Vilajuïga: Ruta megalítica per la Serra de Rodes. Mas Ventós, Ermita de Sant Onofre, inscultures i dòlmens.

Tota la zona del Parc Natural del Cap de Creus (com també la serra de l'Albera), és un espai d'interès natural i paisatgístic de primer ordre, amb zones d'una vegetació frondosa, antiga i diversa, i edificacions i vestigis humans antiquíssims.
La zona presenta una densitat de monuments megalítics considerable, amb gran quantitat de dòlmens, menhirs i pedres amb inscultures.
Cada vegada que hi anem ens quedem més enamorats dels seus paisatges i sempre acabem tornant-hi.
Avui fem una ruta variada, veient monuments megalítics, inscultures, masies i una ermita, la de Sant Onofre, i tot amb vistes magnífiques del golf de Roses i la plana de l'Empordà.
Per arribar-hi anem fins a Vilajuïga, seguim la carretera GIP-6041 que porta a Sant Pere de Rodes i aparquem en una corba abans d'arribar al km. 5 de la carretera.
En el mateix lloc a on aparquem hi ha unes pedres amb Inscultures del final del Neolític, anomenades les Inscultures de Carena, que representen creus i cassoletes.
(Una inscultura és un gravat prehistòric a la pedra de caràcter simbòlic o figuratiu, amb disseny esquemàtic i també cassoletes (forats rodons a la roca) que poden tenir solcs que les comuniquen).
Seguim un camí paral.lel a la carretera, que ens va portant successivament, al Dolmen Caigut II, al Dolmen de Vinyes Mortes I, al Dolmen de Vinyes Mortes II i al Dolmen del Bosc de la Margalla. També veiem una ben conservada barraca de pedra seca.
Després de passar per un bonic camí pel mig d'una pineda arribem a l'àrea d'esbarjo de Mas Ventós.
El Mas Ventós és una masia enrunada d'origen molt antic. La major part de les restes corresponen a la reconstrucció duta a terme durant el segle XIX pels ducs de Medinaceli, que n'eren propietaris d'ençà de la desamortització dels béns eclesiàstics, pel fet que abans la masia pertanyia al monestir de Sant Pere de Rodes. Actualment, té una part reconstruïda que és magatzem del Parc Natural i una àrea de pícnic. Les restes del mas estan consolidades.
Al costat del mas hi ha un mirador amb una gran vista sobra la plana empordanesa i el golf de Roses.
Passada la masia seguim una pista que ens porta a l'ermita de Sant Onofre, que pertany al municipi de Palau-saverdera.
Sant Onofre és un conjunt format per l'ermita i la casa de l'ermità, en un sol cos de construcció. Està situada en un replà, sota el castell de Sant Salvador i al peu mateix del Fitó. Originàriament, aquesta capella era un senzill oratori a la forma dels primitius temples romànics. La seva evolució estructural es va anar modificant, reparant i engrandint al llarg dels segles.
Al costat de l'ermita hi ha una font. S'hi celebra un aplec anual el segon dissabte de maig.
Iniciem la tornada reculant pel mateix camí de l'anada fins al Mas Ventós i, una mica més endavant travessem la carretera i anem fins a les ruïnes del Mas Margall, que sembla que també les estan consolidant.
Travessem un petit rierol de sota la masia i ens dirigim ara cap al cim del Puig Margall.
El camí per arribar a dalt es perd i és força brut i un cop a dalt t'adones que no val pas la pena l'esforç i les esgarrinxades a no ser que siguis un fanàtic de les inscultures, ja que hi ha una gran pedra amb moltes d'elles: creus i cassoletes de moltes mides.
Però si no és el cas de voler veure les inscultures no cal pas pujar-hi, és millor seguir per un camí ben marcat que passa per la part baixa del cim pel seu costat esquerre i que ens porta fins al Dolmen del Mas Margall.
A sota del dolmen hi ha la carretera, es pot seguir per ella fins al cotxe o, com hem fet nosaltres, recuperar el corriol de l'anada fins a l'aparcament.