Activity

Vilafranca del Penedès, Les Cabanyes del Penedès, Muntanya de Sant Jaume, Vilafranca, 02-01-19

Download

Trail photos

Photo ofVilafranca del Penedès, Les Cabanyes del Penedès, Muntanya de Sant Jaume, Vilafranca, 02-01-19 Photo ofVilafranca del Penedès, Les Cabanyes del Penedès, Muntanya de Sant Jaume, Vilafranca, 02-01-19 Photo ofVilafranca del Penedès, Les Cabanyes del Penedès, Muntanya de Sant Jaume, Vilafranca, 02-01-19

Author

Trail stats

Distance
4.67 mi
Elevation gain
328 ft
Technical difficulty
Easy
Elevation loss
328 ft
Max elevation
921 ft
TrailRank 
62 5
Min elevation
644 ft
Trail type
Loop
Time
one hour 17 minutes
Coordinates
442
Uploaded
January 2, 2019
Recorded
January 2019
  • Rating

  •   5 1 review

near Vilafranca del Penedès, Catalunya (España)

Viewed 3788 times, downloaded 99 times

Trail photos

Photo ofVilafranca del Penedès, Les Cabanyes del Penedès, Muntanya de Sant Jaume, Vilafranca, 02-01-19 Photo ofVilafranca del Penedès, Les Cabanyes del Penedès, Muntanya de Sant Jaume, Vilafranca, 02-01-19 Photo ofVilafranca del Penedès, Les Cabanyes del Penedès, Muntanya de Sant Jaume, Vilafranca, 02-01-19

Itinerary description

CAT, CAST.

CAT.

Sortida desde el parking de terra de L´hospital de Vilafranca i agafém el camí de la Pelegrina i l´antic camí de la Via Augusta i seguím indicaciò fins arribar a Les Cabanyes del Penedès, un cop arribem al poble em d´anar en conte ja que em d´atravessar la carretera, iniciém pujada per pista de terra i corriol fins que arribém per la carena ala muntanya de Sant Jaume, seguím per pista ample entre vinyes fins a arribar a l´inici de la marxa.

CAST.

Salida desde el parking de tierra de El hospital de Vilafranca y tomamos el camino de la Peregrina antiguo camino de la Vía Augusta y seguimos las señales hasta llegar a Las Cabanyes del Penedès, una vez llegamos al pueblo tenemos que ir con cuidado ya que de cruzar la carretera, iniciamos subida por pista de tierra y sendero drguimos por la cresta de la montaña de Sant Jaume, seguimos por pista ancha entre viñedos hasta llegar al inicio de la marcha.

Waypoints

PictographPicnic Altitude 782 ft
Photo ofMuntanya de Sant Jaume Photo ofMuntanya de Sant Jaume Photo ofMuntanya de Sant Jaume

Muntanya de Sant Jaume

La Muntanya de Sant Jaume és una serra situada entre els municipis de Pacs del Penedès i de Vilafranca del Penedès a la comarca de l'Alt Penedès, amb una elevació màxima de 298 metres.

PictographWaypoint Altitude 816 ft
Photo ofGir Esquerra Photo ofGir Esquerra Photo ofGir Esquerra

Gir Esquerra

Gir Esquerra

PictographWaypoint Altitude 795 ft
Photo ofLes Cabanyes del Penedès Photo ofLes Cabanyes del Penedès Photo ofLes Cabanyes del Penedès

Les Cabanyes del Penedès

Les Cabanyes Vilobí del Penedès Organització i govern • Alcalde Francesc R. Olivella i Pastallé Les Cabanyes és un municipi de la comarca de l'Alt Penedès. Està situat al nord-oest de Vilafranca del Penedès. És un terme molt reduït. És accidentat al sud de la muntanyeta de Sant Pau. Es tracta d'un terme bàsicament agrícola. Contingut 1 Història 2 Fills il·lustres 3 Demografia 4 Referències 5 Enllaços externs Història L'orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem s'establí a l'església romànica de Sant Valentí cap al 1135 i hi instal·là la comanda de Sant Valentí de les Cabanyes, la primera que l'orde fundava al Penedès i una de les primeres cases a tot Catalunya. Adquirí riqueses per moltes de les donacions que va rebre dels cavallers de la comarca, de les quals és significativa la de Guillen de Granada l'any 1137. L'any 1306 s'efectuà el trasllat de la comanda hospitalera a Vilafranca del Penedès. La casa pairal, Mas Gomà, va ser el lloc de naixement del Dr. Josep Torras i Bages, (1846-1916).

PictographWaypoint Altitude 756 ft
Photo ofVilafranca del Penedès, La Pelegrina, Barri de L´Espirall Photo ofVilafranca del Penedès, La Pelegrina, Barri de L´Espirall Photo ofVilafranca del Penedès, La Pelegrina, Barri de L´Espirall

Vilafranca del Penedès, La Pelegrina, Barri de L´Espirall

Vilafranca del Penedès és una vila de la vegueria del Penedès, capital de la comarca de l'Alt Penedès. El municipi té una extensió de 19,63 km² i està format pel nucli de la capital i els veïnats del Bordellet, el Molí d'en Rovira, el Carrer d'en Perepau, Can Salines i la Serreta, aquest darrer compartit amb el terme municipal d'Olèrdola. Els barris de Vilafranca són, a més del Centre de la vila, Sant Julià, l'Espirall, Molí d'en Rovira, Poble Nou, Les Clotes, Barceloneta-Sant Magí i La Girada. Els patrons de la ciutat són sant Ramon de Penyafort, Sant Jocund i sant Fèlix màrtir. La Festa Major centra bona part dels seus actes al voltant del patró, Sant Fèlix, que no s'ha de confondre amb el Sant Fèlix, prevere, que també celebra la seva festa el 30 d'agost.[2] Vilafranca és coneguda a escala internacional pels seus vins: el cava català i els vins de la Denominació d'Origen Penedès (D.O.), amb marques multinacionals com Bodegas Torres. A part del vins i caves, Vilafranca també és coneguda pels Castellers de Vilafranca i per la seva Festa Major, que compta amb un dels dracs més antics d'Europa (dels volts de l'any 1600) i una vintena de balls, entremesos i colles castelleres. Topònim El topònim de Vilafranca del Penedès fa referència al fet que la vila era emplaçada dins l'àmbit de les franqueses establertes a Olèrdola o al Penedès al segle XI, i a la formació de la vila després del fracàs de la restauració d'Olèrdola, antiga capital de la regió, després de la invasió almoràvit del 1108. Història Orígens Hom creu que Vilafranca del Penedès fou fundada cap a mitjan segle XII com a conseqüència de la decadència d'Olèrdola, ja que els seus habitants foren els primers pobladors de la vila. Es considera que va néixer entre els anys 1108 i 1151, anys en què es troba la primera referència de la Vila. Vilafranca es va fundar al voltant de l'antiga Torre Dela, la qual es trobava a prop de la Via Augusta. Des del naixement de la Vila se celebrava un mercat, fet que juntament amb les franqueses concedides, la tranquil·litat envers els sarraïns i l'impuls que li va donar el Comte de Barcelona va propiciar el creixement del primer nucli fins a esdevenir una de les ciutats importants del Principat. La distribució de la Vila era la típica d'una ciutat medieval amb el clos de la muralla, el call jueu, els gremis i la noblesa. Durant el segle XIII, Vilafranca experimenta un important desenvolupament econòmic i social, i es consolida la repoblació de la seva àrea d'influència i la seva posició puntera com a centre comercial en la confluència d'importants vies de comunicació. A més, com a vila reial rep protecció i la vegada molts privilegis, per la qual cosa es converteix en una de les poblacions de domini reial més notables de la Catalunya de l'època, i en la qual se celebra - el 1218 - una assemblea convocada per Jaume I, que reuneix la noblesa, els prelats i els representants de les ciutats i les viles. La importància territorial de Vilafranca es veu corroborada amb la formació de la vegueria de Vilafranca del Penedès i en l'establiment de diferents cases monàstiques, que converteixen la vila en un centre de gran activitat. Època medieval Capella de Sant Pelegrí (Vilafranca del Penedès) La societat medieval Vilafranca va tenir un creixement intens durant la segona meitat del segle XII. Va ser decisiva l seva situació com a via que enllaçava les terres cristianes amb les musulmanes. Com a conseqüència d'aquesta rellevància, el rei va fer donació dels drets de notaria a l'Església l'any 1188. La coincidència de les celebracions religioses amb les fires i mercats com a activitats inseparables i la concessió reial dels drets de notaria van fer que l'església de Vilafranca exercís un notable poder econòmic i jurídic. La ciutat medieval El centre de la població girava a l'entorn de la primitiva parròquia de Santa Maria, una església parroquial que va ser la primera que va integrar el gòtic. Es van construir altres edificis notables, com ara el Palau Macià, o el convent d'un orde mendicant: el convent de Sant Francesc; l'església d'un convent d'un orde militar: la capella de Sant Joan i altres edificis amb un clar protagonisme en uns fets cabdals a la història de Catalunya com ara el Palau Reial, on va morir el rei Pere el Gran, o el Palau Baltà, que la tradició diu que fou l'escenari on es va signar la Concòrdia de Vilafranca el 1461, un dels desencadenants de la guerra civil que va enfrontar la corona i la Generalitat al segle XV. Fins a la meitat del segle XIV hi ha una època de creixement de la Vila. A partir de la meitat d'aquest segle s'inicia un cicle de calamitats que marcaran tota aquesta època arreu del país. El cicle s'inicia amb les males collites. L'any 1333 és conegut com el mal any primer. Continuarà amb la pesta del 1348 i altres que van seguir. Diverses epidèmies de morbo, còlera i grip van afectar Vilafranca els anys 1530, 1558, 1564, junt amb les epidèmies cal comptabilitzar les següents guerres: la Guerra Civil (1462-1472), que va incidir fortament a la Vila, la Guerra dels Remences (1483-1486), la guerra dels Segadors (1640-1652). Època moderna Malgrat aquesta situació general, l'activitat econòmica i comercial de Vilafranca no va aturar-se, tot i que no va ser tan alta com en segles anteriors. Catalunya és, una vegada més, escenari de batalles. Vilafranca, on va arribar a residir la Junta Superior de Catalunya, va ser saquejada diverses vegades des de 1808. Un cop superada aquesta guerra, el conreu vinícola va continuar creixent a la comarca, cosa que va suposar un important creixement demogràfic. A partir de l'any 1879, la fil·loxera va devastar les vinyes i es va iniciar una espectacular davallada econòmica i una considerable disminució de la població. Malgrat tot, abans d'acabar el segle la viticultura va tornar a ser la primera font de riquesa de la Vila, consolidant el seu caràcter agrícola i vinícola. El ressorgiment econòmic de la comarca de l'Alt Penedès, després del desastre de la fil·loxera, va propiciar l'arribada del corrent artístic i social que començava a implantar-se a Europa. Propietaris agrícoles i comerciants esdevenen els receptors de les tendències modernistes i impulsen edificacions d'acord amb la seva posició econòmica. La Ruta Modernista de Vilafranca forma part de les 9 Rutes Modernistes prop de Barcelona que promou la Diputació de Barcelona. Època contemporània En el període de 1950 a 1981, Vilafranca té un gran creixement. Acull diverses indústries i el sector del vi i del cava es desenvolupa àmpliament. Vilafranca és avui una de les principals ciutats mitjanes de Catalunya, un centre econòmic i comercial dotat de tots els serveis i amb bones comunicacions que l'apropen a les principals ciutats catalanes i de l'estat. En els últims anys s'ha viscut un procés urbanitzador força dinàmic, amb zones residencials destinades a acollir una gran quantitat de nous habitatges. En l'àmbit industrial, s'han instal·lat diverses empreses propiciant l'aparició de nous polígons.

Comments  (4)

  • leydy's Feb 6, 2021

    I have followed this trail  verified  View more

    Muy buena caminata por la naturaleza

  • Photo of MiquelCampe
    MiquelCampe Feb 6, 2021

    Muchas gracias por tu valoración leydy's, salut i cames!!!

  • Photo of encarna.aguilar@outlook.es
    encarna.aguilar@outlook.es Jun 25, 2023

    Muy buena caminata Miquel. Gracias por compartirla. La he hecho 👍

  • Photo of MiquelCampe
    MiquelCampe Jun 25, 2023

    Muchas gracias por tu comentario, a no parar de caminar, pero ahora hay que salir temprano por esta zona, salut!!!💪🏻💪🏻💪🏻💪🏻

You can or this trail