Viladordis, la Salut - Tines del Llobregat - Sant Benet de Bages - Riu Llobregat - Canal de la Mina

Sortim des de l’ermita de la Mare de Déu de la Salud de Viladordis, per una ample camí (com pràcticament tot el recorregut) i anem baixant per les Marcetes, cap a la cinglera de la Roca Tinyosa, que davallem per un dret corriol fins que arribem al riu Llobregat, en el tram anomenat la gola del Bigaire, des d’on girem a l’esquera per seguir el camí cap a les Hortes i la zona dels Tres Salts, passant a l’altre riba per la passera del Tres Salts.
Girem a la dreta i de seguida deixem el camí, per anar cap a la Casa de les Tines, agrupació de tines alineades, que contemplem pel davant, ja que la casa està tancada. Tornem al camí i anem trobant successivament, la tina Llobregat o dels Tres Salts, les tines de les Solanes i la tina del camí de les Generes. A partir d’aquí, el camí es va enfilant suaument fins als plans de les Generes, on comença a davallar el camí fins arribar al pont de les Generes.
Creuem el pont i anem cap al Monestir de Sant Benet de Bages, que no podem visitar interiorment, donat que només accepten visites concertades. Donem mitja volta i encarem ja el camí de tornada, anant altre cop al pont de les Generes, però no el creuem ja que seguim el camí de la dreta, paral•lel al riu Llobregat fins a la caseta i resclosa de la Mina.
Seguim un tram del canal de la Mina, però el deixem de seguida per enfilar-nos per un camí primer i després per un corriol que puja cap al serrat del Carnisser des d’on, en poca estona arribem al punt de sortida de Viladordis.

Les tines.-
Són construccions que estaven situades enmig de les vinyes i que servien per transformar el most en vi. En els segles XVIII i XIX, en gran part del territori del Bages, es cultivaven vinyes per la elaboració de vins tant pel consum propi, com també per l’exportació, doncs la plaga de la fil•loxera a França, va fer incrementar el preu del vi de forma molt considerable. Això va fer que, a més de les vinyes que ja es conreaven, fossin adaptats pel cultiu terrenys com les vessants de les muntanyes, feixes estretes, fondalades, marges de les rieres, és a dir, qualsevol tipus de terreny, encara que sigues abrupte i escarpat.
Aquesta gran explotació, va propiciar la necessitat de construir les tines junt a les vinyes, i així, s’evitava que la fermentació del vi es produís durant el transport a les masies. Bàsicament, totes estaven construïdes de la mateixa manera, doncs s’aprofitava el desnivell del terreny per construir una estructura circular o cuadrada amb parets de pedra lligada amb morter de calç i recobertes en l’interior per rajols de ceràmica que les feien impermeables. La tina es coronava amb una cúpula de pedra que les protegia de la pluja.