Vilajuïga - inscultures - búnquers - Canyelles - Planells - Montperdut - Omaneres 2019-04-13 7:34

Vilajuïga - inscultures - búnquers - Canyelles - Planells - Montperdut - Omaneres 2019-04-13 7:34

Aquest matí hem anat en format trio (montagut, Cuca de llum i capita haddock) a la recerca d’un parell d’interessants inscultures, un antic poble medieval i a visitar alguns dels búnquers de la zona de Vilajuïga que ens tenien que protegir de indesitjables entrades dels aliats per França després de la Guerra Civil.

Respecte els búnquers, podem trobar a Viquipèdia la següent informació: “Aquestes fortificacions pertanyen a l'extensa i àmplia xarxa de búnquers i nius de metralladora, bastides entre els anys 1940-45, que s'estén al llarg de les terres properes a la frontera i al litoral nord de l'Empordà. Aquesta va ser nomenada "línia P" o línia Peréz, encara que també és coneguda com a "línia Gutierrez", potser pel fet que el coronel enginyer Manuel Duelo Gutiérrez, va participar en una reunió relativa a la fortificació d'aquesta línia.
Realment, l'origen del nom ve donat per la posició geogràfica de la línea en qüestió, que abastava tota la part del Pirineus, d'aquí que s'anomenés P. Totes aquestes construccions foren bastides després d'acabar-se la guerra del 1936-39 pels serveis de l'exèrcit del govern dictatorial, en resposta a una possible invasió procedent de França.” La veritat és que el més difícil és no empassegar amb un búnquer en aquesta zona, n'està farcida, i segur que n'hem deixat molts per veure. La denominació que he fet servir, és molt sui géneris doncs veureu que els he denominat en funció de la zona i els he anat numerant correlativament del primer al darrer que hem visitat.

Les ruïnes del poble medieval de Canyelles son espectaculars, un conjunt de murs i impressionants construccions de pedra seca. No he trobat a la Xarxa cap estudi, però ens agradaria que algun expert en la temàtica ens expliqués quin tipus de construcció feien servir, perquè hi ha una cista al mig, la utilitat de les barraques petites en forma de sitges, l'esfondrament central d'alguns del amplis murs... per nosaltres un misteri.

Les pedres amb inscultures son espectaculars, acostumats a veure petites cassoletes i reguerons a les Gavarres, aquests són d’una alta complexitat amb una profusió d’elements en creu amb les quatre puntes arrodonides d’una manera característica. Semblen ser del neolític final – calcolític, uns 4000 anys d’antiguitat.

Una jornada il·luminada pel sol, amb poc vent i bona temperatura. Una companyia molt agradable, amb una excel·lent preparació i lideratge per part d’en montagut. Hem trobat algunes orquídies, una musaranya i un parell de nius d'oreneta cua-rogenca (Cecropis daurica). Hem acabat la matinal al restaurant del Carrer Estret de Palafrugell, on la Marisa sempre ens cuida tant i tant bé (972 300 980).

Salut i Cames!!