Vilalleons-Santuari Puig-l'agulla-creu de Montagut-pla d la Vall-Font de la Riera-Camí ral-Camí de la Carena-Bolet del Gegant
near Vilalleons, Catalunya (España)
Viewed 309 times, downloaded 18 times
Trail photos
Itinerary description
Tota la plana de Vic es va formar en retirar-se el mar interior (37 milions d’anys) i els rius van anar erosionant tots els sediments que hi havia (65 milions d’anys) deixant al descobert relleus tabulars i turons. Són testimoni present en la ruta del camí de la Carena, EL PETIT TURÓ: aquesta roca sedimentària, de gres calcari, la diferència de duresa provoca que un mateix bloc pugui erosionar-se de manera diferencial formant cavitats, balmes i curioses formes. I EL BOLET GEGANT.
Es tracta d’una agradable ruta circular, on els seus punts destacables són: l’església de Santa Maria de Vilalleons - Santuari de Puig-l’agulla - la creu de Montagut - Variant de Camí de la Font de la Riera que ens portarà al pla de la Vall - pista forestal de terra que voreja la riera de Sant Julià pel mig del bosc - Font de la Riera – petit tast del camí ral de VIC A GIRONA - tornada pel Camí de la Carena (passarem per sobre del Túnel II de 145 m de Sant Julià de Vilatorta, de l’Eix Transversal C-25) - Bolet del Gegant o Pedra del Gili i Vilalleons.
EL CAMÍ RAL: és el nom que en època medieval se li donà als antics camins públics. Molts ja existien, i els pobles del mediterrani els feren servir i els ampliaren en totes les èpoques. Aquests camins públics van sorgir per unir les diferents poblacions amb les quals centralitzaven els mercats. Eren propietat del monarca i gaudien de la seva protecció, tot i que per utilitzar-los s’havien de pagar peatges que es destinaven a mantenir-los. Els camins seguien les valls i els marges o les lleres dels rius menys cabalosos. Els rius en passaven a gual o en barques.
Aproximació: anant per l’autovia C-17 de Granollers a Vic, després d’aquesta ciutat cal seguir l’Eix Transversal C-25 en direcció a Girona, i prendre la sortida de Sant Julià de Vilatorta. Ja al poble, cal seguir la carretera BV-5202 que en 4 km ens porta al petit nucli de Vilalleons, on aparquem el cotxe.
La parròquia de Vilalleons s’originà al voltant d’una gran propietat o vila rural, esmentada des del 927 amb el nom de -villa Leonis-. Probablement, la primitiva vila rural es trobava a l’indret de la casa forta de la Sala, ja que els seus antics propietaris duien el cognom Vilalleons.
La parròquia tenia una part de la demarcació dintre el municipi de Viladrau. Existia ja el 1021, i pertanyia, amb tota la seva demarcació, a l’antic terme del castell de Taradell. Va restar unida a Santa Eugènia de Berga d’ençà del 1385. El municipi tenia batlle autònom des del 1787, però a efectes d’impostos formà una unitat amb Santa Eugènia de Berga fins als volts del 1823. Del 1823 al 1941 tingué plena independència, fins que es va fusionar amb Sant Julià de Vilatorta.
Iniciem la caminada des del pàrquing de Vilalleons direcció al Santuari de Puig-l’agulla, per la pista forestal asfaltada, aviat la deixarem i seguirem les indicacions, farem una ruta circular, amb corriols, pista forestal de terra i senders senyalitzats. Amb inici i final a Vilalleons.
RUTES PROPERES (OSONA)
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=105198758
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=71799584
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=75906267
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=9628289
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=9628284
Waypoints
Inici de la ruta.
Santa María de Vilalleons, l’església consta com a parròquia el 1007. Inscrita al bisbat de Vic amb el nom de -Villa Leonis-. L’interior, té cinc retaules d’escultura i pintura, són el millor conjunt de retaules barrocs que s’ha conservat a la Plana de Vic.
Font.
Escales direcció al Santuari. La Font de Puig-l'agulla està situada uns metres per sota del santuari del mateix nom. Està ubicada dins d’una fresca cripta que permet gaudir de la seva aigua en dies de calor d’estiu, i al peu d’un gran exemplar de castanyer d’índies que ombreja una taula de pedra ideal per a berenar.
Santuari de Puig-l'agulla i corriol direcció a la creu de Montagut.
Des dels seus 789 m d’altitud, el santuari gaudeix d'àmplies vistes a la Plana de Vic. El Santuari de Puig-l'Agulla fou un centre de peregrinació i devoció mariana durant molts segles. Dins l'edifici barroc neoclàssic s’hi troba la Verge de Vilalleons. Una llegenda, documentada al s. XV, explicava que la Mare de Déu de Vilalleons fou trobada per un ermità -de nom Ramon Ferrer- i cinc lleons, prop de la font de Puig l’agulla. Això originà la construcció, en aquest indret, d’un senzill pedró, que el 1661 fou transformat en una petita capella. Els 1704-12 els ermitans hi feren construir un gran hostal al costat i més tard, el 1775, s’erigí l’actual santuari.
Creu de Montagut.
El Puig-l'agulla és un tossal de 810 m que marca el límit nord del terme de Viladrau. Dalt del turó hi ha una creu erigida el 1948 per l’Orfeó Vigatà en commemoració del 5è Aplec de Sant Miquel.
Dreta
Direcció al pla de la Vall, la riera de Sant Julià i la Font de la Riera, per la pista forestal de terra.
Pla de la Vall.
L’alzina de la Vall està situada prop de les restes de l'antiga masia de la Vall, que li dóna el nom: és un arbre d’interès per la seva mida, té un diàmetre superior als 70 cm i un port molt característic. Durant el 2017 es va observar una pèrdua important de la seva energia, un procés de decaïment que afecta la part aèria de l’arbre. La conclusió va ser, per la seva grandària i per estar localitzada en una zona amb poc sòl, l'alzina s'ha vist afectada pels períodes de sequera dels darrers anys. LA VALL ÉS UNA MASIA ENRUNADA QUE HI HAVIA AL PLA: ACTUALMENT L'INDRET ES TROBA TOTALMENT COBERT PER LA VEGETACIÓ, I NOMÉS S'OBSERVEN ELS VESTIGIS DELS MURS DE FAÇANA. ES TROBA REGISTRADA ALS FOGATGES DE LA PARRÒQUIA I TERME DE SANTA MARIA DE VILALLEONS DE L'ANY 1553. Coordenades: Latitud: 41.8981 Longitud: 2.32444 UTM Est (X): 443962 UTM Nord (Y): 4638683
Cami pel bosc.
Camí pel bosc direcció a la pista forestal de terra direcció a la Font de la Riera.
Pista forestal de terra.
Pista forestal de terra direcció a la Font de la Riera.
Font de la Riera
El racó amagat de la font de la Riera és el contrapunt perfecte a la carena, amb la seva personalitat ombrívola i humida, en una ubicació gairebé clandestina al fons de la riera de Sant Julià.
Pal indicador. Direcció a Vilalleons i Sant Julià de Vilatorta.
Aquest tros de camí forma part del camí ral DE VIC A GIRONA. Al final de la pujada trobarem un pla amb una fita, la qual resta a la nostra dreta, gravada. En aquest petit tram de la variant passem per les proximitats de la masia La Riera, podem observar encara part de l'antic l'enllosat. L’indret de la masia es troba totalment emboscat i cobert per la vegetació. En fogatges de l'any 1553 de la parròquia i terme de Santa Maria de Vilalleons, es troben registrats en Pau Riera, Salvedor Riera i Onofre Riera.
Pal indicador.
Els orígens dels camins rals es remunten a l’Edat Mitjana, configurats com a rutes principals que comunicaven ciutats importants. Aquesta fita elaborada en pedra sorrenca enclavada al terra, ens indica que en aquest terme del camí de la Carena, LA VARIANT DE LA FONT DE LA RIERA FORMA PART DEL CAMÍ RAL DE VIC A GIRONA. FOU UNA OBRA CIVIL DE L’ÈPOCA: MEDIEVAL. LA MAJOR PART DEL SEU TRAÇAT S'HA PERDUT. Aquesta part del camí ral provenia de Sant Martí de Riudeperes (Calldetenes) i es creuava amb el camí ral de Sant Julià a Vilalleons. Després continuava pel costat del mas La Riera, i seguia en direcció al coll de Romegats, cap a les Guilleries.
Eix Transversal C-25.
Per sobre del Túnel II de 145 m. de Sant Julià de Vilatorta. Fent el camí de la Carena.
Bolet del Gegant o Pedra del Gili.
Roc del bolet: conegut com a bolet del Gegant. És un bloc de gres molt erosionat; la llosa que forma la part superior té a la superfície un conjunt de 34 símbols gravats que representen creus, cassoletes, soles. Gravat rupestre executat amb una tècnica de repicat continu que proporciona incisions amples i profundes. Se'n desconeix la utilitat.
You can add a comment or review this trail
Comments