Vilafant - Repte Dr Soler - Novembre 2020 - Vilafant

Camí de les Tres Cases

Camí de Can Comelles

Camí de la Garriga

El Rissec

Dreta

Vilanant - iniciem el repte Dr Soler

Olivets de l'Alquer

Olivets de l'Alquer

Bosc de Can Pujades - Coma Forcada

Bosc de Can Pujades - Coma Forcada

Bosc de Can Pujades - Coma Forcada

Rissec

Les Garrigues

Canigou

Pla Vinyers

Les Garrigues

Pla Garriga

Barraca de pedra seca

Les barraques i les cabanes constitueixen l’exemple més destacat de construcció de pedra seca realitzat per la pagesia, utilitzant la major part de les vegades les pedres que afloraven als camps en les feines preparatòries per al conreu. La tècnica consistia en bastir la barraca apilant les les pedres sense cap tipus d’unió (ciment, guix o calç).

Monolit homenatge a Joan Sibecas - Camí de Llers a Vilanant

Joan Sibecas i Cabanyó (Vilanant, 28 de gener de 1928 - Avinyonet de Puigventós, 20 de febrer de 1969) va ser un pintor català i el creador i primer director de l'Escola de Dibuix i Pintura del Casino Menestral Figuerenc.

El Rissec

Devesa de la Cloquella

Devesa de la Cloquella

Arribant al final del repte Dr Soler

Vilanant - carrer del Bosc

Santa María

L'església de Santa Maria està situada al centre del poble, en una zona elevada que la permet veure des dels afores del poble amb més facilitat que des de davant mateix. És un temple de planta basilical, amb tres naus i una capçalera formada originàriament per tres absis, el central rectangular i els laterals de ferradura. D'aquesta capçalera triabsidal se'n conserva l'absis rectangular. Tota la façana des del timpà cap amunt està coberta per una capa de pòrtland. La porta és d'arc de mig punt formada per carreus irregulars i a sobre d'aquesta trobem tres finestres una de les quals ens permet veure el seu parament original, però no les altres dues.L'aparell de l'església que resta visible ens permet identificar filades d'opus spicatum . De l'antiga capçalera triabsidal del temple, en resta avui només l'absis central de planta rectangular. Aquest absis queda en l'exterior dins un pati particular. L'absidiola meridional fou destruïda en construir la sagristia, probablement els segles xvii-xviii. La torre campanar del segle xix s'alça sobre l'absidiola septentrional, de la que s'han conservat importants vestigis com podem veure en la base i a l'interior de la torre. El campanar és de planta quadrada i té a la part alta arcades de mig punt, i es remata amb una coberta en forma de piràmide. L'edifici era originalment una construcció preromànica de planta basilical de tres naus amb tres absis, el central rectangular i els laterals de ferradura. La seva data de construcció se situa probablement entre els segles IX-X. L'església de Santa Maria de Vilanant apareix documentada des del 1018. La sagristia data dels segles xvii-xviii i el campanar va ser bastit durant el segle XIX. En un procés de reforma realitzat vers el 1928, l'interior i l'exterior del temple es van cobrir d'una capa d'arrebossat que va amagar els paraments originals. El 1970 es van fer treballs de neteja en una petita part dels murs, que van permetre descobrir uns fragments d'aparell del parament de migdia i van deixar veure l'existència de dues obertures anteriorment amagades per la calç, així com un parament alt-medieval en l'absis central.

Corriol entre camps d'en Xela i Mas Tarascó

Camí de Taravaus

Trevassant el Manol, amb aigüa als peus

Castell d'Avinyonet - Església de Sant Esteve

Els vestigis que resten del Castell d'Avinyonet estan situats a la banda de migdia de l'església parroquial. L'edifici més notable que ha arribat dempeus als nostres dies, és de planta quadrangular i ha estat retsuarat en diferents llocs, ja que encara avui està habitat. Entre aquesta construcció i el mur meridional de l'església, hi ha un llenç on s'obre un gran portal d'arc de mig punt adovellat, que segurament correspon a l'entrada principal a la fortalesa. Aquest portal dóna lloc a un recinte limitat a ponent per restes de fortificació, a migdia i llevant per l'edifici del castell esmentat i al nord per l'església. L'edifici principal del Castell-Comanda en la seva façana de llevant posseeix restes de talús, on s'han practicat obertures modernament. Altres restes es troben al sud i a la vora de la façana romànica de l'església. Es tracta de vestigis del recinte murat que enllaçaven amb els que trobem en diferents punts del nucli antic de la població. El més notable és una torre de planta quadrangular de la que resta la meitat inferior i un pany que s'hi afegeix.[1] Les restes que conservem avui del castell-comanda d'Avinyonet presenten elements que pertanyen a diferents etapees constructives. Es creu que els elements més antics corresponen a la torre quadrada i al tros de mur que s'hi afegeix. Castell termenat. Documentat el 1090. Més tard fou una comanda templera. La documentació més antiga trobada relativa al castell d'Avinyonet data del segle XI, en concret de l'any 1090, en què apareix esmentat Berenguer d'Avinyó. Hi ha també documentació dels segles xii i xiii. L'any 1234 el castell va passar per donació a l'ordre de la Mercè, i poc més tard a l'ordre de l'Hospital, que el 1257 el va fer centre de la Comanda de l'Hospital, documentada fins al 1804. Les restes conservades responen a diverses etapes constructives: segurament els vestigis més antics són els paraments situats al costat de ponent del temple parroquial, datables als segles X-XI. L'edifici de planta quadrangular situat prop del mur de migdia de l'església conserva una part del parament que segurament correspon als segles XII-XIII, i el mur on es troba el portal adovellat pot ser datat en època posterior, probablement dintre dels segles XV-XVI. L'església de Sant Esteve està situada al centre del poble. És un edifici de grans dimensions, d'una nau i planta rectangular. Conserva elements d'èpoques diverses, que corresponen principalment a dues etapes constructives (segles XII-XIII i segle XVIII), així com la fortificació del temple amb murs emmerletats i atalussats que indiquen la seva integració al castell veí. Els merlets, perfectament conservats, presenten els garfis dels mantellets Del període romànic és el frontis, convertit en capçalera des del segle xviii, en canviar-se l'orientació del temple. L'antiga portalada es troba actualment tapiada i només se'n pot observar la forma de l'arc de mig punt de l'arc exterior. Al centre de la façana hi ha una finestra atrompetada d'arc de mig punt, i a la part superior un campanar de paret de dos pisos amb arcs de mig punt. La façana actual està situada a llevant i mostra el timpà corresponent a la portalada romànica encastada al mur, damunt la porta rectangular d'accés. L'interior és cobert amb volta de llunetes i decorat amb motllures

Camps de la font

Camí de les Tres Cases - Camp de Polo

El Club de Polo Ampurdán es va crear l’any 1987 a Figueres, per a completar l’oferta de clubs de polo de Catalunya i així satisfer la demanda creixent de jugadors d’aquest esport. Des de llavors, els club dona la benvinguda cada any a jugadors i jugadores internacionals de polo, així com a jugadors professionals de renom, que participen en els tornejos que se celebren durant tot l’any.