Viladrau (Osona): Ermita de l'Erola i castanyers monumentals.

Anem a Viladrau, volem fer una ruta per visitar els esplèndids exemplars de castanyers monumentals dels seus boscos.
Per això aparquem davant del restaurant la Solana i seguim la pista que porta cap Els Molins. Hem d'anar seguint els senyals del PR-C 205, direcció a l'Erola.
Abans d'arribar als Molins hi ha la Font de l'Avi, amb un bon raig d'aigua.
Els Molins és un edifici del segle XIX relacionat amb l'antic mas Molins. La cabana d'era està datada al segle XVI mentre que l'edifici de les corts data del segle XVIII.
Ben aviat començarem a trobar grans castanyers centenaris, al costat mateix del camí.
Sense deixar de seguir el PR, passem pel costat del Cau de les Guilles, una mina probablement, no té més de 15 metres de fondària.
Arribem al mas de Can Bosc. És una masia del segle XVIII relacionada amb l'antic mas Can Bosc que probablement formava part dels 82 masos que existien en el municipi pels volts de 1340, segons consta en els documents de l'època.
Al costat del camí hi ha la Font de Can Bosc, dins d’una volta de totxo excavada a la terra amb bancs de pedra a cada costat. Aquesta no raja.
Poc després passem per la riera de l'Erola, avui amb molt poca aigua. Hi ha una passera per quan va plena, que avui no fa cap falta. És un indret idíl-lic, amb un gran castanyer i un petit rec d'aigua que va a parar a una bassa.
Continuem pel PR fins a l'ermita de la Mare de Déu de l'Erola.
És un edifici de planta rectangular. A més de la capella situada al costat sud de l’edifici, s’hi troba aferrada la casa de pagès amb un hort al costat de ponent. A l’entrada de la capella hi ha un atri o vestíbul obert a l’exterior per dos portals arquejats. A la cantonada exterior, entre els arcs, hi ha un rellotge de sol. Hi visqueren pagesos fins al 1956. A l’ampit d’una finestra figura la data 1664, a la biga de fusta 1689 i a la llinda de la porta de la casa 1641. La casa de l’Erola surt documentada des de l’any 1582 i fou construïda com a residència per als ermitans de Sant Segimon, hi vivien des de l’1 de novembre fins a l’1 d’abril quan el fred feia difícil la vida al Santuari.
Ara recularem uns metres per anar a trobar un petit corriol sense senyalitzar, que s'enfila muntanya amunt.
Ben aviat comencem a trobar grans exemplars de castanyers centenaris, l'un darrere l'altre. Ens trobem davant un dels conjunts de castanyers més impressionants del Montseny. Tres-cents anys o més, contemplen aquests magnífics arbres. L’indret és ple de màgia, ja que en qualsevol moment sembla que hagi d’aparèixer un follet de l’interior de l’escorça dels castanyers.
El camí ens porta de nou a trobar-nos amb la riera de l'Erola, amb unes raconades fascinants. El camí és ple de castanyers centenaris, a cada costat, no saps a on mirar.
Tot pujant entrem a una fageda i grans faigs s'alternen amb els castanyers.
Camí amunt trobem una pista més ampla, sembla que l'hagin netejat i arranjat fa poc, i la seguim cap a l'esquerra per iniciar el camí de tornada.
La pista ens porta fins a les ruïnes del Corral de Can Bosc. Encara anem trobant grans exemplars de castanyers, però barrejats amb alzines i cada cop menys.
La pista ens condueix finalment fins a Can Bosc, de nou. I a partir d'allà recuperem i desfem el camí de l'anada fins a l'aparcament de la Solana.
Si voleu fer aquesta ruta i podeu, feu-la a la tardor, és magnífica!