VILADRAU - MATAGALLS PEL SOT DE LES CORDES, TORRENT DELS RENTADORS i GORG NEGRE / Font dels Cims. Sant Segimon

Preciosa excursió, cercant l’ombra de la cara nord del Montseny. La pujada des de Viladrau fins el Matagalls passa per la castanyeda del Torrent de l'Erola i pel Sot de les Cordes, i la tornada per Sant Segimon, Torrent dels Rentadors i Gorg Negre de Viladrau.

▪︎INICI: Aparcament "La Solana", situat poc abans d'arribar al nucli de Viladrau, des de Seva, davant del Restaurant La Solana dels Molins (Viladrau, Osona, Serralada Prelitoral, Parc Natural del Montseny).

▪︎RECORREGUT (ruta en sentit horari): Aparcament La Solana - Pont del Molí de Baix - pista fins trencall a l’esquerre (pal indicador “L'Erola i Matagalls”) - Caminarem paral•lels a la riera i trobarem més Pals indicadors del PR- C205. Tram d’ombra, amb falgueres i molsa - Creu d'en Borrec - Mina del Cau de les Guilles al marge esquerre del camí.
Passem pel costat de la masia de CAN BOSC, on també hi ha un abeurador / font, taponat.

Arribem a l’Ermita de MARE DE DÉU DE L’EROLA.

Un cop vista l’ermita, reculem uns metres des d’on hem vingut i prenem un corriol imperceptible, que després d’unes quantes embardissades desemboca a la preciosa CASTANYEDA (camí amb fites): castanyers monumentals impressionants, és una zona preciosa i ombrívola. Anirem pujant sota l'abric dels castanyers, i paral•lels al Torrent de l'Erola, en ombra. Ens desviarem fins un petit salt d'aigua i gorg ("Salt del Torrent de l'Erola") ; Castanyer-cova (esberlat) - COLL D’ÀLIGUES: continuar a la dreta.

PLA DE MATALAUP. Arribem al peu d’un gran faig, on cal desviar-se pel corriol de més a la dreta. Ens anem trobant fites de pedra i marques vermelles als arbres. El terra està encatifa de fulles de faigs, que atorguen una bona. El camí va pujant fent ziga-zagues, ara és pedregós. Les vistes a la vall s’obren de sobte, i als nostres peus albirem Viladrau. Passarem al costat d’un parell de tarteres. Ens desviem uns 50 metres del camí fitat per anar a veure un petit gorg amb salt d’aigua, al racó del Torrent.

EL COLLELL (Canal del Sot de les Cordes) - Tartera i toll (barrancada). El camí va girant a l’esquerra en pujada i entre pedres, ben dret i vertiginós, però sense problemes.

SOT DE LES CORDES. Travessem el Torrent de l’Erola, per la part superior: les vistes a la vall són un xic aèries. Coll: roca amb vistes a Viladrau i a la plana de Vic. Continuem amunt. Costa intuir per on seguirà el camí, entre tanta paret de pedra vertical. El corriol, en zigazagues, arriba finalment dalt de la carena: estem al COLL D'ORDIALS (1471m) bonic coll planer i herbat, perfecte per fer un mos.

Ens atansem fins el TURÓ DEL COLL D'ORDIALS (1487m): i divisem Sant Segimon i Sant Miquel dels Barretons a l’altra banda de la vall.

Seguim pujant pel sender fitat, i aviat anirem paral.lels a un riu. És la zona coneguda com ELS SALAVERDS. Quan ja s'albira el Matagalls, localitzem un abeurador i al costat la FONT DELS 100 CIMS o DEL PRAT XIC (força amagada). És un monòlit preciós al costat del torrent, fet amb pissarra i la figura metàl.lica d'en Patufet al capdamunt (un pastoret amb esclops). La font és del 1981, i està dedicada a Josep Maria Folch i Torres. Raja per una forca de dimoni d’acer inoxidable, d’on surt un canó d’aigua fresca i deliciosa! : -)

Cim del MATAGALLS (1.696m), on hi ha la gran creu del Matagalls.

Iniciem el retorn pel PLA DE LES SALERES VELLES, on anem trobant pals indicadors del PR-C 205 (ull, vigilar de no seguir els pals indicadors del GR-5 que van a Collformic) - COLLET DE LA FONT - Pla dels Ginebres - COLL SAPRUNERA (1393m) - Turó de Collsaprunera (1407m): vistes de ben a prop a Sant Miquel dels Barretons i Sant Segimon.

Baixem a la bonica ermita de SANT MIQUEL DELS BARRETONS, encinglerat en una agulla rocosa, i en estat força deteriorat.

Seguim baixant per un corriol una mica tapat de vegetació, on hi ha una cavitat amb aigua, fins la COVA DE L'ERMITA de Sant Segimon (tancada amb una reixa), al costat d'un balcó per contemplar el paisatge, buit per sota.

El Santuari o Monestir DE SANT SEGIMON està tancat per restauració i no s'hi pot accedir (malgrat no entenc què fan aquestes reixes després de diversos anys de rehabilitació que sembla estar aturat, i al bellmig del Santuari hi ha un llit elàstic per saltar i roba tirada pel costat ¡!!).

Tornem a pujar cap a Sant Miquel dels Barretons i després d'enllaçar novament amb el PR-C 205, baixarem fins el COLL DE LES TRES CREUS. [Aquí, opcionalment, ens podem apropar al Restaurant "La Posada", que està fora del Santuari de Sant Segimon].

Del Coll de les 3 Creus surt un caminet força discret, que baixa fins el TORRENT DELS RENTADORS, afluent de la Riera de Sant Segimó (conca del riu Ter). Temps ençà s’hi extreien ametistes d’aquest torrent engorgat i de la seva profunda vall. El Montseny es coneix com « la Muntanya dels Ametistes » pel Poeta Guerau de Liost, que es va inspirar en el Torrent dels Rentadors.

Creuem el torrent a gual per les pedres, fins l’altra banda. Ara, el camí (amb senyals vermells i fites) serà un constant puja-baixa dins de fagedes magestuoses i corprenedores, catifes de fulles, marrades, petits gorgs, vistes amunt cap a Sant Segimon i cap a la vall de sota, en zona molt feréstega. El corriol va davallant al costat del Torrent dels Rentadors - Pla de les Lloses - Agulla de Castellfitó. Després de davallar per unes marrades ens trobem el trencall al GORG NEGRE DE RENTADORS: salt d’aigua preciós amb un gorg a sota, amb l'aigua molt cristal•lina i peixos transparents. La cascada estreta i llarga deu tenir uns 15 metres. Com a moltes llegendes de Gorgs Negres, es diu que era l'amagatall de les Dones d'Aigua del Montseny, conegudes a Viladrau com les "Paitides".

Continuant pel corriol, trobarem una bifurcació que fa una corba tancada de 180 graus a la dreta; pont de Can Gat. Atenció que passarem per algun filat i creuarem la riera per damunt de pedres, seguint paral.lels al torrent. La zona és molt verda, i el caminet d’herba va pel mig. Aquí hem vist un teixó corrent pel caminet verd, davant nostre, una bona estona!!!

Després d’un tram en lleugera pujada trobem una bifurcació de la pista, amb un rètol cap a l’”Erola”: obviem aquesta desviació a la dreta, doncs nosaltres seguirem cap a l’esquerra, just passat el filat, per un corriol que va paral.lel a uns camps i passa al costat d’una masia i després arriba a LA SALA: gran masia de Viladrau, amb torre de defensa, i casa natal del bandoler Joan Sala, conegut com "SERRALLONGA".

Seguint cap a la dreta, travessarem de nou la riera, i aviat, enllaçarem amb el mateix camí de l’anada, girant a la dreta i en breu arribant a l’aparcament de La Solana, finalitzant aquesta meravellosa ruta.

~~~~~~~~~~~~~~

CURIOSITATS:
* Santuari de Sant Segimon i Sant Miquel de Barretons. "L’origen del Santuari de Sant Segimon es remunta al segle XIII quan es va construir una capella tot aprofitant la cova que, segons diu la tradició ,va ser habitada per Segimon, rei de Borgonya, que hi va fer vida d’ermità. Al llarg de la seva història ha patit destruccions i incendis. Actualment està en procés de restauració d’una part del conjunt. Visiteu la cova de Sant Segimon que queda al nord-est de l’edifici. L’ accés al recinte està restringit. Sant Miquel de Barretons és una ermita enfilada dalt d’un roquissar a 1300 metres sobre el Santuari de Sant Segimon. El sobrenom de Barretons li prové d’uns barrets de palla que s’hi guardaven, que segons una creença, guarien el mal de cap. L’ermita data del 1550. Per arribar a l’ermita, un cop sou a la cova, agafar un corriol que s’enfila amunt."
http://www.turisme-montseny.com/ca/cultura/santuari-de-sant-segimon-i-sant-miquel.html"

El Santuari es troba damunt d’uns penya-segats a la vessant de ponent del massís del Montseny, a una altura de 1.230 metres. Està documentat des del 1290. Des del segle XV es té constància de la presència d’ermitans, que durant l’hivern baixaven al santuari de l’Erola. L’any 1775 es beneeix l’actual església, començada el 1732. El 1810 un destacament de soldats francesos, va arribar al Santuari perseguint els sometents de Viladrau, i s’incendià l’església i l’hostatgeria. Des del 1936 el Santuari està pràcticament abandonat i en lamentable fase de runes, malgrat el tímid intent de reforma l’any 1960. L’any 1998 s’inicià una nova restauració per part dels propietaris de Can Gat. Les pintures romàniques de l’absis es troben al museu episcopal de Vic i és curiosa la presència de teules pintades al santuari i a l’albergueria. Les restes de l’obra vella se situen en una cova a llevant de les edificacions fetes posteriorment. En aquest lloc s’hi troben les restes d’un gran arc que formava part de la capella. Vora aquest indret hi ha una altra cova habitada pels antics ermitans i que rep el nom de Cementiri. El primer edifici que trobem en arribar al Santuari se l’anomena Cap de la Costa. A començaments del segle XX hi havia el costum d’anar-hi en processó pe a demanar pluja quan hi havia sequera; i el 30 d’abril, per honrar el Sant, s’hi feia una missa solemne. Entre el santuari i la cova hi havia unes dependències per al bestiar, ara reconvertides amb apartaments. Vora el santuari s’hi troba una cova, la cova de Sant Miquel dels Sants, on s’extasiava a l’edat de vuit anys, el místic vigatà." https://parroquiadeviladrau.wordpress.com/historia/sant-segimon/
* COVA DE L'ERMITA DE SANT SEGIMON: Petita cavitat de 8m de profunditat, on hi ha restes de la capella primitiva (l'oratori). Ermita troglodítica de l'alta edat mitjana de la qual documentalment es tenen noticies des del 1290.

* COVA DE SANT SEGIMON: Cavitat de 5,75 metres de recorregut i una amplada de 3,20 metres, mentre que l'alçada no supera els 2,70 metres. S'hi accedeix per una porta de llinda plana de 1,30x0,67 metres. L'interior té forma de cúpula (aparença d'iglú), i s'hi conserven restes d'un possible altar. Encara que coneguda d'antic a la zona, les primeres dades espeleològiques publicades són aportades per Francesc Roma, Ferran Cardona i Jordi Vilallonga que la visiten entre la tardor del 2013 i l'estiu del 2014. L'origen tant d'aquesta cavitat com la d'altres properes, sembla ser la de l'explotació minera, probablement d'ametista. http://www.espeleoindex.com/
"Cavitats d’origen antròpic, tot i que ni l’estudi geològic ni la documentació històrica no han permès establir amb claredat la seva cronologia ni la seva funcionalitat. Només s’ha pogut resseguir una part de la historia de l’anomenada cova de Sant Miquel, reutilitzada com a espai de devoció popular a finals del segle XIX. El conjunt que s’estudia ha estat fins a l’actualitat pràcticament desconegut"" https://excursionismecientific.wordpress.com/category/montseny/"

* GORG NEGRE del Torrent de Rentadors o Rentadores, a Viladrau: “Els gorgs negres sempre han estat motiu de llegendes i contalles en l'imaginari popular. El Montseny en té cinc o sis d'importants, encara que almenys un d'ells, el d'Hostalets de Balenyà a la riera de Sant Jaume, ha desaparegut engolit per una pedrera. Vam considerar interessant dedicar una sèrie de matinals per conèixer-los, ja que tots ells tenen el seu misteri i la seva bellesa, si més no pel lloc on es troben. Sens dubte el Gorg Negre del torrent de Rentadors és el més impressionant i colpidor de tots; bé mereixeria ser més conegut, força més que el famós de Gualba, però, fora dels que es dediquen al barranquisme, molt poca gent sap on es troba. Per altra banda el torrent de Rentadors és d'una espectacularitat única la Montseny. Si us decidiu a fer aquest itinerari estic convençut que no en sortireu decebuts.” http://www.xtec.cat/~probert/it/montseny/matinals/rentdrs/cat.htm

Nota: El Descens de barrancs del Torrent de Rentadors actualment està prohibit pel Parc Natural del Montseny.