Vilanova de la Sal - les Salines

Des de Vilanova de la Sal sortim amb la Mireia i la Gal·la, que acabarà sent transportada amb la motxilla, direcció les salines que hi ha a un quilòmetre i mig del poble, que li dóna nom. L'anada és de baixada i la tornada de pujada. A les salines ens trobem amb un senyor que les està netejant i ens fa una explicació de com funcionen.

Informació sobre Vilanova de la Sal.

Vilanova de la Sal, o Vilanova de les Avellanes, és un poble de les Avellanes i Santa Linya, a La Noguera. Antic municipi independent, el 1857 fou annexat a les Avellanes.

Està situat a 603 metres d'altitud i tenia 107 habitants en el 2006; s'emplaça en la falda del puig de Privà, dominat per l'ermita de Sant Miquel. Fa la festa major els dies 4 a 6 d'agost.

Vilanova s'originà en Privà, un poble medieval fundat a mig segle XII pel comte d'Urgell. A mitjans del segle XIV, la població començà a establir-se en terres més senzilles de cultivar, fent el nucli de Vilanova de Privà, i Privà acabà en ruïnes (se'n conserven les restes de l'església de Santa Margarida de Privà). Posteriorment, la fortuna de les salines del terme portaren el canvi de denominació del municipi. De les salines se n'extragueren entre 60 i 100 tones de sal, i s'explotaren comercialment fins al 1989; en l'actualitat s'està començant a explotar-les com a reclam turístic.

A l'església parroquial romànica de Santa Maria de Vilanova s'hi conservaren entre el 1906 i el 1967[1] les restes dels comtes d'Urgell, portades temporalment del monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes. El 2006, en les voltes del temple es van trobar uns baguls amb la documentacio del monestir del període comprès entre 1166 i 1834,[2] que es creu que hi fou guardada arran de la desamortització de Mendizábal.

A uns cinc quilòmetres del centre urbà hi ha l'estació de tren (de l'any 1949) de la línia Lleida - la Pobla de Segur.

Extret de Wikipèdia

https://ca.wikipedia.org/wiki/Vilanova_de_la_Sal