Viladrau-Mare de Déu de l'Erola-Sant Segimon-Matagalls-Sot de les Cordes

Si et posiciones sobre " Veure més " (color blau) que es troba al final de la descripció del recorregut, podràs veure tot el àlbum de fotografies d'aquesta sortida...
Ruta feta amb els companys dels hh el 06 de Desembre del 2008.
Itinerari dur, que transcorre pel vessant nord del Matagalls. Passant per la castanyeda Gran de Can Gat, Sant Segimon i la Creu de Matagalls, són indrets sorprenents, fent la baixada per l’escabrós “Sot de les Cordes” que és espectacular. El paisatge rocós i encinglerat que cal travessar dóna un punt d’emoció a l’excursió.
Situats a la plaça Major de Viladrau, baixem per l’hostal Bofill, a on tenim reservada taula per dinar acabada la ruta, prenem el carrer de Sant Segimon i baixem al fons de la vall, on un camí ens porta fins Can Torrent, mas bastit en el fons de la vall, al peu del torrent dels Vernets. La pista creua la riera i s’enlaira per l’obaga del serrat de Rosquelles, trobem una cruïlla a la dreta senyalitzada amb: la font de l’oreneta, la visitem i tot seguit agafem un camí que avança sobre la font, entre castanyers, pins i alzines.
A uns vint minuts de la sortida trobem el Molí de Baix, edifici en ruïnes al peu de la riera Major, que travessem per un pont de pedra, ara ens anem allunyant de aquesta riera. Passem per la font dels Molins i pel mig de la masia de els Molins (masia molt gran i abandonada). Seguim una pista forestal molt ampla i ven arrengada una bona estona fins trobar un camí a l’esquerra de desembosc, que prenem, aquest s’enlaira suaument per passar entre roures fins el Sot de la Creu d’en Borrec.
Aquí seguim la pista forestal que transcorre entre roures i comencem a trobar els primers castanyers grossos. Arribem a Can Bosc, gran masia al peu de la muntanya. La pista passa per mig del mas, i baixa suaument, deixem la pista que segueix a la dreta i baixa a Cal Gat i enfilem suaument a l’esquerra fins trobar el torrent de l’Erola.
Aquest torrent és força cabalós, que davalla del Sot de les Cordes. el creuem i continuem el camí per costat d’una bassa. A partir d’aquí caminem entre castanyers fins arribar a la Mare de Déu de l’Erola, capella de planta rectangular (15x10) aixecada en un pla a peu del vell camí a St. Segimon, coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana de migdia. Està constituïda per un petit santuari, i adossada a ell l'habitatge destinada als ermitans, que consta de planta i primer pis. S'hi observen diverses fases constructives. és tenen notícies des de l'any 1571, època en què ja consta erigit i amb terreny propi. Protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Continuem camí, que ara, esdevé pedregós i descarnat i s’endinsa de nou al bosc, entrant dins la Castanyeda Gran de can Gat amb un gran nombre de castanyers monumentals, un dels quals és un dels més corpulents del Montseny.
Continuem la pujada i a l’entrada de la fageda, al peu d’uns boixos trobem la font de l’Or. Seguim pujant per la fageda i travessant una tartera el bosc s’aclareix i ens deixa contemplar la vall, on destaquem els masos de Cal Gat, can Bosc i la Sala (casa nadiua del bandoler Serrallonga).
Passem davant de l’Oratori, construït en un serradet que s’aboca al torrent de l’Oratori. Dedicat a Sant Camil de Lel.lis. Des de aquí són visibles Sant Segimon i l’ermita de Sant Miquel.
El corriol, pedregós avança cercant el torrent de l’Oratori, rierol cabalós que davalla de la font de Matagalls, indret ombrívol i agradable. Ara el corriol emprèn una pujada forta i sostinguda, fen moltes ziga-zagues, bonic tram anomenat les Marrades.
Un petit collet herbat sota el camí, ens permet admirar tota la vall fins els Pirineus, estem al Collet de l’Estornell, Sant Segimon és 100 metres més amunt que arribem en 8 minuts.
Sant Segimon esta situat á 1.260 metres. Segons la llegenda, el primer santuari hauria estat construït aprofitant coves naturals. En aquest primitiu santuari va fer penitència el rei de Borgonya Sant Segimon, entre els anys 516 i 520, que després de ser destronat es convertí en ermità i penitent i va donar nom a aquest temple muntanyenc.
Es té noticia documental del santuari, l'any 1290. L'actual santuari i hostatgeria pertany als segles XVII i XVIII quan els ermitans abandonaren definitivament les capelles a les coves de la cinglera. Amb la desamortització de bens eclesiàstics de Mendizábal, l'any 1837, va ser adquirit pels propietaris de la veïna masia de Can Gat. En els darrers anys, el santuari obria del 1 de maig al 31 d'octubre, data en que els ermitans es retiraven a l'ermita de l'Erola, a fi de no quedar isolats per la neu i el fred.
Des de Sant Segimon agafem la pista en direcció a Coll Formíc i de seguida arribem al coll de les Tres Creus a on esmorzem, un cop recuperat forces enfilem el camí a Sant Miquel de Barretons, que degut a les obres de Sant Segimon l’han desviat fins passat el coll de les tres Creus, a mà esquerra i amb unes pintades de color verd fluorescent (molt llampant). Un camí pedregós i descompost que remunta amb forta pendent fins la penya on s’alça la capella.
Sant Miquel dels Barretons, 1.300 metres es una petita capella del segle XVI, construïda en el cim d’una agulla granítica, suspesa damunt de Sant Segimon. El nom li ve dels barrets que penjaven a l’interior i que guarien el mal de cap a qui se’ls posava.
A partir d’aquí descobrim un nou paisatge, més obert, dominat pels lloms herbats, que va remuntant la serra a prop del llom, fins el pla dels Ginebres, que com el seu nom indica, és ple de matolls de ginebró. Ja s’albira la creu i cim del Matagalls i nosaltres anem seguin pel camí més curt per arriba-hi, deixant el collet de la font de Matagalls, que ens queda a l’esquerra i per fi, arribem al cim del Matagalls desprès de 4h. 20 minuts des de que vàrem començar a Viladrau.
Des de el cim, 1.697 m. tenim molt bona vista de les Agudes i de les Guilleries amb Viladrau presidint la vall. Aquí dalt fa molta fred, fotos a dojo i comencem a baixar, ara tot carenejant, deixem el camí de la font de Matagalls, que ens ve per l’esquerra i seguim per l’anomenada serra de Salaverds, sense camí, entre prats i ginebrons.
Anem girant sempre a la dreta, per anar a passar per dins una fageda, tot flanquejant el vessant del turó del Mig. En assolir un contrafort rocós es descobreix l’amfiteatre de cingles que conformen el Sot de les Cordes. El rierol s’esmuny a gran fondària, barem tenir la sort de veure’l tot glaçat, era impressionant!!. Al davant, el contrafort del turó Gros, per on llisca una llarga tartera.
El corriol passa enfilat sobre les timbes del torrent (anem amb compte en aquest punt) i segueix a diferents nivells i amb força pedruscall, fins arribar a una fageda que baixa amb fortes i ràpides giragonses, fins el pla de Malataup. Girem a la dreta per anar a passar pel mig d’el Pujol de Muntanya, masia important que travessem. Sortint de la masia deixem el camí principal i ven fressat que ens portaria a cal L’Aremany, agafem un camí estret a l’esquerra, que baixa a buscar la riera Major i que va seguin el curs del riu fins al pont del Noguer.
Del bonic pont de pedra del Noguer, enfilem la pista que passa davant el important casal d’el Noguer, i tot seguit, caminem pels carrers de la zona residencial de Viladrau fins arribar al aparcament. Ara resta dinar a l`Hostal Bofill, donant per acabada aquesta impressionant i a la vegada “durilla” (per la llargada i desnivells), sortida.
Salut i bones caminades!!