Vilajuïga el Cau del llop i la ruta megalitica

Avui ha minvat la tramuntana. Així me decideixo anar a veure si trobo la cova del Cau del Llop. La he vist moltes vegades indicada en els retuls, sobre tot a prop del Dolmen de la Vinya del Rei. Però fins ara no me havia decidit a anar a veure'ls.

Així, aquest matí cap a les deu, he sortit de casa amb la voluntat d'arribar-hi.

He començat per agafar el camí que passa sota el pont de la RENFE i me porta a la Coma·del infern.

He anat pujant fins l'altura de la Vinya del Rei i en lloc de torzar a l'esquerra, he seguit recte cap a la ruta de la Montanyà.

El camí s'ha anat estrenyent i cada cop pujant més fort.

Ens alguns llocs, l'abundància de grans lloses de pedra feia preveure l'aparició de dòlmens properament.

Aixi, he arribat a un indicador del Dolmen del Barranc. Però la gran massa vegetal no ma permès veure'l...

He seguit pujant, pel camí que ma semblat més net i així he arribat a un punt. Més a mort que la cova, que ma fet girar a la dreta i baixar un centenar de metres per arribar a la famosa cova.
Ha valgut la pena.

Esta sota una gran penya de perdra i amb un camí de gran inclinació devant.
Es de poca fondària, pot ser tres o tres metres i mig, però impressiona per la zona on es troba.

Decideixo anar tornant. Però el camí de tornada és tan inclinat que prefereixo desfer part del camí fet. Anar a buscar la ruta megalítica que surt de la Carena i així anar baixant per un lloc més abastable.

En el camí de retorn. he
visitat el Dolmen Caigut l i el Dolmen Caigut ll. Poc després he arribat a la carretera , a la zona de la Carena, on he pogut gaudir primer de les inscultures i després del Dolmen del mateix nom.
He seguit baixant i així he pasat pel Dolmen de la Talaia. Més tart pel Dolmen del Garrollar i així he arribat al camí de la Coma del Infern que m'ha portat a fins a casa.

Une ruta de unes dos hores i mitja.de moderada dificultat que m'ha permès descobrir nous llocs d'aquestes montanyes màgicas.