Vilamaniscle - Sant Martí de Vallmala - Puig d'Esquers - Sant Miquel de Colera - Sant Silvestre de Valleta

Agradable caminada pel Massís de l'Albera (Paratge natural d'interès nacional de l'Albera) on assolirem un 100 cims de la FEEC i poder veure dues petites joies del romànic empordanès, com són les ermites de Sant Miquel de Colera i Sant Silvestre de Valleta.

Sortim de Vilamaniscle en direcció nord, cap al Coll del Quirc. En arribar al Coll de la Serra trobem indicadors i alguns cotxes aparcats que han volgut estalviar-se aquest primer tram de pista. El camí fa baixada a partir del coll. Després del primer revolt seguirem la pista principal, tot i que el GR indica cap a Sant Silvestre. Aquest serà el nostre camí de tornada.

Seguim baixant cap al Mas de Baix i, al punt més baix de la pista trobem un corriol a ma esquerra que ens pujarà a les restes de l'ermita de Sant Martí de Vallmala. Darrera d'aquestes ruïnes el camí continua pujant cap al Puig d'Esquers. Creuem la pista de pujada, per on circulen les BTT, i seguim les fites de pedra que trobem cada pocs metres. El primer que trobem és el Dolmen del Puig d'Esquers i, a pocs metres, el cim dalt d'un munt de rocs.

Fetes les fotos corresponents, seguim el camí, de baixada al Coll de Sant Miquel. Ens hi podem acostar a l'ermita seguint un camí ample que fa una bona volta o per un corriol que baixa entre pinars. Triem aquest últim un cop descobrim l'inici entre els dos cartells de fusta. L'ermita de Sant Miquel de Colera és una petita meravella molt ben restaurada. Si seguim el camí, sortim a un de més ample que ens atansa al Coll de Tres Camins.

A partir d'aquí hi ha vàries opcions de tornada. Nosaltres seguim la que ens permet visitar el Dolmen del Mas Patiràs, que trobem uns metres abans de les restes d'aquesta masia. El camí ens duu ara pel Coll del Llop, de baixada al Coll de les Portes on retrobem el GR que hem abandonat de bon matí. És una pista ampla que ens tornarà al coll de la Serra. Només la deixarem per baixar a Sant Silvestre de Valleta, junt a la riera del mateix nom, on podem refrescar els peus (suposo que a l'estiu no deu haver gaire aigua) i fer un mos a l'ombra. Aprofitem, perquè la resta del camí en trobarem poca, d'ombra.

Ruta entretinguda i assequible a tothom. A evitar en ple estiu o dies de forta calor. En dies clars, excel·lents vistes de Colera i Port de la Selva, cap al mar i del Canigó cap a l'Oest.