Vilalba Sasserra-Santuari del Corredor-Dolmen Pedra Gentil-Vilalba Sasserra

Dolmen de Pedra Arca

Església de Santa Maria

En abandonar l'església vella, s'habilità, a la barriada de Trentapasses, un petit edifici a la vora de la gran casa del comte de Centelles. L'arquitecte Josep Maria Pericas fou qui projectà el nou temple, que s'acabà l'any 1927

Menhir de Cal Freginals

Dolmen de Ca l'Arenes

Pi Cargolat

Pedrera Les Roques del Pare Jaume

Santuari del Corredor

L'origen del santuari seria una capella que cap al 1530 va construir el pagès Salvi Arenes, de la parròquia de Sant Andreu del Far. Obra d'aquest mateix seria la imatge original de Nostra Senyora del Socors, que el 1815 fou substituïda per una imatge nova, i desplaçada a una altra ubicació dins del santuari. El 1920 fou traslladada a la rectoria de Llinars del Vallès, d'on desaparegué durant un saqueig el juliol de 1936.

Menhir de la Pedra Llarga

Menhir del Pi d'en Buac

Font de la Figuerassa

Font del Perdigot

Roques del Duc

Temps enrere, quan no hi havia bosc, aquestes roques eren molt visibles, malgrat que avui en dia estan amagades entre les alzines. Aquestes i altres roques servien com a punt de referència geogràfic per als bosquerols locals. Per tal d'identificar-les, s'associaven amb algun esdeveniment concret. En aquest cas, es diu que al seu damunt s'hi aturava un duc (un ocell, considerat el rapinyaire nocturn més gran d'Europa).

Pedra del Llop

La pedra del Llop era coneguda amb aquest nom perquè es deia que els llops passaven per l'esquerda de la pedra.

El Rocar

Aquest apilament de blocs granítics possibilita la formació de petites cavitats o aixoplucs que podien haver fet servir els primers pobladors per a arrecerar-se dels vents o les pluges. De fet, s'han trobat ceràmiques datades de l'edat del bronze (1800-1600 aC). En altres ocasions, aquests blocs de roca podien tenir caràcter funerari.

Pedra de les Cadenes

Aquesta pedra s'anomena pedra de les Cadenes o del Gall de Ca l'Arenes perquè, segons s'explica, als nens que baixaven del Corredor se'ls feia una broma aprofitant la presència d'aquesta pedra: se'ls deia que posessin l'orella al damunt de la pedra per a sentir les cadenes o el gall de ca l'Arenes cantar. Quan ho feien, se'ls donava una bufetada a la galta sense mala fe.

Dolmen i menhir del Trull

Can Pradell de la Serra

La masia està documentada ja a l’any 1012. L’edifici actual va ser construït entre els anys 1842 i 1850. La masia està documentada ja a l’any 1012.

Font d'en Nel

Suro Gros del Pla d'en Duran

Dolmen de la Pedra Gentil

Te uns 4000 anys d’antiguitat. Va ser restaurat el 1885 pel propietari de Can Pradell de la Serra. Actualment les lloses vertical no ocupen el lloc original i la vertical està trencada. En el transcurs dels temps s’han afegit algunes lloses verticals amb la finalitat de mantenir l’alçada del monument. Tradicionalment sempre s'havia dit que era un lloc de reunió de les bruixes.

Turó de Pedra Gentil

Santa Eulàlia de Tapioles

L'antiga església de Santa Eulàlia de Tapioles havia estat una cel·la monàstica. Documentada des del 878. La capella, que era en ruïnes el 1373 fou reformada en època barroca, no obstant això conserva l'absis semicircular, bastit amb carreus tallats, de tradició i estructura romàniques. El 1373 el lloc era deshabitat però l'any 1850, Josep Pradell, propietari de la masia de can Pradell de la Serra va reformar l'edifici donant-li un caire barroc. es conserva.

Menhir Mañe

La Creu d'en Catafau

Creu en honor d’en Catafau, un llenyataire, que va morir envestit pel carro, tirat per cavalls i ple de llenya, que conduïa. És testimoni d’una època d’intensa activitat forestal a zona.

Església vella de Santa Maria

Es te constància de la seva existència des de l’any 1023 tot i que no es té constància de l’any de la seva construcció. Ha patit modificacions diverses des del romànic fins a l’època actual te forma de creu llatina i està formada per una sola nau amb absis semicircular, del qual es conserva l’arc triomfal un xic peraltat, la nau es de volta de canó, lleugerament apuntada amb un dels arcs torals també apuntat, junt al cor. La capella de la banda Nord fou afegida al segle XVI. La capella del braç Sud que acaba de formar la planta de creu llatina, és del segle XVII. L’altar major s’allunya dels estils barrocs corrents la contrada i s’apropa a l’estil Lluis XV. El creure sud i el presbiteri es construïren al 1609.