Vilamanya Ref Corral Blanc Plà de les Barraques Mina Saragossa

9-7-21 temperatura fresqueta (11°) Excursió de 13kms pel Ripollés zona de Vilamanya, Ventolà, Campelles, Queralb. Fàcil de fer, la baixada des d'el Coll de les Barraques fins a la pista de l'Home Mort on trobarem la Mina Saragossa, és pronunciada, arriba un moment que trobem un filat de ferro...i aquí he perdut les marques grogues, les marques grogues queden en un arbre a l'altre costat del filat i és molt fàcil no veure-les. Però cap problema, de perdre les marques cal anar baixant pel mig del bosc sense problemes ja que està molt net fins arribar a la pista de la Font de l'Home Mort, es un tram d'un centenar de metres.
Bé, doncs, començem la ruta, arribem a Vilamanya i deixem el cotxe al final de la encimentada i "molt estreta" pista o carretera que surt de la ctra de Ribes a Queralb, la veritat es que si en aquest 4kms ens creuem amb algun cotxe tindrem que fer maniobres.

Sortim des del final de la pista de formigó de Vilamanya i seguim les indicacions del rètol per anar a la trobada del GR 11 cap a Planoles. Després d'uns 5 km de pista forestal arribem a la pista asfaltada de Planoles al Collet de les Barraques, continuem per la pista asfaltada i en un centenar de metres a la dreta trobem la Font Freda, al cap d'1,30km ja estem sota el Ref Corral Blanc, deixem pista (ens estalviem una corba) i ens enfilem pel GR on al cap d'uns 50m veurem una zona de picnic amb barbacoes i una font, zona ideal per a pasar un dia tranquil en companyia fen una butifarrada i per qualsevol cosa tenim el Ref a 20metres.
El coll de les Barraques es un lloc amb unes vistes impresionants, veiem perfectament el Puigllançada, Coll de Pal i la Tossa d'Alp (Parc Natural Cadí-Moixeró)
Ultimament, quan pujo al Puigmal, ho faig des d'el Coll de les Barraques.
Bé, un cop situats a la pista de la Font de l'Home mort, la qual hem trobat després de pasar el filat de ferro i espines, es qüestió de seguirla cap a la dreta (de baixada) al cap d'una estona trobarem la Mina Saragossa iniciada la explotació de Pirita el 1894 (es pot pujar ajudant-se d'un corda) continuem per la pista fins a trobar el cotxe.
Per a mí es un ruta molt bonica i tranquila, excepte el centenar de metres de baixada on hem perdut els senyals grogs que tenim que anar una mica en compte.
Salut i muntanya !!!