Vilanova de la Barca - Espais de Memòria del Front del Segre - Vilanova de la Barca

Ruta pel voltants de Vilanova de la Barca en la que, sortint des de la plaça Major del poble, es fa un recorregut per diferents Espais que ens ajudaran a conèixer i situar alguns dels fets més destacats de la Guerra Civil, quan aquesta zona del Segrià formà part del Front del Segre.
Així doncs, sortim del poble tot buscant el camí asfaltat que, direcció sud, uneix Vilanova de la Barca amb Bell-lloc d’Urgell.
Tot just travessar la via del tren de la línia de Lleida-La Pobla de Segur, que ja comencem a trobar pals informatius que ens van indicant la direcció a seguir. Així passem per sota de l’autovia de circumval·lació de Vilanova de la Barca, travessem el Riu Corb, bandegem el camí de Bellvís que surt a l’esquerra, travessem una canalització que aporta aigua del riu corb cap al Canal de Balaguer, fins que després d'haver fet un 1 Km s'arriba a una nova bifurcació. Un cartell ens assenyala que, arribats a aquesta cruïlla, hem de deixar el camí de Bell-lloc i agafar el camí de la dreta.
Tot just haver-nos desviat, a la dreta del camí, ens crida l’atenció un bloc de gres totalment aïllat al costat del que havia estat un abocador de runes. Pel que sembla, a la part superior d’aquest petit turó s’hi troben vestigis de tombes d’època medieval de la Necròpoli de les Coves.
Continuem pel Camí de les Llacunes fins a trobar una nova cruïlla de camins on un altre cartell ens indica que per arribar-nos a les Trinxeres del Tossal Roig cal seguir a la dreta.
A partir d’aquí ja no ens cal massa indicacions perquè de seguida observem el Tossal Roig a la nostra dreta. Així doncs, arribats a la vora d’un pantà abandonem el camí pel que veníem i ens desviem a la dreta, direcció al Tossal que tenim davant.
Ens enfilem cap al cim del tossal pel seu vessant sud, tot superant el que semblen restes de trinxeres i d’abrics d’assentament lleuger. Des del cim del tossal, magnífiques vistes de l’entorn: Vilanova de la Barca, Torrelameu, Corbins ...
Al peu del seu vessant nord, s’hi troba un rehabilitat niu de metralladora amb trinxera d’evacuació, que formà part de la primera línia defensiva que l’exèrcit republicà va construir al marge esquerre del Segre a partir de l’abril de 1838, amb l’objectiu d’impedir l’avanç de les forces franquistes, posicionades a l’altra banda del riu.
Tornem al camí que havíem deixat per arribar-nos al Tossal Roig i seguim a la dreta uns 200 metres (la llargària del pantà), fins a trobar un camí mig perdut que surt a l’esquerra i que ens portarà fins un petit tossal, on un pal ens indica que som a les Trinxeres de les Coves.
Aquest espai de les trinxeres de les Coves es recolzava a la tercera séquia del canal d’Urgell i el seu niu de metralladora protegia el sector comprès entre el Pla d’en Ramon i les Llacunes. A través de la seva trinxera d’evacuació, es comunicava amb els abrics d’assentament lleuger, lloc on s’aixoplugava el material i el personal militar de la intempèrie i de l’acció de l’enemic.
Rodegem el tossal de les Coves i tornem al camí que havíem deixat per arribar-nos-hi i el seguim a l’esquerra tot vorejant el Pla d’en Ramon.
Uns metres més endavant, un altre pal ens indica la localització de les restes d’un niu de metralladora (girat a l’inrevés) en el marge d’un camp de fruiters, possiblement destruït degut al moviment de terres dut a terme per aplanar el Pla d’en Ramon i convertir-lo en terres de conreu.
Seguint també les indicacions del pal indicador, ens atansem fins un refugi construït al marge d’un camp de conreu, sota una gran bloc de roca.
Tornem al camí i el seguim a l’esquerra tot continuant vorejant el Pla d’en Ramon.
Uns 400 metres més endavant, un altre pal ens indica que cal desviar-nos a la dreta per arribar-nos a un altre niu de metralladora que també ha estat restaurat recentment.
El niu de metralladora d’espitllera única i amb galeria, es troba al vessant ponentí del Pla d’en Ramon i protegia el sector de la zona d’aiguabarreig Segre-Noguera Ribagorçana. El recorregut de la tercera séquia del canal d’Urgell i del canal de Balaguer davant d’aquesta posició, conformava un element defensiu més dins l’esquema de la línia de fortificacions republicanes.
Acabem de vorejar el Pla d’en Ramon, travessem la C-13 i la via del tren Lleida-La Pobla, tot buscant el traçat de l’antiga carretera que unia Vilanova de la Barca amb Lleida.
Seguint l’antiga carretera a la dreta, anem trobant el riu Corb poc abans del seu aiguabarreig amb el Segre i, tot seguit, les instal·lacions del que fou l’espai recreatiu del Racó d’en Pep, actualment en un estat força lamentable.
Algú ens havia parlat de la possibilitat d’arribar-nos fins a Vilanova de la Barca seguint la ‘Ruta del Corb’, un camí que, per la riba esquerra i paral·lel al riu Segre, comunicava el Racó d’en Pep amb Vilanova i continuava cap a l’Estany d’Ivars.
Així doncs, passat el Racó d’en Pep, seguíem un camí a l’esquerra que baixava cap el que semblava havia estat una gravera situada a la riba del riu Segre. Un parell de pals indicadors ens donaven esperances de què anàvem per bon camí.
Uns 800 metres més endavant però, el camí es tornava impracticable i fou impossible continuar. Per tant, GRÀCIES a la regidoria corresponent de l’ajuntament de Vilanova per no haver retirat els pals indicadors o bé, com a mínim, informar de quin és l’estat actual del camí. (Spain/Catalonia is different !!)
Bé, no va quedar altra alternativa que recular i intentar superar el talús per on vàrem poder, que no va ser fins arribar a l’alçada de les instal·lacions dels tallers RODA.
Una vegada a l’entrada de Vilanova de la Barca, vàrem anar a buscar el carrer del Riu per visitar el conjunt del Pont, la Capella de la Mare de Déu de Montserrat i la Plaça de la Pau. Precisament en aquesta plaça, les restes d’un tanc rus T-26 que fou rescatat de les aigües del riu Segre, serveixen per recordar la fracassada ofensiva republicana de l’agost de 1938 i les seves conseqüències.
Una darrera passejada pels carrers de la part nova de Vilanova de la Barca, ens ajudarà a completar la informació de la reconstrucció del poble, per part dels Destacamentos Penales, formats per presoners de guerra i represaliats polítics i sota la ‘Dirección General de Regiones Devastadas’ durant la primera meitat del govern franquista.
----------------------------------------------------------
Si desitgeu veure algunes imatges de la sortida, solament heu de clicar en l'enllaç de sota...