Vilamaniscle - el Port de la Selva (GR 11 - Etapa 43 FEEC) [20/10/2018]

Ruta des de Vilamaniscle fins al Port de la Selva, seguint l'Etapa 43 (segons la FEEC) del GR 11, i passant pel Castell de Vilamaniscle, el Coll de la Serra, prop del Mas Guanter, l'església de Sant Silvestre de Valleta, la Ribera de Sant Silvestre, el Coll de les Portes (a la Serra de Terrols), la Ribera de Llançà, Llançà, la Ribera d'en Prim, el Coll del Perer, la Serra del Coll del Perer, el Camí de la Pallera, el Mas de la Pallera, l'església de Santa Helena (a Santa Creu de Rodes), el monestir de Sant Pere de Rodes, l'església de Sant Sebastià de la Selva de Mar, la Riera de la Selva, i la Selva de Mar, fent el trajecte només d'anada.

La ruta comença a Vilamaniscle, just on s'acaba l'Etapa 42 (segons la FEEC) del mateix GR 11. Sortint del Castell de Vilamaniscle, i seguint les marques vermelles i blanques típiques del GR, que són perfectament visibles, el camí creua el petit poble, deixa la pista asfaltada en sortir del nucli habitat, i es va enfilant fins al Coll de la Serra seguint el Camí del Mas Guanter. En arribar al Coll de la Serra, i després d'haver completat una de les tres pujades de la ruta, es pot observar el poble de Vilamaniscle i es troben cartells indicatius que mostren la direcció de Llançà seguint el GR 11. Fent cas a les indicacions, es comença a baixar pel Camí de Sant Silvestre, Valleta i Llançà, i de seguida es pot observar clarament el Mas Guanter (en ruïnes) a l'esquerra. El camí continua baixant fins que es pren un desviament a l'esquerra per un corriol que condueix directament a l'església de Sant Silvestre de Valleta (edifici romànic del segle X), un paratge natural preciós on s'aprofita per esmorzar. En intentar continuar, i com a conseqüència de les abundants i poc habituals pluges dels dies anteriors, s'ha trobat que la Ribera de Sant Silvestre inundava part del camí senyalitzat com a GR. En absència d'una passera en aquest tram concret, s'ha descobert un pont pròxim a l'església de Sant Silvestre que permet creuar la mateixa ribera i enganxar el camí per l'altre costat. A partir d'aquí, el recorregut comença a enfilar-se de nou (iniciant la segona pujada) i de seguida es pren prou alçada com per obtenir una molt bona vista de l'indret que s'acaba de visitar. Seguint el Camí de Llançà a Sant Silvestre, doncs, i passant per bonics trams envoltats de bosc, s'acaba pujant fins al Coll de les Portes, trobant abans alguns cartells informatius sobre prevenció d'incendis i itineraris de la zona. Al Coll de les Portes, situat a la Serra de Terrols, s'observa clarament el poble de Llançà, així com també el Castell de Sant Salvador a la llunyania, situat sobre el monestir de Sant Pere de Rodes, punt per on passa aquesta ruta i que ara sembla molt llunyà. Al Coll de les Portes també s'hi troben cartells indicatius que mostren la direcció de l'Oficina de Turisme de Llançà pel GR, que és la que cal seguir. Baixant en direcció a Llançà, al cap de poc es troben les primeres cases disseminades i s'acaba arribant al nucli en el punt d'intersecció amb la Ribera de Llançà. Justament en aquest punt s'ha trobat una complicació important, ja que el camí coincideix un bon tros (uns 250 metres) amb aquesta ribera, força ampla, i les pluges dels últims dies han sigut tan importants que han inundat en la seva totalitat el camí. Per tal de no desviar-se del camí original del GR (una opció molt viable, tenint en compte que són pocs metres), s'ha decidit descalçar-se, remullar-se els peus i creuar la ribera fins a l'altre costat, on s'ha pogut anar avançant pel marge intentant passar entre l'aigua i unes romegueres desafiants. Finalment, s'ha aconseguit superar aquest tram, creuar la carretera N-260 i arribar al poble de Llançà.

Des de Llançà, i gairebé sense entrar al nucli habitat (voltant-lo, de fet), el recorregut entra dins el Parc Natural del Cap de Creus just en el punt on es creua la Ribera d'en Prim, que també va plena i inunda part del camí (tot i que aquest tram ha sigut més senzill de salvar). A partir d'aquí, la pujada (la tercera) no ofereix cap treva i el camí ascendeix amb fort pendent (se superaran uns 400 metres de desnivell en tan sols 2 quilòmetres i mig), de manera que al cap de poc es pot tornar a veure tot el poble de Llançà. Malgrat que en arribar al Coll del Perer la pujada sembla acabar-se, els cartells indicatius que s'hi troben mostren que la direcció de Sant Pere de Rodes és cap a la dreta, on la pujada continua. L'avantatge és que al cap de pocs metres, al llarg de la Serra del Coll del Perer, les vistes de Llançà (les últimes, ja que aviat desapareixeran darrere la muntanya) són fabuloses. Per fi, la pujada afluixa en arribar al Camí de la Pallera, on es pot observar la Serra de Rodes (incloent el monestir de Sant Pere de Rodes), i on uns cartells indiquen que cal girar a l'esquerra. El camí, ara molt més plàcid, segueix pujant suaument i passa pel costat del Mas de la Pallera, en ruïnes. Just després es troba la carretera asfaltada, i l'aparcament de ponent del monestir, ja que l'accés amb vehicle al monestir és restringit més endavant. De fet, just abans d'aquesta restricció de pas, encara hi ha un petit aparcament per aquells que vulguin visitar l'església de Santa Helena, a Santa Creu de Rodes, que es pot observar des del camí. A partir d'aquest punt, es canvia la carretera asfaltada per un bonic camí que es dirigeix directament al monestir de Sant Pere de Rodes. Abans, però, la vista del monestir des del camí (des de la part de ponent) és espectacular, i es nota com governa majestuosament la falda de la muntanya, ja que el cim és governat pel Castell de Sant Salvador, que també es pot observar des d'aquest indret. Després de fer un mos pels voltants del monestir, admirant la bellesa del paisatge i del mateix monestir des del costat de llevant, el caminet acaba d'arribar fins a l'aparcament de llevant, on comença la carretera asfaltada i també la restricció de vehicles. Just en aquest aparcament, la ruta que segueix el GR 11 es desvia per un corriol a la dreta i comença a baixar de manera molt pronunciada (fins i tot més que la pujada anterior, en sentit invers, tenint en compte que el desnivell negatiu és d'uns 400 metres en menys de 2 quilòmetres) fins que arriba a l'església de Sant Sebastià de la Selva de Mar. Avançant cap al nucli, i creuant la Riera de la Selva, el camí s'endinsa al poble de la Selva de Mar, que és una petita joia enmig de la ruta. Seguint un passeig prop de la riera, el recorregut abandona el poble després de tornar-la a creuar al final del passeig, aquest cop anant una mica més amb compte i ajudant-se d'algunes pedres perquè no hi ha cap pont i la riera va una mica plena. En aquest punt cal tornar a fer una petita pujada per corriols que poden portar una mica d'aigua, com en aquest cas, però de seguida es troba la pista que acabarà conduint fins a la carretera que comunica el Port de la Selva amb la Selva de Mar. La ruta va seguint paral·lela a aquesta carretera fins que s'arriba al mar, on es pot contemplar l'esplèndid poble del Port de la Selva, pintat de blanc, i la badia homònima, protegida pel mateix Cap de Creus. Finalment, la ruta passa prop del passeig vora la Platja de la Ribera, i acaba arribant al nucli del Port de la Selva, punt final d'aquesta ruta.

Es tracta d'una ruta molt ben senyalitzada (amb marques vermelles i blanques ben visibles), sense dificultats tècniques més enllà del fort desnivell per pujar i baixar a Sant Pere de Rodes i pel pas d'algunes rieres que normalment no van tan plenes, i amb vistes precioses de Llançà, la Serra de Rodes i el Port de la Selva, tot anant del massís de l'Albera fins al Parc Natural del Cap de Creus. La ruta també combina pistes i corriols, i és poc ombrívola, de manera que a l'estiu cal tenir molt en compte el sol. Tenint en compte que la ruta no és circular, en aquest cas s'ha fet el desplaçament del Port de la Selva a Vilamaniscle amb bus abans d'iniciar la ruta, de manera que el punt final d'aquesta coincideix amb el lloc on hi ha aparcat el vehicle. Concretament, i a la data en què s'ha fet la ruta, s'ha fet el desplaçament del Port de la Selva fins a Marzà (parada a la carretera) amb la companyia Sarfa (uns 3€ el bitllet), i el desplaçament de Marzà (parada dins el poble) a Vilamaniscle amb la companyia Ampurdán-Bus (uns 4€ el bitllet). A part d'algun petit entrebanc com ara el pas cabalós d'algunes rieres, es tracta d'una etapa que combina molt bé la muntanya amb la costa, i que ofereix unes vistes increïbles gràcies a l'alçada que es pren en pujar a Sant Pere de Rodes, un altre indret fantàstic que val la pena visitar.