MONTLUDE I MONTANHA D'UISHÈRA (2X100 CIMS FEEC) DES DE VILAMÒS-ESTANH REDON DE VILAMÒS- PENHA BLANCA-TUC DE SACAUVA

Formidable ruta des de la localitat aranesa de Vilamòs per assolir dues de les muntanyes més emblemàtiques de la vall, la muntanya de la llum o Montlude, i la Montanha d'Uishèra, totes dues ocupant la zona central de la vall e incloses al repte dels 100 cims de la FEEC. A més a més, pujarem també als cims de la Penha Blanca o el Tuc de Sacauba, recorrent llocs tan encisadors com el'Estanh Redon de Vilamòs o el Plan d'Uishèra.
Comencem la ruta a la zona d'aparcament a l'entrada de la bonica població aranesa de Vilamòs, considerada la més antiga de la Val d'Aran i que val la pena visitar, tenint un interessant museu etnogràfic, l'ecomusèu Çò de Joanchiquet. Passem davant de la Casa dera Vila i de la Glèsia de Santa Maria, que deixarem a la dreta per pujar cap al Carrèr de Sant Antoni, que agafem a la dreta i on surt el corriol on trobem un pal indicador que ens marca que ens queden unes 5 hores i 10,7 km per assolir el cim del Montlude. El bonic corriol herbat ens porta a una pista que prenem a la dreta i més amunt passa a ser un camí empedrat a l'esquerra que ens porta a l'edifici hidràulic de la Cambra de Varradòs. Anem pujant seguint les marques de PR que van vorejant el vessant de la muntanya fins que el deixem a un punt on, a priori, el camí sembla més evident. Com veurem, potser la millor opció, tot i que sigui una mica més llarga, és gira a l'esquerra i continuar seguint el PR fins seguir a la pista que més amunt gira a la dreta. Nosaltres, vam seguir inicialment el rastre de corriol recte sense perdre alçada, per desprès començar a pujar pel dret per anar a trobar un antic corriol que segons els mapes (apareix als mapes ICGC entre altres) zigzaguejava i tornava a conectar amb la pista més amunt, però que en realitat va resultar està molt perdut. En conseqüència, vam haver de pujar per la vessant herbada amb fortíssim pendent, sense camí definit de manera intuïtiva i creuantt 3-4 vegades les restes d'aquesta pista corriol, fins tornar assolir les marques de PR i la pista, desprès de superar uns 250 m de desnivell en poc més de 500 metres. Un cop recuperat el PR, només cal seguir-lo fins arribar al lloc que alguns mapes anomenen la Passada de Simonet, on farem un anada-tornada fent un bucle, per pujar al magnífic cim del Montlude. Anem primer cap a la dreta guanyant alçada i seguint el corriol que puja cap a l'Estanh Redon de Vilamòs, preciós indret on el corriol guanya alçada de manera més evident fins assolir una mena de collet on fem un altra anada-tornada per pujar al Montlude. A l'alçada d'un indicador al collet del Còth der Estany, tindrem espectaculars vistes dels propers cims de la Barracomica o el Tuc de Betlan i més lluny del Tuc de Maubèrme,. el Tuc de Crabèra o el Tuc de Pan, a la linia fronterera franco-aranesa. Uns darrers metres seguint el corriol entre nerets i una gran quantitat de nabius al nostre pas, ens deixen al magnífic cim del Montlude, de 2517,7 m, inclòs al repte dels 100 cims de la FEEC i on trobem una creu conmemorativa amb flors, un vèrtex geodèsic amb la bandera aranesa i el clau de l'institut cartogràfic de Catalunya. Les vistes des del cim, on es celebra anualment una famosa prova Skyrace, són magnífiques cap al Massís de l'Aneto i superbes cap a les valls dels rius Toran, Garona i Varradòs. Sobre una petita meseta, s'esten l'Estanh de Guarbes i un bon grapat d'altres petits estanys. Desfem el camí fent un petit desviament per apropar-nos a una petita estació meteorològica que ja havíem vist quan pujavem des de lluny. Arribats al collet citat anteriorment, ara anem a la dreta seguint el corriol que va baixant en direcció a la Cabana de l'Estanh Long, deixant ara l'Estany Redon de Vilamòs a la nostra esquerra. Passada la cabana, seguint les senyals que trobem, i sota l'atenta mirada del gos que amb els seus lladrucs guarda la mateixa, acabem sortint a una pista que agafem a l'esquerra i que s'apropa a l'Estanh Long de Vilamòs. La pista, després d'un curt tram de pujada, ens torna a deixar a la Passada de Simonet, on començarem ara un senzill recorregut per tot el fil carener fins a la Montanha d'Uishèra. Abans d'arribar-hi, però, passarem per un parell de cims i alguna cota secundària, com son la Penha Blanca (2286 m) i el Tuc Sacauba (2286 m), passant pels respectius colls, com el Còth de Laurit. Al cim de la Montanha d'Uishèra (2339 m), inclosa al repte dels 100 Cims de la FEEC, trobem una fita cimera i espectaculars vistes cap a la zona de la vall cap a Vilamòs i Bossòst, i cap enrera, una visió magnífica del Montlude que hem pujat poc abans i més lluny del Maubèrme entre molts altres cims. Comencem el descens sense camí definit en direcció al Planhèth dera Creu o Plan d'Uishèra, prenent com a referència la Cabana d'Uishèra que veiem al mig del pla. El descens tot i ser sense camí no té cap dificultat perque és per terreny herbat i tot i el desnivell que perdrem ràpidament, solament haurem d'estar atents a no trepitjar malament algun dels graons herbats que anirem trobant i que ens serviran per anar baixant. En aquest sentit, és molt úitil portar pals, per anar mesurant el terreny abans de trepitjar i no ficar el peu en algun forat tapat per l'herba. Sense problemes, arribem a l'idíl.lic indret del Plan d'Uishèra, fent una pausa al costat de la seva cabana. Continuem el recorregut en direcció a Vilamòs creuant la pista, i una mica més a la dreta de la cabana, agafant el que sembla una resta de corriol que baixa en direcció als arbres. Després d'un parell de centenar de metres on sembla que no hi ha camí clar, acaberem abastant un antic empedrat que agafarem a la dreta. Anem baixant per aquesta pista camí, pel que sembla poc freqüentada, passant per una clariana on trobem un abeurador i acabar a altra pista, que no seguirem, sino que creuarem agafant un camí que va baixant fent ziga zagues, que sembla bastant abandonat, però que és fàcil de seguir, tot i trobar alguna part molt tapada per la densa vegetació. Anem perdent alçada ràpidament anant en compte de no equivocar-nos en agafar algun desviament que trobarem durant la baixada. Acabem abastant una pista ja atocar de Vilamòs, agafant-la a la dreta. Si volem, una opció és seguir aquesta pista que ens porta a Vilamòs directament enllaçant després de la següent corba amb el punt per on hem agafat el corriol a l'inici de la ruta. Nosaltres però, quan la pista fa el primer revolt a l'esquerra, la deixem agafar un corriol a la dreta que baixa en direcció a un dipòsit. Baixem les escales del dipòsit i creuem un camp en direcció a una de les primeres cases que veiem del poble, sortint al Carrer dera Hònt, on girant a la dreta arribarem al meravellós racó de l'abeurador rentador del poble, ideal per refrescar-nos. Continuem passant per l'Ecomusèu Çò de Joanchiquet i anant a l'esquerra pel Carrèr Major, tornarem a passar davant l'església de Santa Maria tancant aquesta meravellosa excursió.

IBP INDEX 182 HKG (IBP index es un sistema de valoración automático que puntúa la dificultad de una ruta de manera ecuánime y objetiva).