Vilajuiga - la Coma de l'Infern - la Ruta dels Dolmens - Mas Ventos - l'Amagatall dels Bandolers - Palau Saverdera - Pau i Vilaj

Vilajuïga - la Coma de l'Infern - la Ruta dels Dolmens - Mas Ventos - l'Amagatall dels Bandolers - Palau Saverdera - Pau i Vilajuiga.-
Ruta , en principi prevista per visitar la ermita de Sant Onofre, aixi com l'amagatall del famos bandoler anomenat el Rallotger de Creixells, sItuat entre el cim del Fitor i l'ermita de Sant Onofre.
Sortida des de el Veïnat de Dalt de Vilajuïga, per anar a trobar la Sortida per sota la vía del tren a tocar la carretera GIP6041, que uneix Vilajuiga amb Sant Pere de Rodes i Port de la Selva.
Tot gust sortir, una mica mes amunt ja tornem a passar a un camí de terra, que ens porta per la Coma del Infern, anomenat aixi pel color de la seva vegetació a la tardor, cap a la ruta dels Dolmens...
Anem pujant per un corriol que cada cop s'enfila mes, i anem aprofitan la visita als corresponens Dolmens per respirar un xic.
Trobem aixi.. en primer lloc el Dolmen del Garrollar, el de la Talaia, tot seguit el Dolmen de la Carena, inscultures de la Carena, Vinyes Mortes...aixi anem pujant poc a poc però sense gaires pausas.
Seguint unes indicaciòns ens trobem a mas Ventos, amb les seves instalaciòns per fer picnic. Te un mirador, amb vistes a la badia de Roses, que en diadas claras regala unes vistes excelents.
Seguim el nostre camí i aixi, tot seguit trobem el camí de terra, a tocar el Coll del Mosquit, que ens te de portar, tot baixant a Sant Onofre.. la ermita a mig camí de Sant Salvador, que destaca per la seva imatge blanca al mig de la carena.

Uns metres abans d'arribar a l'ermita trobem un desviament a l'esquerra, amb l'indicacio AMAGATALL DELS BANDOLERS·

Agafem aquesta desviació i comencem a pujar fort cap el cim del Fitor.
En poca estona, arrivem a una explanada enlairada ia on costa una mica de localitzar l'entrada de la cova.

No es molt gran, però es un refugi magnific, amb una llosa de pedra damunt que deu fer mes de un metre de gruig.
A dintre es planera i acollidora.. no m'extraña que fos el refugi del Rellotger.

Se esta fent tart i anem per agafar el cami de tornada.

Quant arribo a Sant Onofre, quedo sorpres per trobar la porta oberta i la ximeneia encesa.

A dintre me reb un gosset molt simpatic i tot seguit trobo els amos :una parella jove.. sentats al costat del fog que me inviten a veure tot el refugi...

Sorpren lo grans que son les diferentes peces del refugi...
El menjador, una sala mes gran que acull numeroses taules, una terraza amb vistes a la Badia... tot plegat ben dimensionat i conservat.

Els hi dono les gràcies i me despedeixo..

Tot sortin, veig la font de Sant Onofre .. peró no puc accedir-hi per que cal la clau per fer-ho.
Pot ser un altre dia...

Comenso a baixar de nou, seguint un torrent d'aigua fins arribar a un creuament que ja conec, que de pendrel me portaria cap a la cova de la Veta Negre... però segueixo recte cap a Palau Saverdera, se esta fent una mica tart i no me pug entretenir massa.

Donat que ja son a prop de les cinc i comensa a fosquejar, accelero el pas per tornar cap a casa a Vilajuiga.
Me veig obligat a engegar una llenterna i a abrigarme una mica mes.. la fred comença a apretar.

Abans de donarnos compta ja som a Vilajuiga.

M'ha agradat aquesta sortida, sobre tot la cova del bandoler, caldra repetirla.