VILAFRANCA DEL PENEDÈS - MOJA - LA MUNTANYETA - CASTELL D'OLERDOLA - SANT MIQUEL D'OLERDOLA - VILAFRANCA DEL PENEDÈS.

Ruta circular des de la Girada de Vilafranca del Penedès passant per:
- Església de Sant Jaume de Moja (2.0 km)
- Cova de la Muntanyeta (3.7 km)
- Santa Llúcia (5.7 km)
- Forns Can Castellví (6.1 km)
- Talaia romana (7.5 km)
- Esglesia de Sant Miquel (8.0 km)
- Castell d'Olèrdola (8.5 km)
- Font de l'Alba (9.1 km)
- Font de Fontanilles (9.8 km)
- Forn del Fondo de la Seguera (10.2 km)
- Església de Sant Miquel d'Olèrdola (12.5 km)
- Capella del Sant Sepulcre (13.6 km)

PUNTS D'INTERÈS DE LA RUTA:

FORNS DE CALÇ DE CAN CASTELLVÍ:

Una de les instal·lacions cimenteres més antigues de Catalunya L’any 1899 la companyia de ciments i calç hidràulica Butsems-Fradera es va instal·lar en aquesta finca. Els forns, construïts en dues fases, són de tipus continu, és a dir, produïen sense interrupció. L’obra és de maçoneria i l’interior de maó refractari. Cada cos té la seva boca superior i xemeneia. Els edificis annexes servien com a residència temporal dels treballadors, estables i magatzems. Van romandre actius fins el 1906. Al darrera s’observa la pedrera que alimentava els seu forns amb roques calcàries, riques en carbonat de calci. Cremades a més de 900 ºC es transformava en calç. En un replà posterior hi ha les boques superiors i les restes d´una gran bassa. El material cuit era remullat per tal de precipitar la calç. Després de provocar aquesta reacció la calç s’esmicolava i garbellava. La calç, entre altres usos, servia per fer morter per la construcció, com a desinfectant en l’agricultura o per emblanquinar façanes.

NECRÒPOLIS DEL PLA DELS ALBATS:

Entorn la capella es troba la necròpolis. Actualment es coneixen prop d'un centenar de tombes antropomorfes o olerdolanes del mateix tipus que es troben a l’interior del recinte. Les sepultures estan excavades a la roca i moltes d’elles pertanyen de neonats i infants: són els albats (nadons morts abans de rebre els Sagraments o tenir ús de raó), nom que ha donat origen al topònim de l'indret.

CASTELL D'OLÈRDOLA:

Aquest enclavament arqueològic, ubicat estratègicament entre la plana del Penedès i el Garraf, és l'exemple més representatiu de l'evolució històrica de la comarca. Des de la prehistòria els seus pobladors han deixat empremta al llarg de la plataforma rocosa; vestigis de l'edat del bronze i del ferro, un poblat iber, una cisterna i una impressionant fortificació romana de caràcter militar, una ciutat medieval amb esglésies preromàniques i romàniques, un castell i tombes medievals antropomòrfiques excavades a la roca, formen part d'aquesta extraordinària mostra d'ampli ventall cronològic.

El Conjunt monumental del Castell d'Olèrdola, obert al públic des del 1971, és avui en dia una de les seus del Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC), a més a més va ser declarada Bé Cultural d’Interès Nacional l’any 1931 i Bé d'Interès Cultural (BIC), gràcies a la seva rellevància històrica, monumental i patrimonial.

CAPELLA DEL SANT SEPULCRE:

El temple del Sant Sepulcre és una capella a poc més de mig km al NE del nucli de Sant Miquel d'Olèrdola (municipi d'Olèrdola, l'Alt Penedès) declarada bé cultural d'interès nacional. La capella del Sant Sepulcre forma part d'una masia propera a la Plana Rodona.

Juntament amb l'Església de Santa Margarida del Penedès de Cantallops (Avinyonet del Penedès), és una de les dues esglésies de planta circular que hi ha a la comarca de l’Alt Penedès.

L'interior presenta cúpula semiesfèrica i fornícules a les parets de la capella i de l'absis semicircular. La construcció ha sofert diverses modificacions, entre les quals el canvi d'emplaçament de la porta d'accés, adovellada i d'arc de mig punt, que actualment es troba en la línia de façana de la masia. La capella es corona amb espadanya d'una sola obertura. Conserva part de la decoració mural interior romànica, amb representacions de personatges i temàtiques religioses.

Les notícies que es tenen de la capella del Sant Sepulcre indiquen que ja era construïda el 1061. L'orde del Sant Sepulcre hi tingué un priorat, documentat el 1175. El segle XVII experimentà modificacions en el seu interior, i en els segles XIX i XX diverses restauracions. Cap al 1954 van descobrir-s'hi, sota l'arrebossat, unes interessants pintures murals del segle XI. Fou declarat Monument Històrico-Artístic el 1974.