al poble de Viladelleva, a uns 6 km del nucli urbà de la vila de Callús, a la comarca catalana del Bages. És una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció: Aquesta església, de dimensions força petites, presenta una planta amb nau rectangular i absis trapezoidal; aquest fet ha portat a considerar-la en alguna ocasió i erròniament com a preromànica. L'absis, situat al l'est, és més baix que la nau i s'obre a aquesta a través d'un arc de mig punt. Al centre de la capçalera hi ha un gran finestral rectangular refet modernament i una petita espitllera. La nau és coberta amb volta de canó.

La porta d'accés, a ponent, és de mig punt, adovellada. Al davant d'aquesta hi ha un porxo d'entrada, posterior a l'església. El campanar situat també a ponent és força massís i té estructura d'una petita torre. L'aparell és obrat amb carreus disposats en filades i sense ornamentació.

Història: Aquesta església es trobava dins l'antic terme del castell de Callús, al lloc de Viladelleva, que és documentat des del 1025 en una venda de terres al lloc dit Vila de Leva, prop del riu Malceres.

Probablement fou propietat de la família Montcada, que la cedí a la canònica de Vic. Es creu que l'església és la que amb la mateixa advocació de Santa Maria apareix el 1033 en una donació entre germans de la família Montcada. També es considera que correspon a aquesta capella la referència de 1060 d'una església de Santa Maria situada a Vila Mancada prop del riu Malchers.

Les notícies sobre el culte són tardanes. Les visites pastorals del bisbe Pascual, entre el 1685 i el 1693, són les que aporten més detalls. La capella fou profanada el 1936. El 1962 la comprà Jordi Planas, prop. del mas Ferrer, que impulsà la seva restauració i manté el culte.

Santa Maria de Vilaelleva: una petita ermita preromànica, tot i que l'aparell utilitzat i les voltes corresponen en realitat a un edifici d'època romànica més aviat tardana, del segle XIII. Consta d'una nau, amb absis rectangular i amb volta de canó. La porta de ponent és precedida d'un porxo.

Viladelleva està documentat des del 1025. A finals del segle XIX la vinya esdevé el cultiu principal, fins que l'epidèmia de la fil·loxera mata els ceps. L'any 1936 es profana la capella i resta sense culte fins al 1962, quan Jordi Planas, propietari de Cal Ferrer, l'adquireix per restaurar-la i mantenir-hi el culte.”

Apa, fins aquí la història. Bona ruta i a gaudir de l'entorn i del nostre patrimoni !!