Vilademuls, Torre i Sant Marçal de Quarantella, Sant Julià de Galliners i ermita i vèrtex geodèsic del puig de Sant Baldiri

NOTA: Si voleu veure totes les meves rutes per la zona del Pla de l'Estany podeu escriure al cercador de rutes (Cerca rutes ó explora): "plaestanyjsp" i us apareixeran totes.

La comarca del Pla de l’Estany és una zona força plana amb petites ondulacions i està plena de petits nuclis habitats, amb les seves esglésies, ermites i torres de defensa.
Aquesta excursió voreja el límit del Pla de l’Estany amb l'Alt Empordà i és una recomanable passejada per camps i boscos; és per fer-la lentament, per poder integrar-te en l’entorn, tranquil, pausat i solitari.
Per aturar-te a contemplar el vast panorama, amb les puntes dels campanars que vas veient de lluny o de més a prop dalt dels turons, tot sentint el cant dels ocells i amb la imatge del Canigó com a teló de fons.
Excepte en algun moment que haurem de seguir alguna pista o camí rural asfaltat, gairebé tot el recorregut el farem per pistes i camins.
Camins molt bonics que van combinant el vorejar els camps amb boniques i espesses boscúries.
Tot molt planer, amb petites i curtes pujades i baixades.
El punt més elevat de l’excursió seran els 176 metres d’alçada del puig de Sant Baldiri, on hi ha les ruïnes de l’ermita i un singular vèrtex geodèsic.
De vèrtex una mica elevats ja n’havia vist d’altres, però tant com aquest no n’havia vist mai; consisteix en una pilastra quadrada de ciment tant alta com el campanar de l’ermita i amb el cilindre del vèrtex al capdamunt.
No sé si pel mateix preu, hagués estat més útil reforçar l’estructura de l’ermita i posar-hi el vèrtex al capdamunt. La primera impressió que vaig tenir en arribar-hi va ser de “que hi fa aquesta xemeneia aquí”, per comprovar immediatament després que era tot “un senyor” vèrtex geodèsic.
D’aquesta excursió també mereixen una menció especial els nuclis de Vilademuls, Galliners i Quarantella.

Ens situarem al davant de l’ajuntament de Vilademuls, situat molt a prop de la N-II o de l’autopista AP-7.
Vilademuls és un municipi empordanès, però adscrit a la comarca del Pla de l’Estany.
Davant de l’edifici de l’ajuntament hi ha un monument on hi ha el nom de tots els antics pobles agregats a Vilademuls, que son: Galliners, Olivas, Ollers, Orfes, Parets d’Empordà, Sant Esteve de Guialbes, Sant Marçal de Quarantella, Terradellas, Viladamí, Vilafreser i Vilamarí,
De Vilademuls no podem marxar sense haver-nos passejat pel poble, ; ho podem fer abans de començar a caminar o en acabar. Aquesta descripció ho fa en acabar, perquè a primera hora encara hi havia poca llum. És o era un poble emmurallat, i des de la plaça de l’ajuntament puges una mica i et trobes amb la porta de la muralla i acte seguit amb l’església de Sant Joan Baptista. En diuen el poble de les “places”, ja que en té set; moltes en proporció al nucli del poble.
L’ajuntament té una magnifica pàgina web on podeu obtenir una gran i complerta descripció de la història de Vilademuls i de tots els nuclis agregats:
http://www.vilademuls.cat/el-municipi/vilademuls/

Situats doncs, a la plaça de l’ajuntament, tornarem a la carretera per on hem vingut i la seguirem, pocs metres després arribem a una cruïlla, deixem a la dreta la carretera a Monells, que és per on tornarem i seguim uns metres més la carretera a Galliners, que també deixarem en el proper revolt, per a seguir una pista que surt a l’esquerra.
Immediatament deixem una granja a la dreta, i anem avançant per la pista que creua el Rec del Bosc; seguim la pista que voreja un camp per l’esquerra i segueix per l’altre costat, tornem a entrar a dins del bosc i arribem a una nova cruïlla , on hem de deixar la pista per tal de seguir un bonic camí que arrenca per l’esquerra.
Aquest fantàstic camí ens deixa en una pista que seguirem fins arribar a una nova granja, que deixarem a l’esquerra.
Seguim la pista que acaba desembocant en una pista o carretera local asfaltada.
Seguirem una estona aquesta estreta pista, deixant una mica elevat a la nostra dreta el Mas Talaià.
Poc després d’haver ultrapassat aquest mas hem d’estar atents al traçat ja que abandonarem la carretera i seguirem per l’esquerra un camí, també molt bonic, que transcorre entre camps i boscos, una passejada realment molt agradable.
En una d’aquestes entrades i sortides del bosc, en apareix davant nostra la silueta de la torre de Quarantella, voltada de camps.
Lentament el camí s’hi va apropant, per acabar-hi d’arribar.
La torre Descall o Quarantella és del segles XV-XVI, i de nou ens podem remetre a la web de l’ajuntament per a saber-ne una mica de la seva història.
Contemplem la torre i seguim caminant, i arribem a una cruïlla, on farem una curta anada i tornada a l’església de Sant Marçal de Quarantella.
La primera notícia d’aquesta església és del segle XI, però molt abans, sobre els anys 700 i 800 hi havia en aquesta contrada una colònia jueva d’unes 25 famílies, que posteriorment foren desplaçades al call jueu de Girona. Torno a remetre a la detallada pàgina web de l’ajuntament per a saber-ne molt més d’aquesta interessant història. Terra de conquesta i reconquesta, de jueus, musulmans i francs; un capítol molt interessant, inclús del pas de la Via Augusta romana, que es creu que transcorria per la zona.
L’església i el seu entorn està una mica deixat, tot i que a tocar hi ha el Mas Gat, i Can Subirós, dos grans casals en perfecte estat i que fa goig de veure, mentre que les herbes i la vegetació es van menjant l’espai de l’església.
De tota manera l’indret respira tranquil•litat i recolliment.
Visitada l’església tornem sobre les nostres passes fins la cruïlla anterior i seguim el camí una bona estona fins que desemboca en una nova pista o carretera local asfaltada, que seguim a la dreta.
A pocs metres tenim a l’esquerra el mas abandonat de Cal Gat; seguim uns metres més, i hem d’estar novament atents al punt d’interès, ja que hem d’abandonar aquesta carretera local, per tal de girar a l’esquerra, on arrenca un imperceptible camí que passa per l’extrem d’un camp.
Superat el camp el camí segueix per l’altre extrem i pocs metres després arribem a una nova cruïlla.
Aquí hem d’abandonar l’ample camí que seguíem i hem de continuar per l’esquerra, per un estret i planer corriol.
Hem de tenir fe en aquest corriol, ja que els primers quinze o vint metres la vegetació sembla que vulgui barrar una mica el pas; però només son aquests primers metres; després el camí és converteix en un corriol molt bonic, i gaudirem d’una nova agradable passejada per dins del bosc.
Després d’una bona estona d’aquesta agradable passejada, el camí s’apropa a la carretera GIV-5132, que simplement travessarem, i seguirem per l’altre costat, per un curt camí que ràpidament desemboca en una nova pista que ens portaria a Can Guitard; mentre caminem per aquesta pista ens hem de fixar que a molt pocs metres a la nostra dreta en passa una altre i que durant una estona van paral•leles.
Hi ha un moment en que gairebé es toquen, moment que aprofitarem per passar d’una a l’altre (hi he col•locat un punt d’interès).
Hem canviat de pista pocs metres abans de que comencin a separar-se.
La pista que o camí que seguim ara, va girant a la dreta i es va separant de l’anterior.
Després d’una estona de caminar per dins del bosc, hem de tornar a estar atents al punt d’interès, ja que hem de girar a l’esquerra per a seguir un nou camí. Aquí em va sorprendre perquè inclús hi havia una petita fita a terra assenyalant aquesta desviació; era la primera en tota l’estona.
Aquest nou camí empren una lleugera baixada, també per dins del bosc, tot passant per indrets on, a part del camí, el bosc és extremadament dens.
Al final de la baixada, sortim del bosc i ens apareix al davant nostre el poble de Galliners. Creuem la riera i després d’una suau pujada entrem a l’esmentat poble de Galliners.
Haig de tornar a fer esment de la pàgina web de l’ajuntament de Vilademuls per a consultar tots els indrets interessants d’aquest bonic poble, i també de la seva història, de la seva església de Sant Julià i de les seves cases més importants ... i de la inesperada presència d’una perruqueria/barberia.
El conjunt arquitectònic de Galliners és molt bonic i molt ben conservat.
Travessarem el poble de punta a punta i just abans d’arribar a la carretera girarem a l’esquerra per a seguir per l’avinguda de Viader, i sota l’ombra dels plàtans d’aquest carrer sortirem del poble per a seguir l’ampla pista o camí de Sant Baldari, amb molt bona vista sobre el Canigó, si el dia és clar i si està nevat, la panoràmica és molt bonica.
Després d’un lleuger descens, la pista empren una, també, lleugera pujada, voltats de camps, travessem un curt bosquet i arribem a una cruïlla, on girem a la dreta.
Aquesta nova pista segueix pujant lleugerament i de sobte veiem a la dreta les ruïnes de Sant Baldiri, a les que arribem poc després.
La primera impressió és la del singular vèrtex geodèsic, tant o més alt que la pròpia ermita; si aquesta estigués en bon estat, seria un nyap imperdonable; però vist l’estat de tot plegat, “ja no bé d’aquí”.
Aquest vèrtex, és degut a que aquesta ermita està situada dalt d’un turó, i està voltada de bosc que segurament impedia la triangulació, i la solució va ser fer el piló del vèrtex per damunt dels arbres, però amb tan poca gràcia que el pedestal està al costat mateix de la paret de l’ermita.
També us haig de remetre a la web de l’ajuntament per a ampliar-ne la història d’aquesta ermita.
L’ermita en el fons és una construcció relativament petita, que contrasta amb les extenses ruïnes de l’habitatge del ermità.
Tot i que l’indret està voltada de bosc, hi ha una gran esplanada, on cada any s’hi celebra un aplec. També hi ha un molt ben conservat pou.
Una vegada descansats i contemplat l’indret, emprendrem la part final de l’excursió.
Seguirem la pista, que com que estàvem dalt d’un turó, a partir d’ara el camí serà de baixada per dins del bosc.
Finalment el camí surt del bosc i ens apareix al davant, però encara una mica lluny, el poble de Vilademuls.
Ara el camí segueix en mig de camps de cereals i es va apropant al poble, quan ja hi som a prop, el camí fa una marrada a l’esquerra, per a revoltar un camp i torna a entrar al bosc.
Finalment desemboca a la carretera local de Vilademuls al veïnat de Monells.
Carretera que seguirem fins arribar novament al punt d’inici d’aquesta bonica, fàcil i recomanable, excursió.

HORARIS.
De Vilademuls a la Torre Descall o Quarantella: 1h 05mn
De la Torre a l’església de Sant Marçal de Quarantella: 05mn
De Sant Marçal a Sant Julià de Galliners: 1h 10mn
De Galliners a Sant Baldiri: 35mn
De Sant Baldiri a Vilademuls: 40mn (amb visita a la part alta del poble)
TOTAL: 3h 35mn

També podeu seguir aquest itinerari i d'altres al mur:
https://estanysicims.blogspot.com/2020/07/vilademuls-torre-i-sant-marcal-de.html

O bé, prement directament aquí sota a: "veure més"